BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

II ROGAINE COLLSEROLA 14.04.2012

Per Andreu Calvó

Per segon any consecutiu tornem a Collserola, aquesta vegada amb l’equip complet (l’any passat en Carles, no va voler venir). Enguany en Ferran, es pot dir que corria a casa, la sortida estava a l’altra banda del carrer de casa seva,  i com a bon amfitrió ens va obsequiar amb un complet esmorzar. La fase anterior a l’entrada en el recinte tancat de la cursa sempre amb els mateixos dubtes i incerteses: malles llargues o curtes? Plourà o no? porto prou menjar? tinc prou pocions màgiques? estaré a l’alçada?

Un cop netejada la pinça i ja dins el recinte tancat moltes cares conegudes, entre elles una amb la que anem coincidint de tant en tant i de la que tinc molts bons records; en Txema Colomer, consumat corredor i orientador esporàdic.

Entrega de mapes i comencem a estudiar l’itinerari, en Ferran ho te clar i jo també; anirem a buscar les fites de major puntuació, que es troben a la punta dreta del mapa, per la zona del Portell de Valldaura, la serra d’en  Fotja i el Pantà de Can Borell.

A les 12.00 es dona la sortida, aquest any el temps amenaça pluja, millor. L’itinerari que finalment hem decidit ens obligarà les primeres   hores a córrer tot el que puguem, comencem per la carretera de les Aigües, plena de gom a gom; en Ferran no ens dona treva i gairebé no podem observar amb deteniment algun dels monuments que troben pel camí.

Fita 42, 72, 96, 87, 71, 77, 97, anem força bé i sense gaire complicacions anem recollint punts, 92, 74, arribem a la fita 55 a tocar de Can Borrell (Sant Cugat del Vallès). Ja portem 2 hores 15′ i per sort nostre ja comencem a tornar… passem a tocar del viaducte de Can Ribes, a la fita 45 (font de l’Arrabassada) un fotògraf amagat entre la vegetació ens sorprèn amb la seva càmera.

Ja em passat la meitat de la cursa, i les cames comencen a estar contentes, en Carles ja fa estona que remuga, però l’estimo. Al coll de la Vinassa, aprofitem per omplir els camels en una font. Al Turó dels Mussols ens trobem amb el tàndem Sebastia-Mayolas i un descuit ens fa errar el recorregut i 10 minuts perduts. La recompensa apareix mes tard en un corriol, una aparició ens deleita la vista, i seguim corrent. Passem pel baixador de Vallvidrera i enfilem cap al darrer turó: el de Can Pascual. El temps s’acaba i la por escènica ens impedeix trobar la fita 73, tot i estar-hi a tocar, apretem els cargols per darrera vegada, pantà de Vallvidrera, dues fites i meta.

Al final un regust amarg per no haver trobat la 73, i haguéssim pujat al podi, però molt contents.

Al Final 5h 47’, 37 km. i 1537+ amb 162 punts.

Els resultats de la cursa: cliqueu aquí.(trencat)
Les fotos de l’organització: cliqueu aquí.
Les fotos bones: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.