BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

I ROGAINE PORT DEL COMTE 14.09.2014

IMG_4125

Per Joan Lladó

Aquest any, les curses del calendari de la Copa Catalana són massa espaiades i la que ens ofereix el club Senglar Orientació ens servirà per recuperar el fil d’aquest tan enyoradís esport que aplega cinc grans ingredients: fons, treball en equip, orientació, estratègia i muntanya.

En aquesta primera edició i se suposa que en les futures, el principal ingredient ha estat i serà la muntanya, l’entorn; si hom començava per les balises de menys alçada, en la zona residencial, de seguida que n’hi sortia i s’endinsava per les pistes d’esquí cara amunt, es trobava amb un paisatge d’alta muntanya i amb un contrast de perla-verd majestuós, quelcom proper, de Pirineu nostrat. El fons calcari de la serra amb el tapís del pi roig primer i el negre més amunt, esdevenen, al costat dels prats alpins, un conjunt de sorpreses per les nostres retines. Aquests espectacles visuals tot sovint funcionen més bé que no pas tots els isotònics, energètics, electrolítics, i tots els ics que hi pugui haver per encarar la prova.

La nostra preparació prèvia per aquest rogaine –la física, vull dir– no era la més adient, però calia posar-se al dia, car com deia a l’inici, entre una prova i la següent, hi ha massa espai per perdre el fil. Aquesta vegada ens motivava més l’entorn que res més.

Vet aquí que ens teniu a peu de pistes a un quart de nou del matí, just que la organització muntava la paradeta. Tenim temps d’anar a esmorzar amb calma al bonic i ben preparat refugi Bages a cent metres de la sortida.

Exterior-Refugi

Ens hi cruspim un bon plat de forquilla i ganivet que ens donarà ales per fer un bon inici de cursa.

Com és costum, ens abillem tot fent-la petar amb els nostres equips a batre i, així, entre els que tenen massa vent a la flauta i els que xerren “barato”, que vol dir el mateix, toca l’hora de córrer. Se’ns apodera la mandra quan estem a punt de planificar el recorregut però quan portem un parell de controls marcats, ja ens ha passat la nyonya i ens trobem de ple al camp de batalla.

Frisem, trobem, ens embadalim, topem, ens captiva, localitzem, ens enlluerna, ensopeguem, ens fascina, coincidim, restem admirats. Si senyor, gran, curiós i acollidor paisatge.

IMG_4125

Els darrers quinze minuts de cursa són els més intensos: baixem per les pistes d’esquí fent treballar els quàdriceps a tota màquina intentant arribar al darrer control, que excepcionalment és de 20 punts, i a tant sols 200 metres abans de l’arribada. Però l’itinerari que hem pres ens aboca a dos esculls a tant sols 2 minuts del temps reglamentari: un talús de 4 metres que de primer antuvi sembla dir-nos: penalització segur. Per sort, trobo un pas que, desgrimpant, el salvem. Veiem la darrera balisa enmig de la pista a l’altre costat d’una espessa franja de sotabosc. Jo no duc rellotge, el neguit se’m fa més feixuc. L’un per aquí, l’altre per més enllà, aconseguim arribar a la pista i al control. Buf! Marquem i baixem a meta en un veritable esprint.

Pensem que hem fet un bon rogaine i felicitem els organitzadors per oferir-nos aquest plaer.

Fins la propera.

Altres fotos: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.