BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Ferran Sans

Aquest dissabte tot i els pronòstics del dia abans en què era la festa d’ Aniversari dels Capgrossos, i sabia que aniria a dormir tardet (finalment molt tard!), vaig agafar la flaca per rememorar una sortida que vaig fer ara fa 9 anyets i em va agradar molt, sobretot perquè trobo que és un plaer poder sortir de casa amb la bici i poder passar per carreteres i carreteretes tant tranquiles com aquestes.

(més…)

Per Joan Lladó

Diumenge. Sis del matí. L’Anscari i jo carreguem les bicis al meu cotxe i per la nacional anem cap a Tordera. Avui tallaran la carretera fins a Mataró perquè es fa una triatló a Calella. No ens esperàvem que ho fessin tant d’hora. Entre Arenys i Canet, sense previ avís, sense cap explicació i de la manera més antipàtica, els mossos ens fan girar cua i anar a cercar l’autopista. Bé. No. Malament.

(més…)

Per Andreu Calvó

Quan fa unes setmanes, pedalant per la Garrotxa, en Pau em va proposar anar fer Remences, no ho vaig dubtar ni un moment (soc molt impulsiu, encara que a vegades me’n penedeixo). El repte de fer la meva primera Gran Marxa Cicloturista va poder mes que el sentit comú. El primer problema les inscripcions, que ja estaven tancades, però com que en aquesta vida els contactes son importants, en un tres i no res ja estàvem inscrits.

(més…)

Per Manel Trenchs

Després del sincer oferiment que en Pep em va fer fa dues setmanes de poder provar la seva nova flaca quan volgués, degut a ser d’una talla encertada també per a les meves característiques, no desaprofito l’ocasió i el dissabte, al tenir força hores lliures ja que no tinc canalla i la Maria està treballant, quedo amb en Formiga perquè em deixi provar en una sortida amb cara i ulls la seva flamant TDK.

(més…)

Per Pep Famadas

Quan hom pensa en una bici de carretera li venen al cap cotxes, fum, asfalt “brut i pudent” i la puta ratlla blanca. A les últimes cròniques em vaig dedicar a tocar els collons als conversos al·legant els elements abans esmentats. Vet-ho aquí el meu error d’ignorant, que ara, un cop sortit de l’armari, reconec tot cap cot. Heus aquí la meva estrena amb l’anomenada flaca. A partir d’aquest darrer diumenge aquest mot flaca, altra vegada emprat en to pejoratiu i burlesc, serà sinòmim de sensual i delicada i no per això menys estimada.

(més…)

Per Anscari Nogueras

El dijous al casal proposo una sortida per el divendres a partir de la una, no em pot acompanyar ningú, en Martí que era un possible candidat li cambien a última hora els plans, és ell qui em proposa pujar al Turó de l’Home per la pujada de Collformic i agafar el trencant que hi ha direcció a les Costes del Montseny i Fontmartina.

(més…)

Per Joan Lladó

D’aquesta mena d’escapada se’n pot dir “cicloturisme d’alçada” amb dos significats alhora: primer pel literal: en la meitat del recorregut vam estar per damunt dels 1000 m., i segon, per la qualitat en si mateixa on hi encabim: paisatge, ruta i ferm.

(més…)

Per Albert Gómez

Fa temps que tinc un rau rau a la panxa, doncs sóc dels pocs de la colla que no he fet Collfred i m’han posat tantes vegades la mel als llavis parlant-ne que he decidit anar-l’ho a visitar. Ja fa temps també que alguns del cicloturisme havien escrit sobre aquesta ruta i em va fer gràcia provar-la.

(més…)

Per Joan Lladó

Però no n’hi havia per tant, si ens basem estrictament en el coll. És a dir, en pujar i baixar des de Sant Corneli, per exemple, aquesta escalada no és res de l’altre món, ara, fent el tomb que vam fer, així és una altra cosa. Les rampes abans del coll són potents però es fa més feixuga la pujada prèvia fins a Fumanya. És clar que tot depèn sempre del ritme que hom hi vulgui imposar.

(més…)

(més…)

Per Manel Trenchs

El dijous al Casal a més de celebrar els aniversaris dels Leonardis (moltes felicitats a tots dos, per cert) es va parlar de les trencadisses que han fet les nevades al bosc i la gran pèrdua de corriols que això ha comportat. D’aquesta manera i de cara al diumenge es decideix fer el mountain g.; tot i que alguns aniran a fer esquí de muntanya aprofitant la neu que hi ha per les nostres contrades i d’altres, a fer una mica de “família”, que de tant en tant, també va bé i cal.

(més…)

Per Joan Lladó

Com gairebé tots sabeu, estava capficat en fer una altra de les grans pujades del país, la coneguda com a Rat Penat al Garraf, coronant-la sortint amb la bici des de casa. Però per fer-ho d’aquesta manera, calia esbrinar primer com s’havia de fer per arribar a les Botigues de Sitges sense entretenir-se massa. Fins a la Zona Franca o la Plaça d’Espanya, encara és prou clar, però des d’un d’aquests punts fins a Castelldefels, algú em podria dir com s’ho faria?

(més…)

(més…)

Per Jordi Cid

El dijous quedem per fer una volta amb bici de carretera pel Montseny. Així que el diumenge el matí a les 7 ens trobem al lloc de costum (per cert, mal lloc per quedar amb cotxe) i un cop tot carregat i ben cofois, som-hi! que el camí és llarg. Arribem ben aviat a Vilalba Sasserra, muntem les bicis i a ritme suau com ja és habitual (maricón l´últim) ens enfilem cap a Santa Maria i Sant Esteve de Palau Tordera.

(més…)

Per Joan Lladó

Diumenge havent dinat, vaig agafar la bici de carretera per anar a fer un tomb. Vaig voler tornar a Hortsavinyà però aquesta vegada sense desfer el camí d’anada i un xic paorós per si em trobaria, després de les pluges, la pista molt malmesa. La pujada de Calella per la carretera és molt tranquil·la i quan s’acaba l’asfalt, al Coll de l’Era d’en Mora, el pendent minva un xic. Les meves pors per l’estat de la pista

(més…)