BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Sergi Corado

Després de l´obligat cap de setmana de repòs degut a l’operació dels ulls (fora ulleres), tocava planejar una sortideta maca per refer-me del cop moral d´estar una setmaneta sense tocar les bicis. Per dissabte havien anunciat bon temps així que, sense pensar-ho gaire,vaig decidir de pujar a Collformic amb la bici de carretera.

(més…)

Per Adrià Triquell

Sona el despertador, diu que son les 7 del matí d’ un diumenge de 1983. Quina excitació, avui és el dia de la cursa!. Esmorzo, em poso l’ equipació del club, i jo, bici i els meus onze anys van cap el lloc de sortida, a pocs carrers de casa.  Ja hem trobo a força gent escalfant i membres de l’ organització ultimant els preparatius.

(més…)

Per Albert Gómez

Després d’un dissabte gèlid fent esquí de muntanya per la Cerdanya amb una colla de depravats, no em toca altre remei que diumenge al matí fer via cap a Can Barrot. El dissabte vàrem arribar força tard a casa, pels voltants de quarts de deu i la família havia decidit prescindir del seu cap i fer marxa cap a la segona residència.

(més…)

Per Joan Lladó

L’endemà de l’esquiada, si se’n pot dir així (bé, tampoc sempre pot sortir rodó!), no vaig anar amb bici de muntanya. Estava molt bé al llit i volia fer una matinal de diumenge amb la dona: s’ho mereix i hi havia feina per fer. No us mofeu, malparits!

(més…)

Per Andreu Calvó

Avui es compleix una important efemèride; un excels personatge va néixer un dia 3 de febrer de fa molts, molts anys… Jo. Com que no sabia com mortificar-me, he optat per la flagel·lació en solitari, que darrerament s’està imposant entre alguns personatges de la colla. El Via Crucis escollit ha estat el suplici del Tagamanent.

(més…)

Per Adrià Triquell

Fa una setmana que tinc la meva nova reina al traster. Ella, elegant i amb aquella actitud una mica altiva de la que se sap la més jove i cobdiciada de l’harem, espera pacientment a que tingui temps d’ estrenar-la. Dissabte serà el dia escollit. El que havia de ser una trobada de tres corriolaires per estirar les cames, es converteix en una petita sortida (d’asfaltaires?) multitudinària. Aquí ningú vol perdre comba!

(més…)

Per Giovanni Leonardi

Fa uns quants dies, cap les tres de la nit em vaig despertar tot fent un bot per damunt el llit, per gran espant de la meva dona.
“Res, res, tranquil·la, només ha sigut un mal somni…..no passa res” li vaig dir eixugant-me la suor que em cobria la front, però em vaig quedar amb els ulls entabanats mirant la foscor, sense poder treure’ m del davant les terribles imatges que havien quedat gravades en la ment.

(més…)

Per Albert Gómez

Ja fa dies que em volta pel cap. Tinc moltes ganes d’anar a pujar les ja mítiques rampes del Tagamanent. Ja ho sabeu, soc home de circumvalacions jo. Quedem als Burots, bé han quedat l’Avi, l’Anscari, en Sergi, l’home no tan senzill i els novells trekkkkeros, ah! Finalment el màster també és presenta amb els seus cinc minuts de retard habitual.

(més…)

Per Joan Lladó

D’ençà que en Martí em va dir que havia pujat al Tagamanent i que acabaven d’asfaltar la pista fins dalt (ca l’Agustí), no me n’he pogut estar. Avui no era el millor dia per acostar-s’hi, però les ganes em podien.

(més…)

Per Martí Montserrat

Sens dubte, una de les pujades més dures.

(més…)

Per Valentí Tarrés

És 27 de desembre, l’any 2009 s’està acabant. Dies d’àpats abundants,  festes, reunions familiars… Entremig les nostres habituals sortides “Bicicorriolaires”, bé algunes no tant…

(més…)

Per Joan Lladó

Si dissabte vam fer una gran estrena, aquest dimarts de pont n’hem fetes tres més superant un gran i temut port, el Collfred. A cavall de la Garrotxa i l’Osona, entre Sant Privat de Bas i Vidrà, una pista forestal enquitranada i emporlanada de pocs anys, forma un gran escull i és considerada una de les grans gestes en terres del principat, al costat del Turó de l’Home, el Montcaro, El Coll de Pradell, etc. pels

(més…)

Per Joan Lladó

Aplofitant que la meva senyola és fola fent el tulista pel l’olient, he fet vàlies plopostes pel soltil el cap de setmana amb els companys i una d’elles ela fel una escapadeta amb la bici de caletela i així fel l’estleno oficial de la bici del Mamalló que l’adquilil el divendles mateix. S’hi va apuntal també la Pantela Losa amb una bici quatle talles més petites pelò que pel començal, també és bona.

(més…)

Per Joan Lladó

Fins fa relativament poc temps, de la colla que anéssim assíduament amb bici de carretera no hi havia ningú, tret de l’Avi, i en Logístic, pels triatlons. Jo l’agafava per entrenar els dies previs d’una cursa llarga o per anar de vacances. I això és tot.  Fa cosa d’un any, el Nét de la Trini i l’Ànima de Càntir van adquirir les seves flamants bicis per fer alguna escapada. Algun migdia havíem sortit amb en

(més…)

Per Joan Lladó

Havent fet un bon sopar a Puigcerdà, amb el cotxe en dirigírem fins a Tarascon: poble gran en el camí de la Pica d’Estats per França. Hi cerquem un lloc tranquil per aparcar i dormir. Ens acomodem dins el gran llit al cotxe i fins l’endemà a les set. Quan sortim a fora, ja veiem giro de mercat. Som al costat del mercat setmanal. Esmorzem, emplenem els bidons d’aigua i iniciem la segona jornada. Ens l’hem programada més tranquil·la.

(més…)