BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

La qüestió és que mentre m’espero a que algú m’ho aclareixi, dissabte vaig decidir de carregar la bici al cotxe i anar fins a Sitges, avançant-me a la meva senyora que visitava a la modernista vila una fira amb les amigues. M’esperaríen per dinar.

Com que la decisió va ser presa la nit abans, d’informació no en duia: ni ressenyes, ni mapes, res. Tant sols sabia que es podia travessar el Parc del Garraf per carretera i de moment només em podia refiar del google maps del telèfon.

Arranco de Sitges cap a quarts de deu, sense haver col·locat el cotxe a cap pàrquing, que ja és prou difícil en aquest poble i encaro les Costes del Garraf un xic inquiet pel trànsit que hi he vist tot passant-hi. La carretera no té vorals però malgrat tot, els vehicles que m’han passat ho han fet respectant molt bé les distàncies. M’he creuat amb un reguitzell de ciclistes. Potser per això els conductors hi estan avesats i fan bé les maniobres. Sóc optimista de mena.

Fins les Botigues de Sitges, a la rotonda on hi ha l’entrada de la urbanització Rat Penat, hi ha uns 10 quilòmetres. S’hi troba un xic de desnivell però es fa prou de pressa. Les vistes als penya-segats són molt boniques i hi ha llocs estratègics per aturar-se i contemplar el paisatge. Jo, no vaig parar fins a les Botigues.  Un altre dia ja m’hi entretindré. A la rotonda hi he trobat alguns ciclistes reposant però no pujaven. He cercat un punt d’aigua, alguna font, però ningú en sap res. He hagut de començar amb dos dits d’aigua al bidó pensant que en alguna casa tot  pujant en trobaria. Fins que no he arribat a la Pleta, l’oficina del parc, quan ja he passat el tram més dur, no he carregat aigua. Xerrada amb l’empleat-guarda, entre d’altres, indicant-me com travessar el parc i donant-me un plànol per facilitar-me el trajecte. La neu en aquelles alçades encara s’hi ha mantingut força.

Continuo amunt per cloure la temuda escalada del Rat Penat al Turó de l’Alzina Freda, on hi ha el ràdar, a 592 m. d’altura. Tot pujant he vist alguns grups d’espeleòlegs anant als seus caus. Som al país dels margallons i els avencs. En la roca que constitueix aquest massís, la calcària, s’hi ha format un paisatge exòtic i un gran sistema càrstic amb múltiples avencs, dolines i rasclers. L’home hi ha construït barraques i parets de pedra seca al voltant de velles masies, camps de conreu, vinyes i petites poblacions que es dissimulen enmig de la pedra blanca.

Quan he finit la feina més dura, desfaig camí fins la barrera, al Pla de Querol i segueixo la carretera, que ara fa uns llargs i costeruts tobogans per damunt de Vallgrassa, per anar a la Plana Novella on es troba el monestir budista (ommmmmmmmmmmmm) Sakya Tashi Link. M’assec una estona davant el portal i contemplo els turistes que entren i surten. Hi ha força giro de ciclistes de muntanya. Quan n’he tingut prou, me’n vaig a veure els rucs que hi ha en una finca del costat. Em miro el plànol que m’han donat i veig que tinc l’opció de baixar a Sitges per Jafre que és pista i GR alhora. Vaig a mirar-m’ho i durant uns metres constato que el ferm és en perfectes condicions per baixar. Però m’ho penso bé: em sembla que arribaria massa d’hora. Res. Reculo, torno a enfilar la urbanització i segueixo avall en forta pendent fins el torrent i el Corral Nou. Vaig fent tranquil·lament en un paisatge inhòspit fins travessar la riera de Jafre on comença la darrera escalada, que no m’esperava, amb rampes de fins el 18% enclotades i arran del torrent de les Piques fins el Grau.  Bonic i ben situat mas que ara serveix per aixoplugar turistes.

Segueixo fins Olivella i tot baixant m’acompanyen les primeres vinyes de velles i gruixudes rabasses, al costat de les més noves i emparrades. Pujo a visitar el poblet enturonat i avall, amb algun repetjó inclòs, fins a Sant Pere de Ribes i Sitges. Allí m’hi espera, arran de mar, un bon arroç negre.

Haig de dir per acabar, que pujar el Rat Penat, per a qualsevol bicicorriolaire, no presenta cap mena de dificultat, si és que no es vol pujar amb una relació de triatleta o a velocitat de professional. I com que no hi ha diners pel mig, nosaltres en tenim prou en arribar a dalt i poder contemplar el paisatge amb el suficient alè.

També a posteriori, cercant informació d’aquest “monstre”, he trobat algunes webs interessants i la notícia que en la Vuelta d’enguany, serà final d’etapa. Us n’adjunto els enllaços:

Video d’en Flecha al Rat Penat: clica aquí.
Alguns altres que hi han pujat: clica aquí.
L’experiència d’en Jordi Escrihuela: clica aquí.
El perfil d’en Massabé: clica aquí.

A reveure,
Joan LLadó

Distància recorreguda: 55 km.
Desnivell: 1080 m. +
Les fotos: clica aquí.
Foto apunt: gentilesa de Pau Catllà.