VERGONYA PRÒPIA
Ahir es va confirmar, si es que calia la comèdia del Parlament amb l’escó perdut. La comissió ho va deixar clar que no hi haurà acte de desobediència ja que el límit es no afectar els funcionaris del mateix Parlament, una excusa per cert tant lamentable com tot el procés.
Aquest compromís de Borrás de mantenir-lo fins al final, més enllà de la gesticulació i una rebequeria que ara podriem deixar al costat de la famosa pancarta del President Torrà, posada i finalment retirada com a gran heroicitat. Simple cortina de fum, que se li afegeix fer el ridícul i deixar constància del grau de submissió dels nostres representants i de la nul·la sobirania del Parlament deixant la gent sense representants de dret.
A Madrid mentrestant veiem com la farsa de Govern progressista espanyol, ara aprovarà la Reforma Laboral de fireta amb forces teoricament de l’extrem oposat com els ultres de Ciudadanos, UPN o els sempre col·laboradors entusiastes de l’Estat el PDCat, deixant fora uns socis com BILDU o Esquerra que es creient decisius i traient pit del mateix i ara veuen com son mers comparses que quan no interessa son rebutjats. De fet per la part repúblicana això suposa un nou cop per la tàctica de la Taula i la col·laboració vergonyosa a canvi de res.
De fet escoltar persones com Carme Forcadell dient que Borrá està fent tot el que pot en referència al cas Juvillà, dona idea de per on van els trets. Evidentment no fa tot el que pot, ni ella, ni els partits teoricament independentistes. Si vertaderament es respecta la sobirania popular i del Parlament en aquest cas que representen, no acatarien una decisió d’un organisme aliè i arbitrari sobre l’escó del diputat. Suposo que tots estan dacord que els llaços penjats a un despatx d’un Ajuntament en periode electoral on el seu partit ni tant sols es presentava no son cap delicte i que tot queda emmarcat amb la repressió ferotge d’uns Tribunals contra Catalunya per raons ideològiques, per tant la desobediència es l’únic camí, sigui la JEC o el Tribunal Suprem, sinò ens fem trampes al solitari donant la vara de comandament amb uns organs de Justícia que ja no compleixen las seva funció i no es pot acceptar la seva deriva amb normalitat. Aquesta es la qüestió i si apart ho amanim amb aquests gests estèrils que fan riure, la vergonya pels nostres representants es total.
De fet la ciutadania hauria de començar a pensar en les properes eleccions i la retirada de confiança en aquests partits i representants com única mesura per fer saltar pels aires aquest statu quo que mai complirà els objectius marcats pel poble.