ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN PAÍS DE SEGONA

Molts cops durant el procés he escoltat allò de que podriem ser la Dinamarca del Sud, i la veritat es que amb una Catalunya independent el nostres sistema polític i valors haurien d’avançar bastant per poder arribar a aquests nivells de civilització.

Dues notícies hem criden l’atenció les darreres hores, la famosa paella organitzada per Pilar Rahola a la Catalunya nord i amb una imatge de tots els participant, un bon número, sense mascaretes i amb la presència inclosa d’un membre del Govern català com Jordi Puigneró. Per l’altra les acusacion per incitació a l’odi i ara també per injuries i amenaces a Mariona Reig de 70 anys i amb greus problemes de mobilitat.

Per la primera diria, i no en aquest cas, sinó en molts anteriors que la paraula dimissió hauria de ser al diccionari i sembla que s’ha esborrat. Tots hem escoltat casos en Estats de la Unió Europea que per molt menys i que aquí no passaria de ser una anècdota hi ha hagut dimissions com no pot ser d’altra manera, ja que els representants públics sempre han de donar exemple i sobretot complir els primers amb allò que demanen o exigeixen a la societat i en aquest cas per exemple, si jo vaig a fer una paella amb una trentena d’amics aquest diumenge segurament els mossos em poden detenir i crec que en una societat sana els representant no estan per damunt dels representats.

Pel que fa al segon cas, escoltar un Guàrdia Civil de baixa per depressió per haver estat present amb la violència que van exercir contra el poble el dia del referèndum i haver vist la seva imatge publicada a les xarxes i un dels missatges com el de la Mariona “Anem a fer-li una visita i li tornem el favor”, amb un sumari de més de mil folis. De fet això no era ni una amenaça ja que per la invalidesa de la persona en qüestió com pel context viscut de barra lliure per atonyinar al poble com la pitjor de les dictadures, que esperaven que l’odi no hi fos posteriorment. Evidentment que hi es, això no s’oblida, ni s’oblidara i quan veiem un Guardia Civil el sentiment es de fàstic i repulsió, encara que segur que hi ha bones persones dins aquest cos i altres menyspreables com en tots els casos de la societat, però el que van exercir aquell dia es senzillament intolerable i dona la idea que estan per damunt del be i del mal, cosa que cap societat pot permetre.

Aquestes coses passen en un país de segona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.