QUART ANIVERSARI
Ahir, va fer 4 anys que es va fer la Declaració d’Independència al Parlament en base als resultats del Referèndum de l’1 d’octubre, el que es coneix per la DUI. De fet seria el moment fundacional d’un nou Estat, que com sabem va quedar aturat al decidir no fer efectiva la mateixa.
De fet, avui cap partit creu ni en el Referèndum, ni amb aquesta Declaració. Tots demanen un nou referèndum pactat, per tant evidentment i com a conseqüència deixen sense efecte el Referèndum del 2017. Un pas enrere que ja vam començar a veure al no fer efectiva la declaració, al acceptar el cop d’estat del 155 i al acceptar totes les decisions que han vingut dels Tribunals espanyols retallant la sobirania del Parlament fins la minima expressió. Un altra prova es el seguir dins les institucions de l’Estat com el Congreso i el Senado encara avui en dia o fer reclamacions de temes anacronics com Rodalies que amb la independència ja serien un fet. Alhora veiem reiterades declaracions de membres del Govern anterior a l’estil com en Romeva dient que la DUI era cosa de Puigdemont i que son molt aclaridors.
Ahir el 4t aniversari va passar de puntetes pels partits i la detenció de Josep Costa va ser molt oportuna per girar l’atenció cap un altre costat. De fet en Costa va fer una cosa que hauria de ser molt normal, com es no reconèixer l’autoritat judicial espanyola des del començament, deixant de banda la gesticulació que ens pot semblar en bona part una mica de propaganda, però la base hauria de ser aquesta, tallar qualsevol lligam amb l’Estat i no precisament la col·laboració com es norma habitual i que dona tota la legitimitat a l’actuació espanyola, com per exemple els presos polítics legitimant primer un judici farsa, uns magistrats que ja coneixem amb justícia zero i ara fent veure que no hi eren, o que no era decisió compartida els fets del 2017, tot plegat molt decebedor.
Cal fer efectiu el que ja s’ha iniciat, no fugidas endavant per emmascarar el camí fet. Reconèixer el mateix Estat del qual legitimament has decidit separar-te com el que pren les decisions, es una simple tornada a l’autonomisme i acceptar que tot va ser un engany. En aquest cas l’actitud de Costa es un bon exemple i seria un bon començament per un canvi de mentalitat.