MÉS DEL MATEIX
La Catalanofòbia, l’autoodi i el menyspreu continuen a l’ordre del dia i segurament a mesura s’acosti el 27 S en tindrem molts més exemples. Els Populars a Madrid amb la Llei de Salvaguarda del Patrimoni Cultural immaterial pretenen ara si tornar les curses de braus a Catalunya per damunt de la decisió d’un Parlament. Per altra banda Iceta i Rivera es tiren floretes en un acte Federalista on el dirigent socialista s’atrevit a dir que Catalunya no s’havia esforçat prou per transformar Espanya, apostant per una reforma constitucional. El delegat del Govern espanyol a Andalusia en referència a Rivera diu que no vol i no m’agrada que Andalusia sigui manada des de Catalunya i per algú que es diu Albert, ens imaginem aquestes paraules des del territori català i ens sentit contrari. Per últim Monedero per Podemos que ens diu que el somni de començar de nou amb la independència no es real ja que portem cinc segles en comú.
Tots son exemples prou vàlids. Una nova llei del Parlament que va exercir el seu dret a decidir amb els toros, i des de l’Estat al·lèrgics a qualsevol decisió catalana i en aquest cas barrejant la identitat suposadament nacional amb un espectacle de tortura animal que ja no te cabuda en el segle que vivim. Tot això es igual, ja que el principal interès es marcar paquet des de l’espectre nacional més retrògrad i de pas eliminar qualsevol diferència entre Catalunya i l’Estat, encara que sigui per damunt de la democràcia i la lliure i sobirana decisió d’un Parlament que representa una societat.
Per altra banda Iceta, diu que no ha fet prou per transformar, quan ha portat 300 anys fent aquest paper reben menyspreu i greuges per resposta. Aquell imaginari que Catalunya tenia la missió de ser el motor espanyol i l’encarregada de transformar-la ja s’ha demostrat que no ha estat possible, i l’entesa sempre ha acabat amb imposició, com exemple el darrer Estatut que ja va culminar aquest cicle macabre per la nostra relació, i que ja no es pot tornar a intentar, i menys amb una reforma que no te socis per fer-la, i que en qualsevol cas no solucionaria el nostre problema.
Ens imaginem si des de Catalunya es digués que no volem un andalús dirigint Catalunya. El cert es que entre altres coses no ho podem dir, perquè ja l’hem tingut, en José Montilla. De fet per una banda ens diuen que tots som espanyols iguals, però per altra som especials, ja que no ens consideren mai iguals, ja te conya la cosa que el personatge sigui Albert Rivera.
Per últim el dirigent de Podemos, que ens diu que el que ha passat en molts altres indrets aquí no es possible, curiosa manera de catalanofòbia, i rebla el clau amb els 500 anys comuns a l’estil més ultra espanyol. De fet primer li recomanaria aprendre història, ja que fa 300 anys que vam perdre per la força les nostres llibertats, res de 500 anys comuns, i segon que això no es cap impediment per canviar la nostra relació si la gent democràticament així ho vol, o es que Espanya es un Estat feudal, i som els vassalls que no tenim cap dret. Algú li hauria d’explicar al Sr. Monedero que aquests canvis socials que pregonen, també son possibles a nivell nacional, es la evolució i la força de la mateixa democràcia, suposant que la defensi, esclar.