LES OLIMPIADES DE LA XINA DICTATORIAL
Quan falta tant poc per la inauguració del Jocs Olímpics a la Xina, els actes de protesta es van multiplicant, i la repressió xinesa va quedant al descobert.
El mon sencer haurà de passar per la vergonya de participar en uns jocs d’un gran país, on el respecte als drets humans es nul. Sense anar mes lluny ahir uns activistes es van penjar en unes torres desplegant les pancartes per un Tibet lliure, i també varem veure per la televisió la denuncia de les morts d’estudiants a la plaça de Tian’anmen fa uns anys per part d’un altre grup resistent.
Els estats mundials s’han cobert de gloria, avalant uns jocs en una gran dictadura sagnant com la xinesa, on la repressió es la seva bandera i la llibertat d’expressió o els drets humans son trepitjats diàriament.
Se’ns dubte aquest gran gegant asiàtic es un caramel massa temptador per menysprear-lo, i l’estratègia econòmica i política mundial ha guanyat la batalla al sentit comú i el respecte a la llibertat.
El Comitè Olímpic, també s’ha lluït, recomanant als esportistes qualsevol manifestació política i menys de la situació a la Xina, amb l’excusa de no barrejar política i esport, però sense adonar-se que els estats, les seves banderes, himnes, i representació ja es una exaltació politico-esportiva.
La causa tibetana, i el que allí ha succeït s’ha d’amagar com sigui i posar sota l’estora per tapar les legitimes reivindicacions del Tibet per assolir la seva llibertat, res de banderes que no representin els estats participants, dret de manifestació prohibit i control militar de tota la ciutat de Beijing per esclafar qualsevol crit agònic de suport.
Els grans mandataris faran el paperot del cinisme en la inauguració, i on l’estat espanyol mai ha dubtat de la seva assistència, ja que la situació els deu sonar familiar per les detencions d’independentistes catalans previs als jocs de Barcelona, i el sistema repressiu de l’estat contra qualsevol diferencia.
El govern xines juga amb el control dels mitjans d’informació, i fins hi tot no permet l’accés a llocs de la xarxa d’Internet què ha hagut de negociar amb els periodistes enviats que protestaven per interferències en la seva feina, tot plegat molt lamentable en el segle on vivim.
Aquí els tenim, i mes enllà de les competicions, les noves icones de l’esport o l’espectacle, aquests jocs quedaran marcats per sempre mes pel cinisme del mon i del comitè olímpic.