ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies veiem una sèrie de situacions totalment esperpèntiques, ERC i la seva coalició ens diu que te pressa per aconseguir el concert econòmic, i no vol caure en el parany de l’Estatut, caldria dir que una mica tard per arribar a aquesta conclusió, que tal tenir pressa per la independència, i no per un impossible. Per altra banda Iniciativa es fa la ofesa  amb les retallades, i oblida que ha estat set anys donant suport al tripartit amb el socialisme al capdavant, i ells al darrere, i finalment en Roca, un dels pares de la Constitució , diu que aquest pacte per Catalunya s’ha esgotat, i si es vol s’ha de definir un de nou, fa més de 30 anys no li va tremolar el pols per signar un tractat semi democràtic com  aquest. La memòria a vegades juga males passades.

Efectivament, ERC te pressa amb el concert, i de no caure en velles errades, vol consens, però que això no representi una espera indefinida, ni rebaixar el contingut per prova de trobar el suport popular i socialista. Denuncia que CIU no ha volgut tractar les conclusions del pacte fiscal aquest setmana amb l’excusa del consens. Parlen de la necessitat i el dret d’aquest concert, i que no renunciaran a gestionar, liquidar, inspeccionar els impostos, i calcular la quota de retorn amb un tracte bilateral, i amb una consulta per validar-ho. El seu candidat parla de la por del programa recentralitzador dels Populars. De totes maneres aquest suport entusiasta al Concert xoca amb les paraules fa un temps de Carretero, que el definia com una al·lucinació. Per altra banda ICV portarà de lema “I, a sobre hem de callar?”, denunciant els lobbys econòmics que seguiran manant depenent del vot el 20 N, defensant alternatives d’esquerres a les retallades de CIU, de dretes del PP, i la no alternativa del PSOE que ha votat molts cops igual que els populars. Finalment Miquel Roca parla de pacte constitucional esgotat, i una nova definició per ser respectuós amb la llibertat i identitat de cadascú, i no semblar que Catalunya fa nosa.

Els republicans aposten per un tema totalment passat de rosca, i sense cap possibilitat de tirar endavant, i ho fan des d’un posat seriós que ofèn la intel·ligència de la gent, que ho veu com una coartada més per no encarar el tema que de debò ens ocupa, i potser ja n’hi ha prou, com va dir molt be en Carretero, i que sembla ara ha oblidat ,es una al·lucinació que no ens mereixem viure, parlen d’esperar per un consens precisament amb les dues forces que han de decidir, i nomes elles, i que ja han dit que ni parlar-ne, parlen de tracte bilateral, quan mai ha existit, i l’estat espanyol mai concedirà, precisament perquè formem part del seu estat, i no en tenen cap necessitat de cedir part del seu poder, que tenim dret al concert, es discutible, ja que qui ho de concedir, que recordo un cop més es Madrid, ja ha dit no, per tant no hi tenim dret, recordo que l’estat de dret que ens regeix es el seu, i no un altre. El dia que tinguem un estat, l’estat de dret serà el nostre, i les nostres lleis les decidirem nosaltres sense permís extern, per tant prou de fer perdre el temps a la població amb una proposta sense cap ni peus, i que nomes s’aconseguirà amb un estat propi, aquest es el camí, i aquesta es la pressa que ha de conduir aquest partit i la seva coalició, i no servir de coartada a l’enèssima ensarronada al poble català, per no voler aconseguir la seva llibertat. Per altra banda Iniciativa segueix en el seu mon de fantasia, ara es fan els indignats, en canvi els 7 anys de socis de govern que jo sàpiga aquests lobbys que denuncien seguien manant igualment, i els socis que donaven suport, a Madrid seguien votant contra Catalunya, i moltes vegades junt amb els Populars, segurament no s’enrecorden, però era així, i a més les retallades son la recepta si es valida l’espoli o robatori espanyol, no hi ha altre camí, per tant aquesta ofensa ara sona a hipocresia barata que ens podrien estalviar. Per últim en Roca ara diu que la Constitució s’ha esgotat, i s’ha de definir una nova relació, cal tenir molta barra quan ell va validar en primera persona un text amb clares mancances democràtiques, i que precisament no respecta ni la llibertat dels pobles, ni les diferents identitats, que no ho va veure llavors, que li be de nou, i es més, suposo que la nova relació es deu referir a l’estat propi, jo no en conec d’altre o es que coneix un nou camí fet expressament per intentar que el poble català mai pugui ser com els altres del món, cal ser molt hipòcrita per denunciar ara 30 anys més tard un pacte letal per Catalunya.