LA RELACIÓ ONU-ESPANYA
Un altra condemna de l’ONU per Espanya, aquest cop per haver violats els drets polítics del President Puigdemont, havent suspés en el seu dia el seu mandat com a diputat al Parlament de Catalunya sense cap condemna pel mig i impedint reeditar la seva presidència.
De fet el Comite de Drets Humans de les Naciona Unides aha donat parcialment la raó al President, ja que no hi havia raons a la llei per suspendre el seu càrrec de parlamentari i candidat a la presidència. Espanya va violar els drets de tot ciutadà a participar en la direcció dels afers públics, el dret a votar i ser escollit. Davant això demana una reparació dels seus drets i dona 180 dies per la resposta espanyola.
Per part del Govern espanyol la vicepresidenta Nuria Calviño interpreta que la resolució diu que el President ha de tornar per ser jutjat i celebra que l’actual Catalunya res te a veure amb la del 2017.
Un nou cop a la credibilitat internacional d’aquesta falsa democràcia anomenada Espanya, cal dir que Espanya com a membre signat de les Nacions Unides hauria de complir amb totes les seves relacions, però ja sabem que no serà així i que seguirà amb la seva deriva autoritaria fent cas omís dels seus compromisos signats. Es una realitat que aquestes condemnes es converteixen en simbòliques per Espanya i prou. Un cas flagrant que evidentment Espanya no estava disposada a consentir desprès del 2017, la seva violència i el seu cop d’Estat en forma de 155, el President no podia tornar-ho a ser i a més va comptar amb la col·laboració del mateix Parlament obeint cegament, codsa que ha fet fins ara per cert. La primera reacció del Govern espanyol ja veiem que continua la burla a la ciutadania interpretant amb la seva dèria autoritaria que el President ha de tornar per ser jutjat, cosa que evidentment no s’esmenta en tota la resolució de l’ONU, però es igual, quan la democràcia no existeix i la llei nomes s’aplica amb el nostre propi interès poden passar aquestes coses i de fet aquí acabarà aquest tema, ja que els mateixos partits actuals posats amb les seves batalletes autonòmiques i intentant esborrar el 2017 de la memòria col·lectiva son els principals interessats en l’oblit immediat.
Nomes la societat catalana pot agafar aquest nou argument i posar-lo amb la resta de greuges per aixecar la veu i donar una gran advertencia en forma de vot a les properes municipals i de pas començar acabar amb aquesta farsa de la democràcia plena.
Es la relació ONU-Espanya.