LA PALETADA DE CALÇ A FELIPE GONZALEZ
La representació teatral a Madrid va constatar amb virulencia una cosa que molts sabien i que no s’atrevien a verbalitzar. El PSOE, aquest partit que s’autodefineix de progrés, del canvi, d’esquerres i no se quants qualificatius més ha quedat desterrat a la dreta de l’hemicicle. La seva resposta al repte democràtic de Catalunya ha estat exactament igual que la part Popular. Cap diferència, la mateixa recepta o pitjor, ja que afegeix un cinisme insuportable volen recuperar les comissions bilaterals i presentar com un mèrit complir amb les mateixes lleis orgàniques espanyoles. Res a veure amb la democràcia.
Al mateix temps com va constatar Pablo Iglesias, va furgar amb els origens foscos del mateix partit socialista i líders amb les mans tacades de sany o de calç com Felipe Gonzalez i els seus GAL. Calia posar les coses al seu lloc, aquest personatge amb aquesta taca de sang i la posterior gestió que ha fet de la seva vida personal i pública demostra la farsa d’aquesta democràcia i sobretot la mentida de la diferència de l’esquerr amb la dreta espanyola. Ja ho deia Pla en el seu dia i també ho constata Salvador Cot. Res de nou a l’horitzó.
Primera paletada de calç contra Felipe
Salvador Cot
“Felipe González té tacat el seu passat amb calç viva”… Cal reconèixer que aquesta frase de Pablo Iglesias és la primera afirmació d’un líder madrileny que va un mil•límetre més enllà dels pactes de la transició. Té mèrit perquè és la primera vegada -insisteixo, la primera vegada- que un portaveu parlamentari jerarquitza la democràcia per sobre dels interessos de l’estat. Fins aquest dimecres a cap líder espanyol no se li havia ni passat pel cap que la veritat hagués de formar part de la política.
El discurs de Pablo Iglesias encara va deixar més en evidència la pobresa de la proposta del líder del PSOE, entestat en aconseguir un lloc al sol dins del pessebre del 78. Felipe González -abans i després de governar- simbolitza el profund cinisme de l’esquerra oficial espanyola, convertida en un apèndix obedient dels interessos del capitalisme de la Castellana i de l’alt funcionariat de l’estat. El PSOE s’assembla a Felipe González i Felipe González s’assembla al PSOE. Són el vell que pressuposa a tothom els seus pecats intransferibles.
I una virtud més. Impostada o no, l’actitud de Pablo Iglesias va allunyar-se de l’apartheid polític respecte als independentistes que exhibeixen els tres partits de l’Ibex-35. Bona fe o càlcul, en política els símbols i les actituds pesen molt i ahir Iglesias es va investir com a demòcrata.