Ahir vaig assistir a la presentació de l’Assemblea Nacional a Reus, i francament em sembla un projecte engrescador, i més enllà dels detalls del full de ruta que poden ser més ambiciosos o menys, la societat civil sembla que vol agafar la directa cap a l’objectiu final, deixant de banda qüestions i ideologies que moltes vegades impedeixen als partits veure més enllà de la seva paradeta. Per altra banda des de New York Times, es posa en dubte la democràcia espanyola, i la defineix amb el títol de dubtosa, criticant la seva falta de renovació clara.
Des d’aquest prestigiós rotatiu, es critica bàsicament la poca renovació d’ençà de la seva recuperació, i sobretot el bipartidisme PP-PSOE,destaca també la desconfiança creixent de la població vers el sistema polític, i analitza els defecte d’una democràcia instaurada fa menys de 40 anys, i que ha perdut moltes oportunitats per renovar-se, i com exemple els dos principals candidats al 20 N voregen els seixanta anys, i que el sistema afavoreixi descaradament el bipartidisme, i a més recorda que un terç de les llistes socialistes, i la meitat de les populars estan essent investigats per corrupció o ja estan imputats. Al costat d’aquestes reflexions sobre la parodia de democràcia espanyola, i com deia abans, l’Assemblea Nacional vol aglutinar els moviments de les Consultes populars, i donar suport al Moviment municipal per la independència que vol organitzar un referèndum des dels estaments locals, i on l’objectiu es aconseguir uns 2 milions de vots, apart es volen fer una sèrie d’accions espectaculars per fer créixer la sensació que l’independentisme es molt viu, i alhora des dels diferents territoris organitzar tot un seguit d’actes per donar a conèixer el missatge de l’estat propi i culminar el 2014, una data simbòlica per declarar el Parlament la independència o un referèndum de confirmació, entre d’altres coses, amb un acte a Reus on persones com Joan Reig o Lluís Llachvan expressar el seu compromís.
Aquest anàlisi que be d’Estats Units, hauria de treure els colors a la democràcia espanyola, que evidentment poc l’importa, ja que te molt clar que des de la inexistent transició, i la democràcia tutelada, i sobretot aquest tractat anomenat Constitució que no passaria el cotó de qualsevol estat democràtic modern, i que pràcticament es impossible de reformar, i nomes ho es amb l’acord dels dos grans partits espanyols, un amb un president d’honor que va ser ministre d’una dictadura, això ho diu tot, i l’altre amb un concepte d’Espanya totalment basat en la imposició, i el nul reconeixement de qualsevol identitat que no sigui la pròpia. Efectivament els líders semblen molt grans per una democràcia que no es renova, i s’allunya de la ciutadania amb l’escàndol que denuncia sobre els imputats a les llistes, i que es una vergonya de grans proporcions, ja que lògicament no haurien de poder presentar-se en aquestes condicions, i donen idea de la corrupció que impera en un sistema bastant podrit. A l’altre costat l’Assemblea Nacional, com ja ho van ser les consultes populars, son aire fresc per mantenir viu l’objectiu de l’estat propi sense més dilacions. Tots sabem que es un objectiu ambiciós, però es l’única sortida a l’atzucac on es troba Catalunya, i s’ha de fer una demostració de força per obligar als partits a esborrar qualsevol excusa per no posar les seves eines al servei d’aquesta causa que s’ho mereix.
Evidentment l’Estat espanyol farà el possible per evitar-ho, però es un tema que nomes depèn de nosaltres, i 300 anys ja son molts, i totes les opcions que s’han intentat han estat en va, ara nomes en queda una, i ni els Duran de torn podran aturar-la.