LA CAIXA DE SOLIDARITAT
El tic tac del rellotge va passant i les hores per dipositar les fiances milionaries que el Tribunal de Cuentas ha dictat es van esgotant i el Govern català ja no pot mirar més a un altre costat.
Els advocats veuen les vies del pagament del Govern de les mateixes, però creuen que el millor es la Caixa de Solidaritat. Mentrestant el Govern català que sota la lupa judicial i dels partits espanyols com Ciudadanos o el PSC diu que busca una formula per poder abonar les quantitats i no ser encausat per malversació, de fet Esquerra ja ha dit que prefereix que surti de la Caixa de Solidaritat.
Aquesta Caixa que amb els abonaments de la ciutadania ha cobert fins ara molts i molts diners robats per l’Estat espanyol en la seva cursa de repressió contra l’independentisme ara evidentment no te la quantitat desorbitada que aquest Tribunal de la Inquisició reclama i crec que ha de dir prou. De fet això no deixa de ser un xantatge, i tots sabem que si l’acceptes pararas el cop de moment però el problema seguirà allà com un bucle, fins que hi ha un moment que cal dir prou, no es pot tenir la barra d’exigir a la societat catalana que es torni a gratar la butxaca per abonar aquestes quantitats, es simplement indecent, no hi ha xantatge emocional que valgui.
La covardia i misèria d’aquests partits catalans que ens han ofert el brillant pla de donar 2 anys de marge per seguir patint la repressió policial i judicial i al mateix temps aquestr autèntic atracament que no s’atura. La responsabilitat es d’aquells que l’últim moment no van saber gestionar la victòria al referèndum i simplement es van retirar deixant el poble en mans d’aquesta mafia, i que a sobre ara hi col·laboren sense escrúpols sent acusació particular, no fent boicot sistemàtic a Madrid o fent el joc a la farsa del Govern espanyol. Ja n’hi ha prou.
El Govern que busqui la fòrmula que vulgui i aboni aquests diners amb la seva paranoia de submissió infinita i com que li agrada aquest joc, qua assumeixi les conseqüències que ja ha acceptat des de bon començament.
Avui escoltavem Carme Forcadell com rebutjava també la via unilateral i alimentant aquesta fantasia de la Taula de diàleg i les vies acordades que miraculosament faran que Espanya accepti totes les propostes com si res.
La caixa de solidaritat crec que s’ha de guardar per tots aquells repressaliats que necessiten pagar els costos dels judicis i que malauradament no s’aturen amb solidaritat o sense.