ICETA: EL VIVIDOR DE LA POLÍTICA
El nou nomenament de Miquel Iceta com ambaixador espanyol davant l’Unesco, deixa prou clar com de podrit estar aquest sistema en que vivim. Persones que ja no son servidors públics, sinó simplement fent de la política la seva forma de vida, i això sempre és nociu.
Per desgracia no és cap cas únic, però si ens centrem en Miquel Iceta es un exemple prou clar de com no hauria de ser un sistema democràtic. Aquest personatge va iniciar les carreres de Ciències Químiques i de Ciències econòmiques però va abandonar els estudis per dedicar-se a la política afiliant-se al PSC. Va sortir escollit com a regidor a l’Ajuntament de Cornella i home de confiança de Narcis Serra va anar ocupant diversos càrrecs inclosos el de Diputat a Madrid i al Parlament de Catalunya, sent líder dels socialistes catalans i candidat a la Presidencia de la Generalitat, candidat a presidir el Senat cosa que va provocar el rebuig del Parlament a la seva designació com a senador. Membre executiva federal del PSOE i nomenat Ministre de Política Territorial durant 7 mesos i posteriorment Ministre de Cultura i Esports a la darrera legislatura.
Ara amb aquest nou nomenament amb seu a París també substituint un exministre i com sabem per l’UNESCO, una organització per la pau i la cooperació internacional.
Com podem veure una vida plena de càrrecs diversos. Una persona que va fracassar en els seus estudis universitaris, parlariem de poca formació, cosa crec imprescindible per ocupar responsabilitats públiques, i apart amb una nul·la experiència laboral a l’empresa privada, un altre dada que ja l’hauria d’invalidar com a representant de la societat. Amb aquest currículum, les agències de col·locació amb les que s’han convertit els partits, allunyany-se de les seves funcions originals, han proporcionat amb habilitat per acostar-se a qui tens que fer-ho en cada moment una vida en aquesta bombolla anomenada política de per vida encadenant càrrecs un rere l’altre i diversos, cosa que també deixa constància d’una altra anomàlia, ja que una persona no pot ser experta amb tot i per tot. Ara un cop acabada la seva vida de ministre, les portes giratòries tornen a rodar per un càrrec d’ambaixador de l’Unesco, bàsicament un retirada daurada amb una opacitat de la seva feina considerable i una nova vergonya per la democràcia real.
Autèntics vividors de la política, el que hauria de ser un espai de la vida d’una persona delimitat com a servidor públic i tornar a la vida real, es converteix en tota una vida sense cap mèrit destacable, apart com deia d’haver estat al costat de qui havia d’estar i obeir el partit en tot moment, amb un currículum desat al calaix i inhabilitat com a mèrit
Son els vividors del sistema.