EL VIRUS GLOBAL
Veiem aquest dies que estem estancats en la vacunació en una franja d’edat concreta fins els 35 anys amb moltes dosis als congeladors emmagatzemades i que si es vol seguir avançant en la lluita contra la pandèmia s’hauria de pensar en una estratègia, ja que el raonament dels drets individuals xoca clarament amb els col·lectius.
Efectivament, amb una pandèmia mundial com es el cas i quan hi ha una vacuna amb totes les incògnites que es vulguin i tots els interessos d’aquestes grans companyies farmacèutiques i Estats que sabem, la dada es clara, conforme ha pujat el nivell de vacunació cada onada ha estat millor tant per contagis com per defuncions, i això es un fet irrefutable. Per tant si volem aprendre alguna cosa de la fragilitat que la humanitat ha demostrat i tornar a una certa normalitat que lògicament hauria d’incoporar allò que hem après d’aquesta situació, cal vacunar la població, sobretot per la gent més vulnerable i per la societat en general on compartim la nostra vida.
Trobem en aquest cas el negacionisme o simplement aquelles persones que no creuen en la mateixa i exerceixen el seu dret de no fer us de la mateixa. Pel que fa a la primera, les teories conspiradores son moltes i principalment son de control de la població, si es per això crec que el sistema no li cal això ja que el control ja l’hem permés anteriorment i en tenim molts exemples d’aquesta situació i per tant no seria massa efectiva. Pel que fa al segon, crec que la lluita en aquest cas no es individual, es global, de res serveix que un carrer es vacuni en la seva totalitat si els carrers del costat no ho fan i permeten que el virus segueixi el seu curs. Per tant es global i els drets col·lectius entren amb força. Igual que defensem per exemple el dret a l’autodeterminació d’un poble també el de la salut col·lectiva estaria en aquest nivell. Ho tots o cap.
Per tant, crec que per no entrar en el debat dels drets individuals atacats, caldria exigir un comprovant de vacunació per accedir a la cultura, viatjar o molts altres elements de la vida quotidiana que haurien d’impedir que la gent que legitimament ha decidit no ser solidar amb la resta amb el perill que suposa no tingui o no pugui gaudir del mateix que la resta. Es una manera de posar en responsabilitat les decisions i les conseqüències de cadascú sense lesionar els drets col·lectius, per recordar que no vivim sols en aquest planeta.