EL DIA DESPRÈS DEL FRAU DEMOCRÀTIC
Ja es 10 d’agost, i el govern estatal continua com si fos el mes normal del mon incomplir una llei orgànica, i menysprear de pas als de sempre.
Efectivament, els mitjans estatals tracten el tema gairebè com si fos una rebequeria de la Generalitat demanar respecte per la llei, i complir els compromisos adquirits, i relativitzar el tema ja que nomes es tracta de Catalunya i aquests nomes serveixen per ser l’ase dels cops.
Vincular el nou finançament als nous pressupostos generals es una questió clau, i tots els partits s’han de comprometre a no votar-los si no hi ha acord, en especial evitar les temptacions del Sr. Duran, el polític mes valorat segons totes les enquestes, encara no entenc perquè ja que apart de aspirar a un ministeri espanyol pocs mèrits se li coneixen, també vigilar el desgavell d’Esquerra que segueix sense fer cas a les resolucions aprovades en el seu Congres i segueixen manant els de sempre sense cap tipus de pudor.
Finalment vigilar el PSC, i els seus 25 diputats, l’arma mes mortifera amb la qual hem de lluitar a Madrid, i per primer cop demostrar que primer es Catalunya i de pas el Sr. Corbacho i la Sra. Chacon preparar les seves cartes de dimissió per no participar en un govern enemic de les lleis aprovades, i del desenvolupament de Catalunya.
Ja veieu que la tasca no es fàcil, però s’ha de provar de fer-ho possible a pesar que sigui difícil d’imaginar amb la classe política que tenim.
Bé no et descuidessis CiU, encara que no cal que tots ens coneixem en aquest petit país.
El que caldrà és anar pensant què fem quan ens vulguin ensarronar de nou, els d’allí però molt especialment els d’ací. Perquè no ens enganyem: no aniran gaire lluny i ningú, a Espanya, està disposat a renunciar a un sol cèntim de la mamella principatina, valenciana i balear, que per algun motiu ens tenen.