ALBERT CORTES MONSERRAT

He de confessar, i sense cap tipus de vergonya que no vaig veure el debat de presidenciables espanyols, entre altres coses perquè no em despertava cap tipus d’interès, de fet igual que si haguessin retransmès el debat electoral de Noruega posem per cas, però que alhora d’analitzar-ho, he tingut que llegir les cròniques sobre el mateix, i confirmen que des de la seva perspectiva tenen el mateix interès amb el territori català, o sigui cap.

Efectivament, a l’Estat espanyol, ho trobo lògic, gairebé 10 milions i mig de persones, amb la TVE1 amb un 24,8% de quota de pantalla, escoltant els seus futurs dirigents que conduiran el projecte espanyol, en canvi a Catalunya, i segons les dades TV3 amb un programa d’humor com Crackovia, i la que normalment es interessant entrevista de l’Albert Om, va ser la més vista. Realment el debat pel que es diu va ser força ensopit i sense sorpreses, un candidat socialista a l’atac sense res a perdre, però amb el llast d’haver estat ministre d’un govern on moltes de les propostes que ara ens fa, misteriosament i quan realment les podia aplicar, van caure en l’oblit, i sobretot el llast d’una nefasta i negligent gestió en temes com la crisi per part del seu partit, a l’altre costat, un candidat que segons totes les enquestes obtindrà uns resultats històrics, i que pe tant evita que passi res, no vol soroll, també es normal. Així les coses en Rubalcaba ha alertat del programa popular i els fantasmes que sempre surten en època electoral, ja sabem alló de “si tu no vas, ells tornen”, i insistint en punts que Rajoy no ha entrat a discutir, i s’ha centrat en un discurs econòmic estudiat, treien a relluir les misèries de l’atur, i la gestió de la crisi, i  sobretot coses que fan pensar com l’educació i la sanitat, recordo matèries transferides a les comunitats autònomes, i que no ho semblaven, i alhora amb un oblit total de Catalunya, amb la feina sembla complerta de deixar l’Estatut en un no res, i amb l’espoli sense aparèixer per enlloc en el debat.

 

En definitiva, un debat inexistent per una Catalunya inexistent per l’Estat Espanyol, ja se que ara sortiran els que reclamen la nostra presencia a Madrid, perquè ves per on es allà on es decideixen totes les lleis que ens afecten, no els falta raó, però jo els hi diria que son lleis on nosaltres no tenim ni veu ni vot, ja sigui amb el suport dels dos grans partits, o com sembla ser ara el cas amb una futura majoria popular. Es com anar amb una reunió de veïns on hi ha dos blocs, un te la representació de 100 persones, i el teu de 2 persones, segurament al principi voldràs fer sentir la teva veu, però al cap de posem més de 30 anys de participació virtual sense cap efecte, potser es hora de buscar un altra sortida, i això ho podem aplicar en aquestes eleccions generals, per cert un nom generals, que nomes s’utilitza a les de l’Estat Espanyol, en canvi curiosament les catalanes no ho son de generals, ja se que la paraula no fa el nom, però explica moltes coses, es com quan es va crear la televisió catalana amb un 3 al darrere, quan hi ha havia nomes  la 1 i la 2 espanyoles, perquè no televisió catalana i prou, deu ser que les mentalitats juguen males passades. Tornant el debat el silenci sobre nosaltres es significatiu, ja no interessem, el nostre paper ha quedat definit, i es el de sempre, pagar i callar, ara l’imperi esta per altres coses, i si sentim els nostres partits, i les seves reivindicacions ridícules trobem l’explicació, el respecte s’ha de guanyar, i la credibilitat també, a la por, i la demagògia dels nostres partits ja la coneixem, soroll quan toca, i desprès res, el de sempre, intentar ser aliats o sortir  a la foto davant els que fan política de veritat, tot en nom de la responsabilitat i l’interés comú, en part això explica perquè un programa d’humor sobre futbol pot tenir més espectadors que un debat entre dos futurs presidents d’un estat, on ni ens volen, ni hi tenim lloc.