ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies es disputen els Jocs Olímpics de Londres, i els casos de racisme al més pur estil de l’apartheid sud-africà, però en versió catalana comencen a fer pudor de socarrim. El cas d’Àngel Mollera es molt aclaridor, condemnat sense cap prova, i ara el cas de Núria Llagostera ja fa vessar el got. Per altra banda el govern català desprès de plantar-se dilluns amb un cop de puny damunt la taula, nomes quatre dies desprès ja demana oblidar i començar de zero, i com a prova de bona voluntat no acudirà al TC com era la intenció inicial, això es una actitud miserable que amb res ens afavoreix.

Doncs si, nomes han fet falta quatre dies per fer veure que tota la comèdia muntada amb la plantada al Ministre, era simplement això comèdia. Ara volen començar de zero, i fer pinya com a socis, allargant la ma de la col·laboració per sortir del vaixell conjunt on es troben, i fugir de la crisi o una futura intervenció que seria molt més dura, com a gest no aniran al TC per denunciar les noves mesures, i procuraran complir amb el dèficit., amb la condició de treballar com a socis, i no com a subordinats. Per altra banda, la xenofòbia esportiva espanyola no te límits, i el corredor català Àngel Mollera ho ha patit a les seves carns, uns correus que el volien incriminar amb el dopatge, van ser comprovats amb resultat negatiu, però tot i així, sense cap prova va ser apartat dels Jocs, l’atleta va acudir al TAS, que finalment li ha donat la raó, tot i que tant el CSD com el COE fins l’últim moment han intentat impedir la seva participació, segons Alejandro Blanco president del COE, ningú pot jugar amb el dopatge, encara que no hagis donat mai positiu, i apel·la a la bona imatge. També trobem el cas de Núria Llagostera, la tenista que hagués pogut competir amb els dobles mixts amb qualsevol parella directament, ja que era la millor situada, i que va ser oblidada amb diferents versions dels responsables espanyols.

Realment l’actitud del govern català estar a l’alçada del que els espanyols esperen, es a dir un fals victimisme de cara a la galeria i de consum intern, per acabar demanat perdó, i fer exactament el que el govern de Madrid ordena sense més, es una vertadera presa de pel als mateixos catalans. Les mesures i les formes son totalment injustes, tots ho sabem, es denunciable, per tant no s’entén que ara no es porti al TC com s’havia anunciat i a sobre es demani ser soci del nostre botxí, ja que anem en el mateix vaixell, es cert que hi anem, però uns son els amos del vaixell, i altres hi estem a la força, fem la feina més dura i desprès tenim el pitjor tracte com a premi, crec que no seria el mateix. No es pot defensar la màxima institució catalana deixant-la a l’alçada del terra, i perdent tota la dignitat amb un canvi en tant sols quatre dies. Els greuges son els mateixos, i res ha canviat, per tant nomes dona a pensar que el fals era dilluns,i això es la maleïda realitat, la població catalana no s’ho mereix, i el país encara menys. Per altra banda la persecució sistemàtica dels atletes catalans ja passa de mida, no es pot acusar un corredor sense cap prova, i quan les que li han fet son totalment negatives, i en canvi escampar als quatre vents que es culpable. Evidentment el tribunal internacional així ho ha vist, i molt patètic veure encara els intents per frenar la seva merescuda participació, apel·lant a la bona imatge, cosa que principalment ells han trencat amb aquesta cacera de bruixes barreja amb l’odi a Catalunya. El cas de la Núria Llagostera es semblant, ja que no es creïble que els responsables no veiessin que ella havia de ser l’escollida per poder competir als Jocs, i naturalment sembla clarament un intent premeditat de provocar la seva no participació. El racisme contra la nostra identitat te aquestes coses.

En definitiva, un apartheid en tota regla, que a Londres segueixen els organitzadors que fan retirar qualsevol bandera del públic que no sigui d’un estat reconegut, sort que no es tenia que barrejar política i esport.