BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Hem passat una altra edició sense que haguem pres mals majors i, tot i la distància total a recórrer, que no es pot pas desmerèixer, no ha estat un recorregut dels que als corriolaires ens agradi. S’ha fet en general un itinerari molt rodador, sobretot en la primera etapa. En la segona, tret del desnivell acumulat, del tram d’orientació amb algun corriolet inclòs, d’algun descens inoblidable i afegim-hi una vall poc coneguda (de Ridolaina), ha estat, per a mi, força ensopit.

Per Joan Lladó

Repetim la jugada just un any després. Dijous decidírem de variar un xic l’itinerari i l’horari d’aquest entrenament per la Volta a la Cerdanya: per un costat avancem una hora la sortida en previsió de no fer esperar massa a les famílies. Això vol dir que hem d’estar tots preparats a la plaça a les cinc del matí. Per l’altra banda, optem per no travessar la plana del Vallès per manca de corriols i per evitar les obres del TGV que no són gaire boniques.

Per Joan Lladó

Al capdamunt de la riera de Can Gener i per sobre mateix de les instal·lacions esportives de la Laru, s’hi han començat a construïr 25 xalets unifamiliars (vegeu-ne la descripció del promotor). D’aquesta acció m’en faig algunes reflexions:

(més…)

Per Joan Lladó

Després d’un parell de setmanes amb molta activitat esportiva i degut principalment a l’entrenament fet per a la propera Volta a la Cerdanya, ens retrobem a la plaça, alguns amb les cames un xic pesades. Personalment, diria que duc sobre-entrenament. Des de dimarts 21 que, dia si dia no, entre bici de muntanya, de carretera, córrer i muntanya, no he parat. Ho noto quan pujo escales.

Per Joan Lladó

Durant les meves estades de vacances, tant d’estiu com dels dies sants, dels darrers tres anys a La Rioja Alavesa, tot voltant i enfilant-me per la Sierra de Cantàbria, ja fóra a peu ò amb la bicicleta, m’havia fixat en una extensa i planera llenca boscosa que molt ben delimitada per unes penyes calcàries, s’estén cap al nord arrencant dels petits pobles que fan de límits amb els camps de conreu.

Per Joan Lladó

Ens enyoràvem de tants dies escampats i en el retorn de les vacances som una bona colla la que ens retrobem el diumenge: en som dozte. Repetim com en el darrer diumenge i anem una altre vegada cap a llevant, a Llavaneres, car l’estiuejant ens hi espera. Pugem cap al Montalt enfilant pel torrent de les Maioles fins la Plana d’en Catà i els Rocs d’en Magí. Davallem tot seguit cap a les Planes d’en Montalt i travessem la finca del mateix per continuar un bon tram del camí del Roc de la Ferradura.

Per Manel Trenchs

L’Andreu i en Manel se’n van anar d’excursió a Pirineu. Heus ací la crònica que ens fa el darrer.

El passat dijous 2 d’agost, l’Andreu Calvó i un servidor vam anar a fer una ruta per la banda oriental de la Vall de Núria. La veritat és que per a mi va ser una grata sorpresa fer una caminada tant llarga sense trobar-nos gairebé ningú, ja que tota aquesta banda no és gaire “turística” i la majoria opten per la banda més occidental, on hi ha el conegut per tots Puigmal.

Per Joan Lladó

Les seves darreres paraules:

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba, li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!

Per Joan Lladó

Aquest diumenge ha estat un èxit de participació. Ens trobem tretze corriolaires a la Plaça, més un altre que se’ns afegirà a Llavaneres i el darrer a l’hora d’esmorzar. És a dir, quinze tronats de la bici de muntanya. Deunidó. Era establert d’antuvi que aniríem cap a llevant, car s’havia quedat de trobar-nos amb l’Andreu a Llavanares. Aquesta vegada, a diferència de la darrera que en Guillem va venir per aquests verals, el ritme pres per arribar fins la font de Llorita ha estat bén diferent. El petit mamalló ha arribat fresc degut a la xerrameca matinera general en la trobada amb l’estiuejant.