BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Per Joan Lladó

Ja hem passat una setmana del Camí i tornem a la normalitat. Som vuit a la Plaça. No hi ha idees per la sortida. Anem cap a Argentona. Fem un tomb pel Rovell de l’Ou i baixem a la riera per enfilar a Parpers pel fondo de la Gallega i la Via Romana.

Per Joan Lladó

Nou repte: cobrir el Camí del Nord ò del Canigó, tècnicament dit GR-83, en tres dies. Aquest nou sender arrenca de la ciutat de Mataró i passant pel Canigó, l’uneix amb Prada de Conflent a la Catalunya Nord. La guia oficial la fa en nou etapes a peu. Les comarques que trepitjarem: El Maresme, El Vallès Oriental, La Selva, La Garrotxa, El Ripollès, El Vallespir i El Conflent. Al passeig del Callao s’erigí un original monument per conmemorar aquest GR. En ell s’hi pot veure el perfil del sender.

(més…)

Per Joan Lladó

Nombrosa l’afluència de corriolers en el darrer diumenge abans del Camí. També ens acompanya en Guillem. Hom decideix d’anar cap a Llavaneres. Comencem a bon ritme i en arribar a la font de Lorita, el petit de la colla ja és extenuat. Ell i jo decidim d’anar pel nostre compte i quedem per esmorzar a Canyamars. Anem resseguint el mateix camí que la resta fins la pujada de Santa Mònica.

Per Joan Lladó

Un diumenge més i escapada de tràmit abans de la nostra gesta. Mentre alguns són a esquiar, d’altres al país del Pirineu i la resta amb deures familiars, set corriolaires som a la Plaça sense gaire convenciment d’on anar. S’opta finalment per començar per la vall de Clarà, Riudemeia i Ca l’Espinal.

Per Joan Lladó

Acabo de llegir un article a l’Avui, de l’escriptor valencià Joan F. Mira, dedicat a comentar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, on el Regne i país dels valencians deixava -com ell mateix diu- d’existir. Per acabar l’article, el rebla: “A la ciutat d’Alacant alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I”. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruir per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.“

Per Joan Lladó

Dimarts n’érem pocs: quatre. Hi havia por de pluja. Pel turó d’Onofre Arnau i el veïnat de Mata, ens enfilem fins can Flaqué i pel torrent de Sant Martí arribem a la Cabana dels Caçadors. Comença a espurnejar. Decidim de baixar a can Rimbles.

(més…)

Per Joan Lladó

A la plaça Fiveller ens trobàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixíem. Per la línia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.

Per Giovanni Leonardi

L’amic Giovanni ens ofereix una proposta-idea per transportar la bici en les altures. Pel que es veu, això de les dates no ho té massa clar:

Per Joan Lladó

Com feia mesos que no s’esdevenia i apropant-nos al cap de setmana de la fira, si, aquell cap de setmana dels més de set mil metres de desnivell, decidírem de fer sortida llarga per anar fent boca. En Carles proposà d’anar al Montseny per fer el “Corriol” i posar a prova les suspensions. Res a dir, el que diu “el Maestro” va a missa.

(més…)

Per Joan Lladó

Degut, com us deia en el post anterior, al munt de feina que no em deixa aixecar el cap, només us faré cinc cèntims de les dues sortides de la setmana santa car, vull dedicar més temps en detallar l’escapada que férem fora comarca el diumenge 15. Val a dir que si les ressenyes seran curtes, no així el testimoni gràfic. En Giovanni i jo no vam estalviar temps per fer fotos i d’aquesta manera podreu submergir-vos en l’ambient de les dues matinals.