ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL REI BORBÓ EN DEFENSA DE LA SAGRADA UNITAT DE LA PATRIA

General

Com cada any, la nit de Nadal ens va oferir el discurs del Rei de les Espanyes, hereu directe del dictador Franco, i imposat per llei i sense dret a replica en el sagrat llibre de les escriptures anomenat Constitució, deixant de banda la normalitat que hauria estat seguir amb una República interrompuda per la força de les armes i del feixisme dictatorial. El seu discurs monòton i caspós no varia amb el pas dels temps, i la unitat territorial per damunt de les diferencies, i el respecte a les institucions, segueixen sent els seus temes favorits en un espai que tenen la barra de dir-nos el gran seguiment que ha tingut, quan en totes les cadenes ofereixen el seu missatge, i per tant no te competència possible.

Com a novetat, i fruit del govern nacionalista espanyola al País Basc, van poder gaudir del dubtós privilegi de veure com la televisió basca oferia per primer cop el discurs, què junt amb la petició de partits de la “Roja”, i el recorregut de la Vuelta a Espanya, son els mèrits principals d’aquest govern PSOE-PP, què considera aquestes qüestions fonamentals.

En el discurs fa una lloança de la gran nació espanyola, què no es pot entendre sense la seva rica diversitat, i ens demana superar les tensions i divisions sobre la base de convivència de la Constitució, i reforçar voluntats per la nostra cohesió interna. Ens parla dels reptes del segle, com la crisi o el terrorisme que traspassen les fronteres, i què demanen decisions clau, què reclamen enfortir el país que ens proporciona llibertat, estabilitat i progrés, i no ens podem permetre que les legitimes diferencies ideològiques de les nostres comunitats autònomes restin força al gran consens de la població.  S’ha de servir a l’interes general amb la força de la generositat, i unitat en el marc de  la nostra Constitució que ens garanteix un ampli ventall de drets i llibertats, amb unes institucions que els ciutadans tenen que veure com independents en la seva tasca. Ens parla de la crisi que ens afecta a tots, i que requereix molta solidaritat, de la lluita contra el terrorisme, i lloa les tasques de l’exèrcit a l’estranger, i acaba recordant la presidència espanyola de la Unió Europea per fer-la mes forta, i on la Corona seguirà amb el seu deure amb tots els espanyols.

Es el discurset de sempre, utilitzant l’excusa de la diversitat per entendre una gran nació, quan aquesta ens diu amb fets, un cop i un altra que no vol diversitat, i vol una idea única de l’estat amb un menyspreu absolut amb identitats com la catalana, i ens demana superar divisions en base a la Constitució, què sembla una mena de taules sagrades, on el món gira al seu voltant, quan en realitat sabem que es un text amb alguns articles profundament antidemocràtics, i què de cap manera pot passar per damunt de la voluntat de la ciutadania expressada lliurement, cosa que com a Rei evidentment no entra en el seu diccionari.  Que aquest tractat ens proporcioni llibertat i progrés ja es un insult, nomes cal veure la situació catalana amb un greu espoli econòmic, un bloqueig cultural i un engany rere un altre, com amb l’Estatut, què com ens han dit marca els límits, i aquests son clarament insuficients per mirar el nostre futur amb opcions. Respecte a la independència de les institucions en clara referència al TC, es una burla que anomeni aquesta paraula en una institució caduca i polititzada, i què per obra i gracia de l’estat de dret de fireta espanyol estigui per damunt fins hi tot de la voluntat popular, i en aquest cas de les profundes retallades sofertes a Madrid per aquest text ja inservible. Ens parla de la crisi que afecta a tots, suposo que ell no s’hi deu incloure ja que el secretisme dels seus honoraris es prou conegut, lloa a l’exèrcit, què com ja sap la Constitució li garanteix la democràtica causa de mantenir la unitat territorial, i parla de les víctimes del terrorisme, cap referència al terrorisme d’estat que fa anys practica l’estat espanyol, amb exemples com les manifestacions falangistes autoritzades contra una consulta pacifica i democràtica a la població, i acaba amb la seva funció de servir a tots els espanyols, què venint d’aquest antic cap del movimiento es tota una declaració d’intencions.

En definitiva el procés cap a l’estat propi a Catalunya es contraposa amb aquest discurs de la falsa diversitat, i el be comú què ja no enganya ningú.

Bon Nadal a tothom.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.