2015: ANEM PER FEINA

Últims dies del 2014, i esperant aquest acord que faci veure la llum al final del tunel. Mentrestant i com diu en Vicent Sanchis veiem motius per l’esperança, com la Constitució que aviat veurà la llum i realitzada per un équip de juristes encapçalats pel Santiago Vidal. Nomes veient uns quants articles ens podem adonar que sigui aquesta o un altra proposta que el salt democràtic i modernitzador es brutal. Uns conceptes que l’Estat espanyol es troben a anys llum, i que ens donen més motius per escollir el futur o un passat que amb matisos sempre seguirà sent passat, desmentint aquest líder que sembla per damunt del bé i del mal, nomes hi ha un projecte per trencar amb la casta o la caspa, i aquest es un Estat nou de trinca, i on nosaltres serem els protagonistes.

L’Estat que volem

Vicent Sanchis
Tal com s’havien compromès, l’equip de juristes que encapçala el jutge Santiago Vidal ha enllestit una proposta de Constitució abans del 2015. Ahir El Punt Avui en va publicar un tast. Un gran tast. En línies generals i superficials, però estratègiques, no decebrà ningú dels que volien saber “cap a on anem”. Aquesta ha estat una reivindicació contínua i sovint impertinent. Sincera o interessada. Reclamada per aquells que no tenen prou confiança en ells mateixos o en els catalans com a col·lectiu nacional. “Necessitem saber qui Estat tindrem per veure si paga la pena”, repeteixen. La reclamació manifesta una desconfiança incomprensible. Si qui la planteja creu realment que Catalunya és una nació i que té dret a constituir-se en Estat. Perquè seran els catalans els que hauran de definir el propi marc de convivència. I, senzillament, dependrà d’ells i no d’uns altres la comoditat i l’estabilitat d’aquest marc.

El text que ha enllestit el grup de juristes és una invitació al debat de l’esperança. Obre l’esperança. No hi ha res en l’articulat que s’ha aclarit que resulti estrambòtic, però tot s’ajusta amb un sentit democràtic radical i exemplar. Catalunya, sí, serà una república, regida pels valors que han convertit l’Europa del segle XXI en una instància amable amb uns valors que ha costat molt establir en la realitat i que ara cal preservar amb voluntat però també amb intel·ligència.

Els impertinents del dubte només l’han de comparar a les respostes que ahir donava Pablo Iglesias en l’entrevista que li va fer El Periódico. El secretari general de Podemos no pot decantar-se entre república o monarquia, perquè, senzillament, sap que no podrà complir un compromís republicà si guanya les pròximes eleccions. Defuig tots els plantejaments de radicalitat democràtica que inclou el primer text de constitució que ha aparegut en l’únic procés constituent que els catalans poden considerar segur, perquè depèn d’ells. No es tracta de contraposar il·lusions, sinó de destriar la palla de sempre del forment que volem.

Un pensament sobre “2015: ANEM PER FEINA

  1. Hola Salvador, el català ha de ser la llengua pròpia i oficial del nou Estat, això es clar. De totes maneres no es pot obviar la realitat i el castellà haurà de tenir alguna mena d’estatus. Viure d’esquena al carrer no pot ser bo. Pel que fa la DUI, crec que unes eleccions amb una gran llista transversal per la independència es el mandat que ens falta per iniciar aquest periode transitori i de proclamació del nou Estat. Ara bé, cal seguir exemple de la societat cívil i no prioritzar o excloure persones o ideològies per davant de l’objectiu. Es una responsabilitat i ho tenim a prop. Fem-ho.
    Salutacions
    Albert

Respon a ALBERT1969 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*