LA CONSULTA, NO LA PODRAN EVITAR

Ahir vam veure l’entrevista al President de la Generalitat, centrada en bona part amb la Consulta com no podia ser d’altra manera. Vull destacar el convenciment de que els ciutadans catalans d’una manera o altra acabaran decidint el futur del nostre país, la posició clara del si i si a l’estat independent del President, i les critiques constructives a la posició esperpèntica de l’Estat espanyol. Crec que més enllà de puntualitzacions vam veure un president ferm i decidit a portar la nau fins al final, cosa molt important en el moment del procés on ens trobem.

Realment, si alguna cosa li podem agraïr en aquests moments al President, es haver sabut agafar el repte que li plantejava la societat civil majoritàriament al carrer i haver entès que el camí que portàvem s’havia esgotat totalment i ens portava directament al precipici sense salvació. El repte es grandiós, però el procediment fins al dia d’avui impecable a nivell democràtic i ara ja amb la superació de l’acord amb forces tant diferents que han sumat les seves forces per un assumpte de país i de responsabilitat.

 

La piulada de Pere Navarro, si es que era certa amb el sentit de no tenir cap obligació de veure l’entrevista i si vindrien els mossos a buscar-lo, repeteixo si es certa deixa encara més en evidència aquest partit que ha decidit fer costat a Populars i Ciudadanos en la seva croada contra el dret a decidir dels catalans, i la seva total submissió a Madrid amb contradiccions internes incloses, ja que la pregunta inclou la seva opció que fins ara defensaven.

 

Crec que es va insistir molt per part dels presentadors en el mètode i recompte dels resultats de la Consulta que encara no s’han fet oficials, i estic d’acord amb la resposta que sense restar cap tipus d’importància, ara tocava decidir el com i quan com a base, i més tard no crec costi gaire afegir la normativa en el decret de convocatòria, de fet son tres possibles opcions amb el no, si-no i si-si, però nomes dues opcions que hauran de superar el 50% dels vots emesos per guanyar, el primer no i el si-no son el percentatge de la gent que no vol un estat independent i a l’altre costat de la balança el si-si que referma un estat independent. Em sembla que tant a fora com a casa tothom ho ha entès prou bé, i no hi ha massa marge per marejar la perdiu.

 

Parla de que les amenaces no el fan por, cosa que l’honora, i defensa com a President que la consulta no es podrà evitar, sigui via consulta o eleccions normals, i insistint que ningú entendria que en una democràcia no es pogués votar. Per altra banda trobo encertat la ma estesa per acordar la pregunta fins al final i acceptant un canvi de pregunta a l’escocesa si fes falta o escoltant una proposta espanyola que encara no ha arribat, més enllà de la negació constant i compulsiva. Crec que aquest es el camí, i fugir d’enfrontaments estèrils que no ens portarien cap plus de legitimitat.

 

Pel que fa a l’aspecte social i econòmic, ja vam passar al terreny dels desitjos de futur com a sortida que moltes vegades son brindis al sol en contra de la realitat en forma de retallades al ciutadà. De tota manera  això va molt relacionat amb poder gestionar els nostres recursos i poder fer polítiques de veritat, no dir-ho seria enganyar a la ciutadania.

 

Una última cosa a destacar seria que a pesar de la seva neutralitat com a President no va poder evitar justificar la consulta com un canvi del país i en benefici de la societat en general, cosa que nomes es pot aconseguir tenint eines d’estat i en definitiva amb aquest si-si que tenim al davant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*