EL FUM DE RUBALCABA

La proposta del dirigent socialista, Rubalcaba expressada avui amb la seva visita a la Generalitat, es la típica del venedor de fum que amb un intent desesperat pretén fer veure que la seva visió es diferent a la dels Populars quan en realitat ho resumeix amb una votació que no sigui per trencar i sigui per un projecte per seguir junts, amb la retòrica gastada d’un diàleg per buscar solucions i trobar aquesta convivència sempre que les regles del joc no les marqui la democràcia, sinó els desitjos del Govern espanyol.

El dirigent socialista espanyol ens diu que al final la qüestió és si votar per trencar o votar un projecte per seguir junts, i proposa votar la reforma de la Constitució en comptes d’una consulta sobiranista, per descomptat aposta per un nou sistema de finançament on cada comunitat tingui els seus recursos necessaris. Ens diu que cal seure, veure que passa, buscar solucions i aleshores votar un projecte comú a tots els espanyols i tots els catalans que permeti la convivència, defensant que vol que els catalans votin. Ens diu que la Constitució te algunes llacunes ja que no podia preveure el desenvolupament autonòmic que ell defensa amb un model federal on les competències de cada part siguin molt clares. Per últim defensa un nou sistema de finançament que respecti la igualtat entre espanyols.

 

Efectivament, fum, fum, fum i més fum. A qui vol prendre el pel en Rubalcaba, es pensa que pot venir a Barcelona i proposar que la societat catalana es tregui del cap el que demana votar i es posi a la seva disposició per votar el que ningú ha demanat. Es un concepte de democràcia curiós, per dir una paraula suau.

 

Ens vol vendre la diferència entre votar per trencar o un projecte conjunt, com si fossin votacions diferents, sense tenir en compte que la mateixa votació te la papereta del si i la del no, la pregunta es el clam que reclama la societat catalana i amb el si s’accepta i amb el no es rebutja, és així de senzill. Aleshores ens proposa dialogar per veure que passa i votar conjuntament una reforma constitucional que permeti la convivència. Crec que no ha entès res encara, ningú vol cap reforma de la constitució, de fet amb el capítol de l’Estatut es va acabar l’últim cartutx per intentar aquest encaix, i la resposta ja la sabem tots. Portem 2 anys demanant diàleg i la resposta es el menyspreu, insult i el no per davant. El problema es molt clar, hi ha un clam de la societat catalana ja esgotada d’aquest projecte comú amb el paper de sempre com espanyols de segona i vol un estat propi com a solució, cosa que per cert no altera cap convivència, en tenim proves a tot el món, el que si l’altera es la situació permanent que abans he descrit.

 

Per últim ens defensa un nou finançament que doni la igualtat i una evolució autonòmica federal amb competències respectades. De fet crec que no recorda el pacte fiscal que va rebre un cop de porta, i que ara ja s’ha vist superat clarament. En el tema de respecte de competències, nomes cal fer una ullada per veure que mai s’han respectat i en tenim molts i molts exemples, per tant s’ha esgotat el crèdit i la credibilitat es zero. Senzillament l’Estat espanyol no es de fiar.

 

En definitiva, no volem algú que vingui a pervertir la democràcia, no escolti el poble i faci votar el que a ell li sembli bé, sense tenir en compte la societat i la democràcia més elemental.

 

 

 

4 pensaments sobre “EL FUM DE RUBALCABA

  1. Fins quan cada dia els hem de demanar al papa i la mama a quina hora hem de tornar?!”

    Mai més sota la petja d’Espanya! Amb 500 anys n’hem tingut prou!

    Catalunya i Espanya estats independents i separats. La millor convivència! i no passa res, tots feliços, sobretot nosaltres!

    Vols que Catalunya sigui independent immediatament? -Sí

    i sense excuses de mal pagador.

    Els catalans, si som capaços de demostrar que tenim seny haurem de votar a qui vagi de cara barraca sense excuses de mal pagador ni dilacions argumentades que d’argumentar bé en saben molt i d’anar a la idea i de fer en saben molt poc!

    Com va dir-li Àlex Salmond al President Cameron, “no vull competències ni federació si puc tenir-ho tot amb la Independència!”

    No vull supeditacions a Madrid ni a Espanya de cap mena, ni vull fiscalitzacions, ni vull solidaritat amb aquesta gent tramposa.

    Catalunya decidirà les seves coses, totes les seves coses! I si la vida i els temps la obliguen a coordinar-se amb els altres països europeus  ho farà de la mateixa manera que ho fan Alemanya i França, Noruega i Suïssa, però mai més sota la petja d’Espanya!

    Fins i tot, si veieu en Salmond, ell també hi està d’acord, diu “Sí” -YES- sense embuts! Mireu sinó la foto que us adjunto. Al començament d’aquest segle XXIè, el 2014 serà l’any de gràcia de la recuperació de les nostres llibertats que vam perdre conjuntament o molt a prop els uns i els altres en aquells anys tan maldestres per a nosaltres dels voltants del 1700.

    Què fan “Mas y Duran”? Sapiguem i tinguem ben present que mentre no canviïn de manera de fer no es trauran aquesta maleïda “i grega” “Y” que els casa i els posa junts contra la llibertat de Catalunya: MasYduran …. Convergència y Unió … CyU …

    Mentre els nostres polítics no donin la talla, i mentre no siguin capaços de coordinar i accelerar el camí que el Poble Català els ha manat que segueixin, tenim mala peça al teler i és responsabilitat del Poble i de ningú més obligar-los i foragitar-los si és de menester.

    Estem tips d’esperar! Estem farts de veure o interpretar les seves mesquineses i estultícies! Tenim pressa! Afanyeu-vos ja i passeu d’Espanya i de tanta ruqueria de voler dialogar amb qui Catalunya no pot dialogar pel propi interès de cap de les maneres!

    És un veritable disbarat portar el tema de la Consulta al “Congreso de los Diputados de Madrid” és una acció suïcida pròpia d’uns polítics que encara anhelen i necessiten sentir-se supeditats a l’amo espanyol, al “papá y la mamá”.

    Som o no som sobirans?!

    Que coi vàreu decidir al Parlament Català amb allò de la Declaració de Sobirania?! Sembleu nens de P3, feu declaracions i declaracions que al cap i a la fi no us creieu i mai cumpliu!

    Som o no som sobirans?!

    Cada dia els hem de demanar al papa i la mama a quina hora hem de tornar?!”

    Prou d’això! Despertem d’una vegada!

    Ruptura ja!


    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

  2. Rubalcaba, Gonzalez i Zapatero, són la demostració del baix que pot arribar l’esquerra quan s’ha venut als interessos d’estat, enlloc de treballar i respectar els valors de llibertat, justicia i igualtat, que són els principis que van inspirar el naixement de l’esquerra europea. Els interessos que haurien d’afavorir són els de les persones i els pobles, no els de un estat autoritàri neo-franquista. 
    Salutacions! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*