ALBERT CORTES MONSERRAT

Oriol Junqueras a TV3 es declara el més enfadat pels resultats. De fet es una part de les seves respostes relativitzant les crítiques rebudes a la recent assemblea del partit republicà davant els militants.

Diu que li sembla bé que hi hagi militants enfadats desprès de la pèrdua de 300 mil vots, i es declar ell com el més enfadat. Les critiques a Rufian, les relativitza dient que molta gent pot fer de cap de llista i alguns diran que és millor i altres no, lloant les virtuts del candidat que decideixen entre tots. Un militant els va dir que el Govern d’Aragonès és el més autonomista de la història, però ho matisat dient que altres van dir el contrari. Ha admès que van reclamar pujar la reivindicació independentista, i ell ens diu que la independència no és una qüestió de temps sino de correlació de forces, considerant que això es guanya sent mé. Cap autocritica pels resultats i recorda que son pitjors que el 2019 però que son els segons millors, parlant d’una onada conservadora a Europa i que han pecat de modèstia. Per últim ha defensat l’acord al Senat amb Bildu i no ha entrat a valorar la proposta del Front comú d’Aragonès.

Res de nou, aquest partit perd més de 300.000 vots en unes eleccions i el seu màxim lideratges no fa ni una engruna d’autocritica com realment pertocaria. Segueix tocant el violí com si res haguès passat, com si el vot de la gent fos una anècdota, això s’ha convertit aquesta falsa democràcia. Polítics per damunt del bé i del mal sense assumir res que no els interessi. El seu enuig sino es tradueix amb assumpció de responsabilitats es simplement un teatre. Quan es critica directament un candidat per cert imposat per la direcció i no per tothom com tots sabem així funciona la democràcia interna de tots els partits, i analitzant els fets es que no ha aconseguit res tangible per Catalunya i cada triomf que ens ha venut s’ha demostrat al cap del temps que simplement era una farsa per amagar el seu suport al PSOE a canvi de res. Parla de la independència com a qüestió de temps i que es guanta sent més, es veu que el 2017 no erem prous, una cosa fàcilment rebutjable i que tothom va veure, per altra banda aquest tàctica de ser més no s’aconsegueix renunciant a la mateixa com fins ara, sinó mostrant coherència, el vot ha dictat sentència. Per altra banda tractar els votants de rucs, dient que era el segon millor resultat per no dir la desfeta de l’actual es molt de cinisme. Per últim pactar amb una força basca a Madrid i rebutjar un cop i un altra una unitat independentista no te ni cap ni peus.

En definitiva, una falta de respecte als votants, a la societat i una invitació per fer possible que segueixi aquesta desfeta fins passar per sobre. No ens parli d’enfadats.

Finalment el culebrot de la tornada de Leo Messi ha acabat,i ja sabem que la seva destinació es Miami, això provocarà desencís en una part i alegria en un altra, però crec que el pitjor era allargar més aquesta historia.

La decisió ja està pressa i ara ja podem descartar el retorn del millor jugador de la història. Messi anirà a una lliga de molta menys exigència i amb uns suculents ingressos en una jubilació daurada. No tinc dubte que el jugador volia venir un altre cop però la situació del club i massa incògnites encara per resoldre en forma de sortides, sous, límits financers i d’altres que es podien eternitzar moltes setmanes més.

Jo soc dels que de cor, aspirava al seu retorn, com una mena de last dance i un comiat com cal al millor jugador de la història que tant hem pogut gaudir com a producte blaugrana. Com ha demostrat a París i amb el Mundial conquerit recentment amb la seva selecció en un altre context encara continua oferint genialitats en el camp i podia aportar un lideratge per un equip nou i jove interessant, per altra banda la seva sortida desagradable fa 2 anys no era el final sommiat per aquesta icona del club i calia poder rectificar. De totes maneres pensant amb el cap, segurament aquesta il·lusió generada potser podia ser un obstacle per la renovació de l’èquip i per la visió de futur del club. Cal seguir la renovació d’aquest èquip amb joventut i reforçar aquelles posicions claus per elevar el nivell i pensar en noves fites. Alhora economicament s’han d’eliminar els sous més alts, un gran llast per la disbauxa del passat i uns fitxatges sobretot a un cost assumible o aprofitant les oportunitats de mercat i anar rebaixant el deute assolit i netejant una economia precaria com la d’avui, en una que permeti tornar a creixer amb solidesa.

Dit això, un gran homenatge al jugador, seria una fita a pensar i gairebé d’obligat compliment per netejar aquesta ferida oberta i deixar enrere un periode negre per la mala gestió de la directiva passada i per millorar la imatge del club atacadad des de fora com sempre, però també en aquest cas des de dins.

Per tant, Messi punt i seguit i agraiment per sempre.

Tornem a saber d’una violació a una menor de 13 anys per part d’un grup de nois a Badalona, la majoria dels quals no podran ser imputats ni pagaran cap preu per aquest delicte al ser menors de 14 anys, i seguim així aquesta xacra consentida per una societat i un sistema totalment pervers.

Efectivament, la noia va patir aquestes agressions en un descampat, i els Mossos ja han identificat la majoria d’agressors menors de 14 i per tant inimputables per la Justícia, no podran ser detinguts ni imputats seguint la llei actual. De fet ja es la quarta violació a una menor per joves menors en la seva majoria en els darrers mesos a Badalona, recordem el del Centre Comercial Màgic on la família de la víctima va rebre amenaces i ha acabat marxant de la ciutat.

Caldria que la societat potser digués prou a un sistema corrupte, a uns representants polítics que no son capaços de dir les coses pel seu nom, mirant de quedar bé amb tothom i a uns mitjans que els fan d’altaveus. En aquest cas el que anomenem l’Esquerra i el seu bonisme mal entès en te part de culpa i amb el cinisme habitual que gasten desprès alerten de que la dreta o extrema dreta molt més directe en els temes agafi posicions de poder.

Crec que la societat te dret a exigir i encara més com a pares o mares que els nostres fills estiguin protegits i salvats de delinquents depravats com aquests tinguin l’edat que tinguin. No crec que sigui una excusa, tot hi que els pares i entorn segur que no deu ser el millor en molts casos, però personalment els agressors si son prou grans per fer aquesta monstruositat on per molt poca cultura que hi hagi, el sentit comú ja porta a pensar que no seria la conducta ideal, per tant també son prou grans per pagar pels seus actes davant la societat i ser perseguits, jutjats i condemnats en cas de demostrar la seva culpabilitat.

Han adormit una societat que sembla han convençut que no es la protagonista principal, que el poder i sistema no es establert per la seva convivència i benestar, sinó per dominar-la i això es la perversitat del sistema.

Cal aturar això, i deixar d’acusar a tothom de racisme, xenofòbia i no se quantes fòbies, quan aquets petits delinquents poden fer el que vulguin i com vulguin.

Fins quan?

Salvador Illa ha denunciat una campanya d’insults i deshumanitzada contra Pedro Sanchez, especialment per part de la dreta, quina llàstima que la memòria li falla i no recorda el que ha arribat a sortir de les seves boques sobre l’independentisme.

El que anomenen president a l’ombra, una conya que el Programa Polònia de TV3 ha sabut explotar perfectament, diu que en política no tot val per debilitar el contrari, hi ha línies que no s’haurien de creuar mai. Demana els mitjans de comunicació i els qui es dediquen al servei públic reflexionar sobre la nostra responsabilitat amb la societat i la democràcia. Precisament el President Puigdemont ja ha replicat dient que els que han dedicat anys a deshumanitzar-nos, ara ploren, no ho justifica, però tampoc accepta un victimisme fals qui ha sembrat de manera entusiasta, al costat d’altres miserables. Una vicepresidenta del Govern també ha denunciat que s’insulta, es menteix i es menysprea, i no es raona, ni s’entra en debat, no hi ha sistema democràtic que es mereixi això.

El cinisme es de grans proporcions, que els del “a por ellos” es facin el victima davant els atacs fa riure per no plorar. Com diu el President Puigdemont no vull justificar la falta de respecte a ningú, però d’aquí a fer-se el victima i va un bon tros. Voldria recordar quins raonaments, quin debat van proposar per abordar les reclamacions democràtiques catalanes que van esgotar totes les vies i propostes sense cap resultat i on la resposta final de l’Estat va ser la violència policial, la imposició i posteriorment el cop d’Estat del 155 i tota la deriva repressiva que va provocar i segueix provocant. Aquest va ser el seu debat i el seu respecte al sistema democràtic.

Que el partit dels GAL i crossa del 155 amb els Populars parli del sistema de la democràcia es d’un cinisme sense fronteres. Ells conjuntament amb els Populars formen la part dels partits d’una falsa democràcia hereva del franquisme i que porten 40 anys amb la catalanofòbia per bandera com a eina per captar vots i l’odi a Catalunya com a forma de fer dels partits. Apart hem comprovat recentment la cara d’aquests dirigents amb el repte democràtic que ha plantejat Catalunya i per tant el botxí mai pot ser victima.

Es el cinisme del President a l’ombra.

Continua la presa de pel per un costat i el voler fer el ridícul per un altra, que encara em sembla molt més greu. El cas d’Ada Colau a Barcelona i el la petició de rodalies per un altre.

El cas es que a Barcelona Ada Colau sembla que encara no llença la tovallola i vol intentar pactes o denunciar resultats amb un intent desesperat per mantenir una cadira que els electors li han denegat. Per altra banda el conseller català de torn ha tornat a demanar dins la Cimera Mundial del Transport Públic la voluntat de decidir i gestionar les infraestructures ferroviaries per donar millor servei als ciutadans, la resposta de la Ministra ha estat que no es pot traspassar Rodalia perquè és d’interès nacional, ha recordat que la Generalitat es titular del servei des del 2010 i que s’inverteix com mai, acabant dient que no es qüestió de cedir competències sinó de millorar el servei.

No han aprés res de la lliçó electoral i segueixen igual. La gran activista que ens venia els seus mèrits com a lluitadora al carrer i contra les classes dirigents ara no vol abandona la seva cadira de poder perduda a les urnes. Primer va acceptar els vots de la dreta de Valls sense rubor i ara pretén fer mil maniobres per prendre la cadira a Trias, el guanyador real i futur alcalde de Barcelona. Tot això diu molt d’aquest personatge fals i on la mobilització i la samarreta tant sols eren instruments per arribar al poder, res a veure amb la gent i sobretot cap diferència amb aquells que criticava.

Per altra banda, tornar a reclamar rodalies un cop més, en deuen anar mil i amb la mateixa resposta negativa de sempre, mani que mani des de Madrid, es fer el ridícul i un intent d’engany permanent a la societat, enllo de dir la veritat que es que mai gestionarem rodalies sinó som un Estat independent. La resposta ha estat clara un cop més no per ser d’interés nacional que es veu que comporta que no es pot traspassar a la Generalitat que no deuen considerar nacional, per seguir amb l’engany del Conseller Saura i el seu traspàs sense vies, estacions, ni trens i fent propaganda d’una inversió que no existeix, parlant de millorar el servei com a prioritat, quan ni volen trapassar per una gestió més eficient com Ferrocarrils de la Generalitat, ni inverteixen, per això les averies dia si i dia també, sort que els preocupa la millora del servei, que deu ser per art de màgia.

Es fer el ridícul sense sentit.

La ciutadania ha de prendre nota com els seus partits han convertit les institucions catalanes en un no res. Un Parlament, recordo la cambra de representants del poble, i que ha perdut tota la dignitat i el poder que tenia, desvirtuant el mateix mandat de la societat. Una vergonya democràtica d’uns partits que encara es pregunten per la retirada del vot de la gent.

La retirada ahir de l’escó de Laura Borrás torna a ser un atemptat contra la democràcia i un insult a la ciutadania i els seus drets democràtics. Aquest con no han esperat ni el requeriment de les JEC per dur-ho a terme. Independentment del seu judici i que ens creiem la seva culpabilitat o no, un diputat en principi es inviolable i porta darrera uns vots de la societat catalana que l’ha escollit com a representant seva, i això en una democràcia normal hauria de tenir molt més valor que qualsevol requeriment de cap Junta Electoral.

Tanmateix ja sabem que no es el primer cas, ni segurament el darrer i forma part de la deriva dels nostres partits per deixar el prestigi de la cambra i la burla a la societat com a producte de la submissió total des del 2017. Recordo el cas del President Torra o el més recent de Pau Juvillà, precisament autoritzat per la mateixa Borràs i que per tant les seves critiques al seu cas ara les veig amb un cinisme espectacular, es a dir no pots criticar que et facin segons que, quan tu mateixa ho has autoritzat abans.

Els nostres partits han prioritzat la seva batalla partidista autonòmica, que inclou eliminar els obstacles que es troben al seu pas , per damunt de complir amb una societat que com hem vist ha començat per sort a retirar la seva confiança com a mesura de control i davant tanta incompetència, mediocritat, i falta de compromís.

Qui son ells per permetre que el nostre Parlament s’arrossegui pel fang i perdi qualsevol valor, és la nostra cambra de representants, el símbol del nostre vot democràtic i que ara uns partits mediocres i interessats han convertit en res, precisament ahir Arrimades anunciava el seu adèu de la política, però els seus objectius els han complert perfectament els nostres tres partits que sense escrúpols i nomes amb benefici propi, han portat la seva submissió a pervertir la democràcia, mentrestant Daniel Gallardo haurà d’entrar a presó 4 anys amb una repressió que ja avalen sense embuts aquests partits de la vergonya.

El Parlament del no res.

Algú encara es pregunta perquè l’ANC posarà a votació dels socis aquestes opcions per les properes eleccions espanyoles. De fet escoltant Junqueras, Tardà, Feijoo o Sanchez per exemple les darreres hores, allà te la resposta.

Junqueras ja ens diu que no descart tornar a investir Pedro Sanchez com a President i dependrà de les circumstàncies que es donin, ja que parla del suport socialista al PP i que la garantia que no serà així es el seu partit, argumentant que que Sanchez es millor que el PP i que han aconseguit una Taula que incomoda. Tardà insta a ERC fer alcaldessa Colau a Barcelona i entrar en els govern municipal demanant majories progressistes i contra una possible sociovergència. Si escoltem Sanchez ahir ja va començar a aquell argument de la catastrofe total amb un Govern Popular i Vox, i si escoltem Feijoo veiem que assumia errada en el passat per pensar que el problema de Catalunya no es podia abordar i ho van tractar com si fos crònic i ha lloat Catalunya dient que es un dels motors d’Espanya i que ha d’anar bé perquè en global el dos funcionin.

No hi ha dubte que els partits no han entés o no volen entendre res dels resultats electorals recents i Junqueras no es una excepció, torna a dir que no tant sols no en tenen prou, sinó que encara pot tornar a regalar els seus vots al PSOE a canvi de res com hem vist. Parla de garantia de no votar els populars i si seguim això el millor seria votar l’original, el PSC, per últim posa com exemple de la Taula com a fet aconseguit cosa que ja denota un cinisme i una burla intolerable. En Tardà ja veiem que posa el seu retoric progressisme davant la independència, i això es un fet greu que explica moltes coses en aquest partit que ha perdut el rumb venen el que no era i amb una lògica autonomica dreta i esquerra com a finalitat. Si anem als líders espanyols, Sanchez el representant del partit dels GAL, de la calç viva alertant del feixisme de PP i VOX, tot una declaració d’intencions, i Feijoo lloant Catalunya com ja va fer Rajoy, Aznar i altres dirigents en el seu moment, amb un exercici de cinisme de grans dimensions.

En definitiva, i amb aquest panorama demanar el vot nul o abstenció, es un exercici de dignitat i de denuncia a tant de cinisme.