ALBERT CORTES MONSERRAT

El procés democràtic de Catalunya cap a la independència, ha permés descobrir personatges anècdotics interpretant una parodia d’odi irracional i discursos incendiaris per donar el tomb a un context de normalitat democràtica que havien de destruir com fos.

Un d’aquests, es en Jordi Cañas, sortit de la factoria de Ciudadanos, un partit ultra nascut per combatre la llengua catalana i que va ser un dels ariets per erigir-se en guardia de les essències espanyoles i per damunt de la voluntat popular. Ara el tenim al Parlament Europeu, recordo que ataquen el sistema, però hi participen i es on es guanyen la vida com a representants de no se sap ben be qui.

Ara tocava intentar desmuntar l’informe de Citizen Lab sobre l’escàndol del Catalangate i ho ha fet presentant un suposat estudi per desmuntar aquesta recerca. Ha organitzat una xerrada al Parlament Europeu per desmuntar la recerca de l’Institut canadenc que va deiar al descobert l’espionatge a una seixantena d’independentistes. Aquest pressumpte estudi es de l’academic espanyolista Jose Javier Olivas en solitari. Ha intentat desmuntar la tasca de vuit investigadors canadencs, cosa ja estranya, cosa encara pitjor quan ha criticat el com i no el qué, deixant en conclusió que no s’ha d’investigar el Catalangate, sinó a Citizen Lab. Ho argumenta amb coses tant curioses com que te un biaix polític favorable a l’independentisme, cosa que no s’aplica al seu nacionalisme espanyol exhacerbat. A més ha insistit sobre un tema mai demostrat com la relació de l’independentisme i Russia i alhora ha reconegut que no es un expert en la matèria amb un acte esperpèntic que Cañas ja volia portar a la Comissió europarlamentaria. De fet l’assistència no ha estat de més de 10 persones, la majoria companys de partit de Cañas.

Actes com aquests, son els que fan que la societat tingui vergonya aliena dels seus representants, moguts tant sols pels seus interessos, en aquest cas pel conegut odi a una opció tant legitima com la independència catalana de Cañas, obviant la realitat, i construint sempre la realitat que els interessi com ja hem vist repetidament amb la repressió de l’Estat a Catalunya, convertint bombones de camping gas amb explosius perillosos o caretes de cartró amb sospitosos de terrorisme per exemple.

En un Estat tant corromput com aquest es el que podriem dir habitual, però quan sortim a les institucions europees, personatges com Cañas o Dolors Montserrat per exemple apart de fer el ridícul, segueixen amb la seva realitat paral·lela com si tal cosa i donant encara més argument per fugir de representants de ningú com aquests.

Son personatges patètics i curiosos.

Crec que no cal dir que l’Estat espanyol es perjudicial pel desenvolupament econòmic de Catalunya, i no es per mala gestió, es un objectiu de mala fe, que encara es pitjor. Ho tornem a veure amb el Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic, un nou gest de mala baba i odi profund.

El Govern espanyol impulsarà el Corredor Atlàntic en paral·lel al Mediterrani segons la Ministra de Transports. De fet l’Europarlament ja va aprovar aquests dos projectes fa 10 anys com a prioritaris i en principi amb el del Mediterrani com el més urgent i economicament més necessàri. Aquest ja prota multitud d’endarreriments i ara s’anuncia aquesta inversió de 16 mil milions per l’Atlàntic. Aquest connecta Portugal, Espanya i França a través d’Irun, i neguen que això hagi de suposar nous retards en el teoricament prioritari del Mediterrani.

Qualsevol Estat amb una visió global del territori i tal com va marcar la Unió Europea veuria que el volum econòmic de l’eix mediterrani i el seu trafic de mercaderies es prioritari i una font economica necessària pel desenvolupament d’aquests territoris i en consequen teoricament de tot l’Estat, però esclar el problema es que Catalunya en forma part d’aquest eix i els retard i falta d’inversió en el mateix fan evidentment el simptòma dels objectius espanyols, encara que per allà circula el 50% de les exportacions espanyoles. Per si no fos poc i degut a la concepció radial de l’Estat amb centre a Madrid sempre present, va fer que el corredor també passi per la capital espanyola en contra de qualsevol criteri econòmic i de gestió en infraestructures.

De fet, en qualsevol Estat aquesta obra finançada des d’Europa seria totalment prevalent i de visió estratègica de país, però a Espanya es igual el color del Govern, ja que el criteri es exactament el mateix, posar pedres a les rodes, posar Madrid com sigui com a eix, i per si no fos poc ara pluja de milions per l’altre eix que senzillament no seria tant prioritari.

Aquestes polítiques ara les gestiona la teorica esquerra, i el PSOE al capdavant, on una vegada més es demostra que aquest partit es l’autèntica pedra angular del règim i de la falsa transició, i on la seva catalanofobia no es superada per ningú, ni tant sols pel que ells anomenen la dreta. Un partit que torno a recordar es el que el Govern català amb Esquerra en solitari dona suport i ens ven que es comportarà com un Govern democràtic.

Fins quan ha de durar la broma.

Encara hi ha una mestra processada de l’IES Palau, denunciada diuen per haver dit a un fill de guàrdia civil “Deus estar content amb el que va fer el teu pare ahir”, cosa que per cert ella segueix negant que sortis de la seva boca.

Diuen que la frase la va dir el dia desprès del Referèndum, i que l’Audiència de Barcelona ha reobert per enviar a judici, encara que el jutge del jutjat d’instrucció 7 de Martorell va arxivar perquè no hi havia delicte, ara quatre anys desprès la cosa canvia. Diu la part acusadora que va dir la frase davant els companys de classe i això es considera un delicte d’odi i també contra la integritat moral, un clar excés. De fet la resta de professors denunciats han quedat ja lliures inclos el que va identificar als fills de Guàrdia Civil per si volien quedar alliberats de la concentració de protesta contra les càrreges dels agents. El Tribunal tampoc accepta el context sociopolítc del moment pugui justificar la professora.

Segueix la democràcia plena i l’Estat de dret espanyol a tota màquina per la repressió contra tot el que fa tuf a independentisme o atempta contra la sagrada unitat de l’Estat per damunt de la gent i la mateixa democràcia. Deixant clar que la professor nega haver dit la frase, en la hipotesi que si l’hagués dita i dins el context que l’envolta i que si es molt important, recordo, dia 1 d’octubre Referèndum per la independència democràtic i per la societat atacat violentament per les forces policials espanyoles per evitar-lo amb les imatges que tots coneixem propies d’una dictadura sudamericana de primer ordre i atemptant contra tots els drets humans. Evidentment i en aquest context no trobo res estrany a la frase, aquests cossos policials son culpables i no es odi, es la realitat, precisament l’odi, la xenofòbia i el feixisme exhacerbat es el que aquestes forces van fer, evidentment elles com executores i els comandaments com a dirigents i l’Estat com organitzador, això si que atempta contra la integritat moral i contra els drets més elementals d’una societat.

Aquesta democràcia que no ho es, utilitza tot el seu sistema corrupte per vendre un relat fals que preten amagar que la societat es la base de la democràcia, que el vot es un dret inalienable, i que evidentment no es pot lluitar contra el vot a cops de porra com van fer. El fill aquest segurament no en te cap culpa, però el cos al que pertany el pare evidentment si, i per tant la indefensió de la ciutadania ha de poder expressar-se d’alguna manera.

Es la frase delictiva, pel feixisme.

Segueix el rebombori amb l’Operació Catalunya i aquesta guerra bruta contra l’independentisme que ja se sap que va activar el President espanyol llavors Mariano Rajoy i el seu Ministre de l’interior Jorge Fernandez Diaz veient la volada que agafava el moviment independentista a Catalunya.

Arran de l’èxit de la Diada del 2012 amb un xifra d’un milió de persones al carrer reclamant la independència, un Estat com l’espanyol es va posar amb alerta i per la seva nul·la qualitat democràtica va decidir defensar-se utilitzant totes les seves armes, fugint de qualsevol legal·litat que alguns encara en fan escarafalls i demostra que anant amb un lliri a la mà no es pot arribar massa lluny. Aquesta actuació va convocar unes forces policials, les anomenades patriotiques amb personatges tant sinistres al capdavant com José Manuel Villarejo o Eugenio Pino per posar uns exemples i posant el focus del problema amb Convergència i el President Mas que havia passat de ser un partit hegemònic però autonomista a seguir la corrent del poble per la via sobiranista. Aquest joc brut amb determinades persones van modificar resultats electorals com els 12 diputats perduts per Mas al Parlament, que van portar a fer una llista d’objectius sobre els que van llençar tota mena de draps bruts. Per exemple els milions del President Pujol a Suïssa o els de Xavier Trias en la seva campanya municipal, tots ells falsos. Per això les querelles es van multiplicant ja que les clavegueres ho van embrutar tot amb un objectiu únic, com preservar la unitat d’Espanya.

Aquesta història crec que ja es podia preveure un cop donat el pas endavant, segurament molt més que la violència policial desmesurada, que també del dia del Referèndum. Tornant a l’operació Catalunya, no deixa de ser una mesura normal dins un Estat amb un sistema corrupte i heretat de la Dictadura franquista, sense cap transició i amb el poder en mans dels mateixos. De fet un Estat que va ser capaç de crear un grup terrorista policial per acabar amb ETA des del mateix cor de l’Estat amb les mans tacades de sang que no farà per inventar informes i documents falsos per desprestigiar a qui sigui, en aquest cas l’independentisme. Qui hores d’ara encara miri això amb parametres d’un Estat normal i democràtic, es que ho ens vol enganyar o no te un nivell massa elevat.

Aquesta democràcia plena que tant volen escampar, ja hem vist que nomes es una cortina de fum del que s’amaga al darrera, per tant no cal insistir un cop i un altra amb temes que ja sabem que nomes es podran resoldre amb un Estat propi, aquest autoengany de voler reformar un Estat irreformable o tractar-lo com un Estat normal que evidentment no es i que haurem de superar sense reconèixer res del que ens ofereix com hem pogut comprovar.

Simplement, democràcia plena.

El president espanysol es treu del barret una llei per la paritat entre homes i dones a les direccions de les empreses i Govern, la presenta en un acte electoral socialista i a quatre dies del 8 M, dia de la dona, per tant molt de tuf electoral per davant.

Aquesta llei que busca paritat als organs de Goven i les empreses i anuncia la seva aprovació en breu. Diu que es un missatge clar que no es farà cap pas enrera en la defensa de la igualtat. La norma legal inclou llistes cremallera amb una alternancia total i que ara no es així ja que el 44 % del Congreso i el 39% del Senado son dones. Vol que la paritat no depengui de la sensibilitat política de qui esta al capdavant, també qualsevol empresa cotitzada a borsa o d’interés públic amb més de 250 treballadors i 50 milions de volum de negoci anual tindran que fer un 40% de dones a les seves plantilles. Tampoc cap junta de Govern dels col·legis professionals haurà de tenir almenys un 40% de dones, sent a la vanguardia feminista d’Europa. Les quotes les titlla de justícia.

Realment la mesquinesa electoralista te aquestes coses, ha presentant una proposta sense coneixement del seu soci de Govern, i no des del mateix, sinó en un acte de partit pel rèdit electoral que suposa i per si no fos poc fa l’anunci a 3 dies del dia de la dona. Aquest es el nivell, pel que fa a la proposta jo francament en soc contrari a les quotes artificials, i que el sexe passi per davant de la meritocràcia, això no crec que tingui res a veure amb el feminisme, i si amb la imposició i la no eficiència o mèrits pels llocs de responsabilitat. Un 50 a 50 no ho considero paritat, el concepte crec que hauria de ser igualtat, i això no depén del sexe, sinó de la capacitat i els mèrits aportats, que es el que realment ha de comptar en un lloc de treball. La resta es una cortina de fum ineficient i artificial. Les llistes cremallera electoralment acaben deixant persones vàlides fora o més endarrerides per poder complir unes quotes obligades sense solta ni volta.

El mateix amb les empreses, on els possibles mèrits passaran a emplenar llocs per arribar a la paritat que segurament seran el que s’anomena “floreros” i no persones amb capacitat de decisió, i això també va en contra de les mateixes empreses.

La típica excusa es que es un pas necessàri per arribar al que es busca, i jo crec que es un pas equivocat i que en aquest denigra la dona, que pel seu simple sexe deixa al calaix els seus mèrits per arribar al lloc que es proposi.

Una paritat de fireta.

Vist per sentència el judici contra Laura Borràs, la fiscalia demana 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, tot plegat una duresa de càstig que fa pensar amb les intencionalitats de la condemna i els interessos que s’amaguen al darrera de la mateixa.

Com ha dit el seu advocat Gonzalo Boye a sonat a un “a por ella”, mantenint les penes demanades per haver fraccionat contractes quan era directora de la Institució de les Lletres catalanes i adjudicar-los a la mateixa persona, Isaias Herrero. De fet ha denunciat que durant el mateix el president del Tribunal ha sigut totalment parcial en haver tallat fins a tres cops a la defensa dient que ho exposaran en fases posteriors com si la sentència ja fos escrita i el corresponent recurs ja es contempli. També sona estrany l’acord de Fiscalia i les altres dues defenses abans del judici amb una readucció de penes per incriminar Borràs.

Cal dir, que jo a diferència de moltes altres persones, sobretot políticament interessades en la condemna, i com no pot ser d’altra manera en una democràcia normal, mantinc la pressumpció d’innocència fins que es demostri el delicte, cosa que hi ha gent es veu ja ha provat des del segon 1. En segon lloc la pena demanada la trobo totalment desproporcionada si la comparem amb altres penes de delictes de sang per exemple que no son el cas i que malgrat les irregularitat descrites com els arxius confiscats de l’ordinador que la mateixa policia va admetre que no s’havia guardat correctament la cadena de custòdia i per tant hi podia haver manipulació. Al mateix temps aquests acords previs amb l’objectiu de l’incrimanació absoluta de Borràs sonen molt estrany i tot plegat i més veient els judicis del procès fa tuf de sentència ja escrita i que en aquest cas ha rebut la culpabilitat dels partits espanyolistes i també dels altres dos partits catalans, en especial Esquerra que la vol apartar com a rival polític més apreciat o temut. Des del mateix Junts tampoc hem vist molts suports ja que suposo la part que vol ostentar el poder la vol apartada per la seva via lliure.

En definitiva i sense posar la mà al foc en aquest cas per Laura Borràs, veig unes actitud molt miserables pel simple poder polític dins i fora del seu partit per la condemna, i tot hi no estar dacord que es directament pel procés, si que en te una relació en la vida autonòmica dels nostres partits.

Eres gilipollas pic.twitter.com/UmS6XXvQrv

— ᙢariker ★ (@Ikrmrtn) March 1, 2023

Aquest TIK TOK demostra clarament com una infermera del Hospital Vall d’Hebron mostra sense pudor com en plena jornada laboral utilitza el seu temps i al mateix temps mostra la seva catalanofobia sense vergonya.

Efectivament, aquesta infermera amb el nom de Begoña Suárez s’ha fet viral per un vídeo compartit a les xarxes on es queixa de que per accedir a les oposicions d’infermeria a Catalunya es demana acreditar el nivell C1 de català. El centre ja ha dit que no es pot tolerar que dins del mateix i en horari assistèncial i amb uniforme es facin aquestes activitats. La xarxa bull i en el vídeo es veu l’esmentada infermera amb dues companyes amb la queixa de manera molt xul·lesca. Ella es de Cadiz i ensenya un llibret del sindicat UGT on explica els requisits per les oposicions i literalment diu “se sacara el C1 de catalan mi madre, yo no lo haré”. Ella porta un braçalet amb la bandera espanyola i es sorpren quan una companya basca parla el català i diu que es presentarà a l’exàmen al mateix temps que menysprea el fullet informatiu. De fet, plataformes espanyolistes, el passat desembre ja oferien assessorament gratuit a professionals d’infermeria que volen plaça i no poden acreditar el C1, justificant que no son catalans i van venir durant la pandemia per la covid.

Ja n’hi ha prou de tolerar aquesta catalanofòbia com si no passes res. Estem dacord que l’Estat ha fet el possible des de fa 300 anys per eliminar la nostra identitat marcada per la nostra llengua, però la tolerància i el mirar cap un altre costat per protegir-la ho han fet els Governs catalans per prioritzar el vot i el poder autonòmic, tots recordem com Esquerra i Junts defensaven una República on el català i el castellà fossin oficials, tot una vergonya. Les conseqüències d’aquesta volguda deixadessa les trobem amb aquesta infermera de Cadis que es permet fer vídeos en horaris laborals i d’assistència a la ciutadania i menysprear i insultar d’aquesta manera la nostra llengua, crec que son motius suficients per un acomidadament i retorn cap a Cadis bàsicament per inadaptació al nostre territori, menyspreu a la nostra llengua pròpia i imposició de la seva, agreujat per ser la primera cara visible de persones amb problemes de salut i que a sobre han de patir aquesta xenofòbia intolerable en moments difícils.

Aquesta inadaptada, és sorprén al veure la infermera basca com el parla ja i evidentment no te cap problema a presentar-se a les oposicions que lògicament exigeixen l’idioma propi del territori, que menys, com fa qualsevol altre territori. No es cap excusa ser de fora, ni haver vingut per la pandèmia, son excuses del supremacisme espanyol.

Ja n’hi ha prou. Cal començar a defensar la nostra llengua, no ho farà ningú per nosaltres i això passa per fer complir els requisits sense excuses.

No cal anar amb enganys, l’anomenada operació Catalunya, es una operació d’Estat amb els Populars i Socialistes com a principals guardians del règim i els mateixos objectius, per tant cap esperança d’arribar al fons i revertir tota la podridura que ha generat.

Tots sabem que les clavegueres de l’Estat es un arma més de defensa d’aquest Estat espanyol per evitar en aquest cas la democràcia catalana i una independència que es veia propera. Un Estat evidentment es poderós i per tant a partir de personatges tant sinistres com Villarejo i unitats policials que la seva funció es servir al règim, no pas al ciutadà es va atacar als polítics independentistes amb acusacions falses que convenientment amanides i adulterades van provocar els efectes que tots coneixem amb resultats alterats a les eleccions inclosos, tot un escàndol que en aquest Estat son totalment normals, diners a Suïssa que posteriorment han quedat en res en son un bon exemple.

Les comissions d’investigació demanades ja sabem que no arribaran enlloc i precisament el partit que actua com a poli bo, el PSOE quan fa 6 mesos la va acceptar de mala gana, ara no farà cap pas per la seva constitució com a tal. De fet es normal conjuntament amb els Populars, tenen la mateixa visió d’Espanya i els mateixos interessos sempre amb lleis controlades per Madrid i quan va haver la crisi del 23-F el pacte entre totes les parts per controlar absolutament una democràcia de fireta com aquesta.

Posteriorment, el suport dels dos al 155, un autèntic cop d’Estat a les institucions catalanes i evidentment al capdavant d’aquesta operació soterrada que diu molt de la corrupció d’un Estat on tot com deia aquell, va quedar “atado y bien atado”, i així segueix amb una cada cop més posada en dubte transició, una farsa de grans proporcions dirigida pels poder factics de la Dictadura i que encara ostenten el poder a l’ombra sense pudor.

Per tant, els escarafalls per l’Operació Catalunya seria impensable en un Estat democràtic, però no a un Estat com Espanya. Precisament un dels que l’han validat encara hi ha formacions que el presenten com l’esperança pel diàleg, suposo el mateix que van tenir amb ETA crean els GAL i el que han demostrat en infinitat d’ocasions al costat de la dreta com si res.

Mai s’arribarà a rascar molt més de la superficie, bàsicament per la vigilància europea i aquest blanqueig o concesions que els hi toquen per seguir a la mateixa, però no estan obligats a res més. Europa els frena en el més greu però blanqueja aquesta vergonya, amb els catalans com a víctimes per sempre.