PERSONATGES CURIOSOS
El procés democràtic de Catalunya cap a la independència, ha permés descobrir personatges anècdotics interpretant una parodia d’odi irracional i discursos incendiaris per donar el tomb a un context de normalitat democràtica que havien de destruir com fos.
Un d’aquests, es en Jordi Cañas, sortit de la factoria de Ciudadanos, un partit ultra nascut per combatre la llengua catalana i que va ser un dels ariets per erigir-se en guardia de les essències espanyoles i per damunt de la voluntat popular. Ara el tenim al Parlament Europeu, recordo que ataquen el sistema, però hi participen i es on es guanyen la vida com a representants de no se sap ben be qui.
Ara tocava intentar desmuntar l’informe de Citizen Lab sobre l’escàndol del Catalangate i ho ha fet presentant un suposat estudi per desmuntar aquesta recerca. Ha organitzat una xerrada al Parlament Europeu per desmuntar la recerca de l’Institut canadenc que va deiar al descobert l’espionatge a una seixantena d’independentistes. Aquest pressumpte estudi es de l’academic espanyolista Jose Javier Olivas en solitari. Ha intentat desmuntar la tasca de vuit investigadors canadencs, cosa ja estranya, cosa encara pitjor quan ha criticat el com i no el qué, deixant en conclusió que no s’ha d’investigar el Catalangate, sinó a Citizen Lab. Ho argumenta amb coses tant curioses com que te un biaix polític favorable a l’independentisme, cosa que no s’aplica al seu nacionalisme espanyol exhacerbat. A més ha insistit sobre un tema mai demostrat com la relació de l’independentisme i Russia i alhora ha reconegut que no es un expert en la matèria amb un acte esperpèntic que Cañas ja volia portar a la Comissió europarlamentaria. De fet l’assistència no ha estat de més de 10 persones, la majoria companys de partit de Cañas.
Actes com aquests, son els que fan que la societat tingui vergonya aliena dels seus representants, moguts tant sols pels seus interessos, en aquest cas pel conegut odi a una opció tant legitima com la independència catalana de Cañas, obviant la realitat, i construint sempre la realitat que els interessi com ja hem vist repetidament amb la repressió de l’Estat a Catalunya, convertint bombones de camping gas amb explosius perillosos o caretes de cartró amb sospitosos de terrorisme per exemple.
En un Estat tant corromput com aquest es el que podriem dir habitual, però quan sortim a les institucions europees, personatges com Cañas o Dolors Montserrat per exemple apart de fer el ridícul, segueixen amb la seva realitat paral·lela com si tal cosa i donant encara més argument per fugir de representants de ningú com aquests.
Son personatges patètics i curiosos.