FINS QUAN HA DE DURAR LA BROMA
Crec que no cal dir que l’Estat espanyol es perjudicial pel desenvolupament econòmic de Catalunya, i no es per mala gestió, es un objectiu de mala fe, que encara es pitjor. Ho tornem a veure amb el Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic, un nou gest de mala baba i odi profund.
El Govern espanyol impulsarà el Corredor Atlàntic en paral·lel al Mediterrani segons la Ministra de Transports. De fet l’Europarlament ja va aprovar aquests dos projectes fa 10 anys com a prioritaris i en principi amb el del Mediterrani com el més urgent i economicament més necessàri. Aquest ja prota multitud d’endarreriments i ara s’anuncia aquesta inversió de 16 mil milions per l’Atlàntic. Aquest connecta Portugal, Espanya i França a través d’Irun, i neguen que això hagi de suposar nous retards en el teoricament prioritari del Mediterrani.
Qualsevol Estat amb una visió global del territori i tal com va marcar la Unió Europea veuria que el volum econòmic de l’eix mediterrani i el seu trafic de mercaderies es prioritari i una font economica necessària pel desenvolupament d’aquests territoris i en consequen teoricament de tot l’Estat, però esclar el problema es que Catalunya en forma part d’aquest eix i els retard i falta d’inversió en el mateix fan evidentment el simptòma dels objectius espanyols, encara que per allà circula el 50% de les exportacions espanyoles. Per si no fos poc i degut a la concepció radial de l’Estat amb centre a Madrid sempre present, va fer que el corredor també passi per la capital espanyola en contra de qualsevol criteri econòmic i de gestió en infraestructures.
De fet, en qualsevol Estat aquesta obra finançada des d’Europa seria totalment prevalent i de visió estratègica de país, però a Espanya es igual el color del Govern, ja que el criteri es exactament el mateix, posar pedres a les rodes, posar Madrid com sigui com a eix, i per si no fos poc ara pluja de milions per l’altre eix que senzillament no seria tant prioritari.
Aquestes polítiques ara les gestiona la teorica esquerra, i el PSOE al capdavant, on una vegada més es demostra que aquest partit es l’autèntica pedra angular del règim i de la falsa transició, i on la seva catalanofobia no es superada per ningú, ni tant sols pel que ells anomenen la dreta. Un partit que torno a recordar es el que el Govern català amb Esquerra en solitari dona suport i ens ven que es comportarà com un Govern democràtic.
Fins quan ha de durar la broma.