FA PUDOR
Vist per sentència el judici contra Laura Borràs, la fiscalia demana 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, tot plegat una duresa de càstig que fa pensar amb les intencionalitats de la condemna i els interessos que s’amaguen al darrera de la mateixa.
Com ha dit el seu advocat Gonzalo Boye a sonat a un “a por ella”, mantenint les penes demanades per haver fraccionat contractes quan era directora de la Institució de les Lletres catalanes i adjudicar-los a la mateixa persona, Isaias Herrero. De fet ha denunciat que durant el mateix el president del Tribunal ha sigut totalment parcial en haver tallat fins a tres cops a la defensa dient que ho exposaran en fases posteriors com si la sentència ja fos escrita i el corresponent recurs ja es contempli. També sona estrany l’acord de Fiscalia i les altres dues defenses abans del judici amb una readucció de penes per incriminar Borràs.
Cal dir, que jo a diferència de moltes altres persones, sobretot políticament interessades en la condemna, i com no pot ser d’altra manera en una democràcia normal, mantinc la pressumpció d’innocència fins que es demostri el delicte, cosa que hi ha gent es veu ja ha provat des del segon 1. En segon lloc la pena demanada la trobo totalment desproporcionada si la comparem amb altres penes de delictes de sang per exemple que no son el cas i que malgrat les irregularitat descrites com els arxius confiscats de l’ordinador que la mateixa policia va admetre que no s’havia guardat correctament la cadena de custòdia i per tant hi podia haver manipulació. Al mateix temps aquests acords previs amb l’objectiu de l’incrimanació absoluta de Borràs sonen molt estrany i tot plegat i més veient els judicis del procès fa tuf de sentència ja escrita i que en aquest cas ha rebut la culpabilitat dels partits espanyolistes i també dels altres dos partits catalans, en especial Esquerra que la vol apartar com a rival polític més apreciat o temut. Des del mateix Junts tampoc hem vist molts suports ja que suposo la part que vol ostentar el poder la vol apartada per la seva via lliure.
En definitiva i sense posar la mà al foc en aquest cas per Laura Borràs, veig unes actitud molt miserables pel simple poder polític dins i fora del seu partit per la condemna, i tot hi no estar dacord que es directament pel procés, si que en te una relació en la vida autonòmica dels nostres partits.