Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 9 d'abril de 2016

Aprendre a Castelló

CflamekWQAAeFS3.jpg_largeAvui hem sigut convidats a participar de les jornades d’aprenentatge cooperatiu al Cefire de Castelló. Tornem a la casa dels nostres pares, aquells mestres de Benassal, Rossell, Albocàsser, Castelló mateix, Canet lo Roig, que van fer possible la gran pedagogia d’avantguarda dels anys trenta del segle XX. Com podíem dir que no, als mestres que ens havien convidat a venir!

Si aneu a twitter, podeu llegir el resum de les jornades a través d’aquest hastag #CsACo. Des del Cefire també tenen una web on penjaran les conclusions i experiències presentades. L’escolagavina havia sigut convidada a parlar de la gestió d’un centre a partir de l’aprenentatge cooperatiu. Una intervenció que hem compartit la mestra Creu Planells, cap de formació de l’escola, i jo mateix, que intervenia breument per explicar com pot ajudar un equip directiu en favor de la seua escola. Ep, us semblarà una idea de xirivia, però us assegure que n’hi ha equips directius, o directors, que no us penseu que sempre actuen en favor del seu equip, o en favor de l’escola mateix. Ara, jo tampoc no sempre tiraria una pedra a l’aire, no siga que amb l’edat no tinga poru flexibilitat perquè no em pegue al cap.

La meua intervenció de deu minuts:

la primera idea. Els equips directius treballen per la llibertat del seu centre. No només hi estem compromesos, sinó que estem obligats a oferir el màxim de llibertat als nostres equips. llibertat d’idees, d’acció, de responsabilitat, d’avaluació, de garantir-los el màxim de recursos perquè puguen treballar, si cal, al marge de normatives, que en la seua majoria són idiotes (s’ha fet un silenci a l’aula que ha començat a preocupar-me).

la segona idea. L’escola és la institució més important del poble. O de la ciutat (no us perdeu en mamonaes). La més im-por-tant de totes, més que no l’ajuntament, els musesus, el centre de salut, l’atneu anarquista io l’església. Aixío que ja ens podem preparar per posar-la al cim de tot, de la societat.

tercera idea. Poseu la vostra escola al cim de tot. Però, abans, definiu on sou. On teniu l’escola. Sense saber on som, sense la diagnosi, no sabrem anar on volem, perquè no tindrem perspectiva. I aquest cim cada any és diferent i divers. Potser més alt, més ample, més compartit, més col·lectiu. Perquè cada any el repte és major.

quarta idea. definiu el somni de la vostra escola. Penseu en tres empreses d’èxit al món. Per què la vostra escola ha de tenir somnis més esquifits que no van tenir aquestes empreses. Prou de somnis esquifits. Penseu per exemple en Cocacola, IKEA o Google. Si no coneixeu la missió de cadascuna d’aquestes empreses, cerqueu-los, us sorprendaran tant que us faran caure de cul. Per què la vostra escola ha de tenir menys aspiració, o una missió menor, si hem quedat que és la institució més important del lloc on viviu.

cinquena idea. Ser mestre és un estil de vida. Heu triat un dels oficis de major interés i goig dels que hi ha al món. Això vol dir desestimar de ser rics en diners, de tenir gaires hores per la vostra vida personal, de tenir… Ser mestre és ‘ser’, això és que som del ser no del tenir. Així que els mestres som valents, tenim coratge i no ens arruga res. Sobretot no ens arruga l’excusa. menys encara viure amb excuses.

sisena idea. Hem de ser capaços de liderar la gestió dels talents, de tots els talents de l’escola. Per als alumnes d’una escola, aquella ha de ser la millor escola del món. I els mestres i els seus equips directius, tenim l’obligació de fer-ho possible.

[continuarà]

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent