Ulisses20

Som una escola extraordinària. Malgrat els polítics i uns governs tan mediocres.

Celebrar com una festa l’acabament del curs és un goig. L’és perquè representa que hem aconseguit l’objectiu de tirar endavant l’escola un any més, malgrat els entrebancs. Els entrebancs que ens posen polítics de poca alçada i males arts. Els mateixos polítics que van decidir de retallar l’escola, la sanitat, l’atenció dels serveis o la cultura, política més pròpia d’una societat malalta. Sobretot si n’hi havia diners a manta destinats a altres assumptes.

Festejar un curs és un regal i un gran propòsit.

En un petit país del nord d’Europa, es plantegen l’escola d’una altra manera. De fet fa quaranta anys es van proposar de repensar l’escola. Es van preguntar:

— Què és el millor que tenim, en aquest país tan remenut? Què és el nostre major tresor? Quin és? Sabeu què van decidir unànimement? Els polítics de tots els colors?… Els xiquets. Els xiquets són allò més preuat i més valuós. Són el nostre gran tresor. Per tant, hem de destinar el màxim de recursos, persones i intel·ligència, a garantir de cuidar i preparar aquest tresor. I què és allò que prepara, ensenya i en té cura, dels xiquets, del nostre tresor: l’escola.

L’escola és el més important. Però qui se n’encarregarà, de treballar amb els xiquets?, els mestres. Però no qualsevol, no. Han de ser els millors. I dels millors, encara farem una tria dels que són millors dels millors: aquests els destinarem a ensenyar a llegir. Perquè és una activitat importantíssima. Gairebé com menjar i beure.

Cada any avaluen aquells xiquets, i cada any van millor, perquè els cuiden, els xiquets i els mestres, els cuiden com no fan enlloc del món. I si les coses no funcionen bé, el primer que es carreguen és l’alcalde, perquè és el màxim responsable del poble que l’escola funcione bé, molt bé, extraordinàriament bé. Per a l’alcalde, per a tots els alcaldes d’aquell país… l’escola és el més important del poble. El director i els mestres, en són responsables, de l’escola, de disposar tot de mitjans perquè les coses vagen bé cada dia. Ells fan menys hores d’escola que nosaltres, menys dies d’escola a l’any que nosaltres, però tenen millors resultats, en coneixement i en valors. Ara, dediquen moltes hores a l’organització i a la planificació i els polítics no deicideixen res sense consultar-ho als mestres. Ves quina diferència.

Alguns de vosaltres, alumnes que acabeu l’escola infantil, començareu l’escola primària a setembre, els dos primers cursos principals, primer i segon de primària, que serà el moment de consolidar la lectura. Una de les majors aventures de l’ésser humà, sens dubte. Aprendre de llegir. Els altres, els de sisé,  pegareu cap a l’institut: una nova aventura pel coneixement.

Sobretot, sigueu agraïts, dels futurs mestres que tindreu, però sense oblidar mai aquests que han destinat la seua vida a ensenyar-vos. En aquell país menut del qual us parlava, els mestres són els homes i les dones més admirats de la societat: més que els futbolistes o els famosos… Sigueu sempre agraïts dels homes i les dones que us han ensenyat a llegir i a comprendre el món.

Per molts anys, bon viatge. Bona festa.

[discurs per a la festa de comiat  de 5anys i sisé de primària de l’escola Camp de Túria de Bétera, juny de 2014]