ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?HARMONITZACIÓ SOCIALISTA I LA IRRESPONSABILITAT DE MONTILLA

General
Aquests dies els socialistes espanyols, entre ells els representants dels socialistes catalans com en Montilla, que en definitiva son el mateix, han presentat les seves receptes sobre l’estat autonòmic que com es habitual amb el paper de poli bo que el PSOE representa, ens diu que renega de la paraula harmonització per la de cooperació horitzontal entre les autonomies, en el fons com sabem es el mateix. En Montilla amb el seu cinisme habitual, ha dit que es un reconeixement a l’estat autonòmic, mentrestant Mas es manifesta, dient que no te sentit tants sacrificis catalans si l’estat segueix un altra direcció.

En aquesta trobada socialista a Saragossa, els socialistes volien desmarcar-se dels que ells consideren el poli dolent, en realitat uns companys de viatge excel·lents, no parlen de recentralització, però apart de mesures com la conversió de caixes en bancs, i l’aplicació de la retallada estatutària en tots els àmbits, aposten per una cooperació horitzontal entre territoris que eliminin traves, i suposi una millora en els serveis als ciutadans, i harmonitzin serveis, i comparteixin recursos amb sanitat, educació, un programa conjunt de formació en el treball, i altres matèries amb l’excusa de reduir al despesa publica. Montilla ens diu que si haguessin aplicat les receptes de CIU la situació financera seria molt pitjor, i parla d’un projecte diferent al PP en matèria autonòmica, i un reforçament de l’autogovern.  Mas per la seva banda celebra els postulats per la independència de Pujol, i constata que  s’ha de reclamar un nou pacte fiscal, ja que no calen tants sacrificis si l’estat no pensa fer-los.
Aquest llop vestit amb pell de corder, que es el partit socialista, ha decidit ordenar les paraules, i disfressar l’estil directe dels populars amb altres paraules buides de contingut, que a la realitat son el mateix, eliminen harmonització amb tota una sèrie de mesures com l’esmentada de les caixes, per desviar les responsabilitats a les autonomies, i buidar-les del poc poder que tenen, i ara  el que anomenen cooperació horitzontal, que en el fons es buidar de competències fonamentals  les nacions disfressades d’autonomia, com educació, sanitat i tot una sèrie de serveis, que ara Catalunya a banda de veure com vola el 10% del seu PIB amb un espoli sense comparació al món, i que perjudica greument el seu desenvolupament  i estat del benestar, ara te que compartir serveis, i elevar aquests a territoris que ni els demanen ni produeixen el mateix que Catalunya, i que en sortiran molt reforçats, pel contrari els que més contribueixen per decret, encara sortiran menys afavorits, i cada cop amb la sensació de que simplement son l’ase dels cops en nom del lema que subscriurien tant populars com socialistes “una grande y libre”.  Montilla per la seva part, ja pot exercir sense vergonya de secretari de Zapatero a Catalunya, de fet ja ho feia quan era president, i parla d’un reforçament de l’autogovern quan disminuiran les competències catalanes, i un projecte diferent als populars quan es idèntic amb diferents versions. El cinisme d’aquest personatge sembla no tenir límits, i la seva etapa al capdavant de la Generalitat no l’ha canviat gens ni mica. Per la seva banda Mas insisteix en època de retrocés demanar un pacte fiscal condemnat al fracàs, no s’entén que vol demostrar, i sembla que comença a entendre que tants sacrificis que ens demana per res, ja que l’estat segueix actuant de la mateixa manera, ara faltaria passar de les paraules a l’acció, cosa que ja veig més complicada.
En definitiva, una situació on ja n’hi ha prou de buscar excuses, i cal una mirada llarga que travessi el mur espanyol, i vegi el món en global.
 
 
 
 

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.