ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

POST NÚMERO: 1000

General

Aquest humil bloc arriba avui al post número 1000, i el que va començar sent una aventura setmanal, ha acabat sent una reflexió de l’actualitat política diària, amb una reflexió sempre en clau independentista, i intentant denunciar les misèries d’aquesta vella nació, que viu uns moments claus en la seva historia, que poden condemnar-la definitivament a la seva desaparició o assolir i recuperar la llibertat  perduda, i convertir-se en un pròsper estat de la vella Europa, i desenvolupi tot el nostre potencial ara retallat pel llast espanyol.

Durant aquest temps, crec que hem deixat en evidència la misèria dels nostres polítics, la seva covardia, i la seva poca visió de país, per altra banda i amb origen a la societat, hi ha hagut indicis de reacció, amb fets com la manifestació a Brussel·les amb 10 mil persones amb un únic objectiu, la posterior a Ginebra en un acte emotiu davant la seu de l’ONU, el fenomen de les Consultes Populars, que de moment han fet votar prop de 600 mil persones per l’autodeterminació, quan falta la traca final a Barcelona en un procés únic a Europa, el naixement de moviments com Reagrupament o Solidaritat, que tot i no aconseguir la unitat desitjada, han estat i son una alenada d’aire fresc dins de la mediocritat general, i altres actes que fan veure que la causa per l’estat propi esta creixent, i de fet ja moltes enquestes que ja la situen en un empat tècnic amb la dependència. Pel que fa a l’Estat espanyol, ha seguit la seva feina d’assimilació i espoli sense contemplacions, i ha retallat a consciència el nou estatut català, que tot hi la validació mitjançant una votació de la població, ha tornat a quedar en un no res per obra i gracia del Tribunal constitucional, que ha posat en perill la immersió lingüística, ens ha condemnat amb un finançament de riure que simplement valida l’espoli de 22 mil milions anuals, i ha envaït totes les competències que ha volgut sempre que li ha calgut, i ara ataca el sistema financer català amb la nova normativa de les Caixes catalanes, que les condemnarà a la desaparició o al control del Banc d’Espanya.  Si això hi sumem la falta d’inversions, les infraestructures de pena catalanes, i la negativa al nostre desenvolupament, amb decisions com la no descentralització del Prat, el nul suport al Corredor mediterrani, o el fals traspàs de trens sense trens per posar uns exemples.

 

Desprès d’aquest temps, i amb prop de 200 mil visites a les entrades, aquests son fins el dia d’avui els deu posts més visitats:

 

 

En definitiva, dona les gracies a tots els lectors per arribar fins aquí, i recordar que aquest bloc te data de caducitat el dia que assolim el nostre estat, o per el contrari una opció que no vull contemplar, l’assimilació definitiva i sense volta enrere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.