ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons les primeres dades ofertes, i que es confirmaran el mes de febrer, el 99% dels sudanesos han votat a favor de la independència, i per tant serà un altre puntet en el mapa mundial, tot hi que ho fan amb cautela donat les dificultats de la zona, cal dir que l’Estat reconeixerà aquest nou estat en una decisió sorprenent, i que ens deixa ben clar que el problema senzillament som nosaltres, com aquests dies no parem de sentir, mentrestant personatges com l’expresident Montilla, intenta marcar diferencies entre el seu partit, i els Populars, quan les receptes son les mateixes.

Els polítics sudanesos insten a no celebrar encara la victòria per no despertar reaccions violentes del nord. La participació ha estat massiva, i la resposta contundent, els pous de petroli, la majoria amb control de la Xina encara no ha decidit com es repartiran els beneficis, i segurament es farà en un altre referèndum. A casa nostra en Joan Ridao per Esquerra, demana reacció del govern català amb els atacs entre PP i PSOE, i demana un front comú pel concert econòmic. Aznar acusa els socialistes de destruir el model autonòmic a traves del Pacte del Tinell, i ha instat a recuperar el grana pacte del 1978, denuncia que aquell pacte del tripartit volia expulsar-los del joc democràtic. Per la seva banda Montilla com a baró del PSOE, ha mostrat l’acord amb les reformes malgrat comportin costos, i ha carregat contra el PP, i la seva hipocresia per les seves propostes autonòmiques.

Primer de tot, felicitar aquest nou estat que veurà la llum el proper mes, i pel triomf del dret a decidir i la democràcia, on la gent ha pogut decidir el seu futur, no tot seran flors i violes, ja que la disputa pel petroli marcarà els primers passos d’aquest nou i jove estat, però que un cop superada començarà a decidir lliurement el seu futur, i prendre les seves decisions dins del context mundial amb veu pròpia. A Catalunya, Ridao fa be de pressionar el govern català perquè actuí, però reclamar hores d’ara un front comú pel concert econòmic, quan les autonomies faran un pas enrere, i el magre finançament validat pel govern català que tampoc es respectat per l’estat, dona entendre que parlar ara d’un concert econòmic es una fantasia sense cap possibilitat, i unes ganes de perdre el temps que dona idea de la mediocritat de la nostra classe política. Pel que fa Aznar segueix la seva croada, i ara treu el tema del veto al PP en el pacte del Tinell, te gracia quan parla de vetos quan son els primers a vetar per exemple la llengua catalana, la nostra identitat o el nostre Estatut per posar uns exemples, però esclar això no se’n deu recordar. De totes maneres el paper més trist es el de Montilla, que com es natural, i no havent de dissimular gens ni mica, dona ple suport a les reformes de Zapatero, sense esmentar evidentment l’engany, i la responsabilitat del seu líder negant la crisi fins que la comunitat europea va donar el toc d’alerta, i per acabar-ho d’adobar diu que els populars son hipòcrites en les seves receptes autonòmiques, quan els socialistes volen exactament el mateix per un altra via, i amb altres paraules, però ell segueix insistint amb una diferència que no existeix, i que deixa ben clar la indignitat d’haver estat president català amb un currículum com aquest.

En definitiva, uns decideixen i treuen el cap al món, i altres segueixen donant tombs a la mateixa historia sense començar la reacció.