ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PAÍS NORMAL DE RAJOY

General

El candidat del partit Popular a la presidència del govern espanyol Mariano Rajoy, ha considerat que l’ús de la llengua catalana, basca i gallec a la cambra de representació territorial espanyola el Senat, no es propi d’un país normal, i no te cap sentit, ja que no hi ha cap demanda al carrer sobre el tema, i treu el recurs recurrent i demagògic del cost de les traduccions. Cal donar-li la raó, realment l’Estat espanyol no es normal, però això no es nou, es una característica al llarg de la historia.

Reclama que no hi havia cap demanda expressa a la societat, perquè les llengües cooficials es puguin a utilitzar els plens de la cambra alta. Ha recordat que els senadors tots parlen castellà, i s’entenen sense necessitat de traducció simultània com al carrer. Ens diu que les llengües estan per entendre’s i no per crear problemes. Totes les formacions excepte PP i UPN, van donar el suport a la nova normativa amb l’impuls dels grups catalans, PNB, i BNG, que permet que els representants parlin totes les llengües oficials quan debatin mocions, encara que a les interpel·lacions del govern no. Rajoy diu que l’importa els problemes reals dels espanyols en una frase recurrent. El senador de l’Entesa Ramon Aleu, ha encetat la nova normativa, i l’ha considerat normal i un gran avenç, altres l’han seguit, i tant sols la representant del PP d’origen gallec, ha rebutjat parlar  en aquesta llengua, ja que el tema que es tractava en aquell moment afectava a tots els espanyols, i parlaria en la llengua que entenem tots. A Catalunya l’Alicia Sanchez Camacho, que ha començat a utilitzar el castellà en les seves intervencions al Parlament, ha carregat contra la despesa dels traductors que ha quantificat en 12 mil euros per cada ple de dos dies, més els 4500 euros dels 400 auriculars comprats.

 

Realment, el que no te cap sentit i no es normal, es que la seva representant a Catalunya, l’Alicia, faci canvis sobtats de llengua en una mateixa conversa en una actitud esperpèntica, i no passa res, i que a les cambres de tots els teòricament espanyols, això no sigui possible a la inversa, el que no es normal es que un país anomenat democràtic, però que ha volgut enganyar amb una transició modèlica, que simplement ha estat dirigida per la dictadura franquista i actualitzada, encara no hagi condemnat el feixisme i els assassinats perpetrats en aquesta època, i on fins hi tot el partit hegemònic La Falange sigui legal. El que no es normal es no voler la fi de la violència terrorista d’ETA, simplement per mantenir aquest estat de setge al país basc, i aquesta llei de partits que no passaria el cotó de cap república bananera. El que no es normal es culpabilitzar les autonomies de provocar la crisi de l’estat, quan deliberadament l’anomenada locomotora es espoliada i empobrida a  consciencia, manllevant el 10% del seu PIB anualment, i provocant la seva decadència absoluta. El que no es normal es no complir les lleis  o les competències transferides, que son ignorades quan mes els convé, i fins hi tot la llei màxima com es l’estatut es incomplerta sistemàticament, com en el tema d’inversions. El que no es normal es perjudicar sense cap sentit Catalunya apostant pel corredor que ningú a Europa apostaria, i ignorant el lògic corredor mediterrani. El que no es normal es amb els diners de tots perseguir les federacions esportives catalanes per tot el món, simplement per evitar la seva representació oficial, imposant per decret una sola selecció. El que no es normal es qüestionar la immersió lingüística a les escoles, quan es un sistema lloat per tota Europa. El que no es normal es impedir el dret a decidir la gent el seu futur. El que no es normal es per imposició legal protegir una sola llengua, i considera la resta de llengües de segona, i sempre com a pura anècdota, amb aberracions com el reconeixement del valencià o la negativa a que el català sigui oficial a Europa. El que no es normal es que la cambra territorial no pugui  sentir totes les llengües que la integrin, i es recrimini un cost ridícul comparat amb altres despeses de l’Estat que son ignorades sistemàticament.  

 

Sí el Sr. Rajoy vol podria seguir, però ho resumiré dient que efectivament te tota la raó, l’estat espanyol no es un estat normal.

  1. L’expressió de normalitat , quand es fa   servir com similitud de cosa quotidiana o convencional, es  entenible , o sigui , que no hi ha dubtes  si diem ,  a l’estiu , és NORMAL que faci calor. La paraule NORMAL , quand d’alguna manera es por qüestionar , algú pot pensar, que li volen fer passar “bou per bèstia grossa”. Amic meu , la Normalitat , no és una definició universal ,- ni molt meyns!.  L’expressió, – “”-nosaltres som gent normal- “”, si la sents repetida moltes vegades ,  causa l’efecte contrari , -oi que m’entens ?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.