ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CLAU DELS BONS DE LA GENERALITAT ES A MADRID

General

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha advertit que si les comunitats autònomes no retallen la seva despesa, i el seu endeutament per ajudar a Espanta a sortir de la crisi intervindrà, afirmant que cap comunitat pot emetre deute públic sense autorització de l’estat, en una clara al·lusió als bons emesos de la Generalitat, per poder pagar les factures immediates, se’ns dubte es tota una declaració d’intencions.

Zapatero ha deixat ben clar que ells tenen la clau de les emissions, i recorda les paraules del governador del Banc d’Espanya afirmant  que les comunitats son sobiranes fins a cert punt si es fastiguegen a tots, i altres com el popular Gabriel Elorriaga, dient que les comunitats amb més de 8 milions de persones i menys de 350 mil habitants, son el producte del pes de la historia i de la negociació política, més que la reflexió econòmica, altres com la fundació de l’exministre Eduardo Serra, demana limitar el sostre de despesa autonòmic aprofitant que la Unió ja ho fa amb els estats membres, però no pot arribar a les autonomies, aquest furor centralitzador porta paradoxes, com la censura als 6 mil euros del servei de traducció simultània al Senat del català, basc, i gallec, i una flexibilitat total amb els 3 milions d’euros que ha pagat el Ministeri de Cultura a l’arxiu de Carme Balcells recentment, o els 500 milions de la ciutat de la cultura a Santiago. El conseller d’economia català, creu que el govern espanyol no complirà les seves amenaces, i remarca que Catalunya serà responsable i farem els deures, sempre i quan el govern es comporti amb lleialtat, i ha reclamat reducció de la despesa al govern central.

 

Segueixen les amenaces del govern central als autonòmics, i ara avisen de que les emissions de deutes per pagar les despeses immediates, a canvi d’un endeutament superior s’han acabat, ja que tenen la clau, igual que tenen la clau per fer qualsevol consulta a la ciutadania, o la clau per modificar o ignorar qualsevol llei aprovada en un parlament autonòmic, com la llei de dependència o el mateix Estatut.  Tot un seguit de claus, que donen idea del parany de les autonomies amb un poder limitat i de fireta, ara amb la crisi econòmica ofegant el mercat, ha arribat el moment de fer passos enrere, carregar els neulers a les autonomies amb un clar mirament cap a Catalunya, i prendre els pocs instruments per subsistir com son l’emissió de deute, mentrestant des d’aquí es segueix fent l’orni, sense saber ja com aturar aquesta Loapa que deixarà Catalunya en una regió de tercera, enlloc d’una autonomia de segona com ara. El cinisme no te límits, i quan des d’aquí o des d’allà es valida aquest espoli fiscal de 22 mil milions anuals, la causa més potent de la crisi que vivim, ara haurem de pagar els plats trencats per la nostra solidaritat obligada sense fons, i els ciutadans com sempre a pagar aquesta incompetència, les ànsies de reduir Catalunya a una simple regió espanyola, i culminar el procés d’assimilació des de la Meseta, i la covardia i demagògia dels polítics d’aquí, per seguir mirant cap un altre costat, per defensar les seves petites parcel·les de poder, i disfressar la realitat deixant el país de banda.

 

Realment, l’Estat espanyol ens adverteix, i ens empeny a fer el nostre camí abans no sigui massa tard, el seu projecte sempre ha estat el mateix, i ara volen culminar-ho, mantenint la violència terrorista a Euskadi, han deixat la democràcia a zero, i han aconseguit dominar el seu Parlament, i ara toca fer el pas amb Catalunya, on creant el clima adequat, i la submissió habitual catalana faran la resta per tancar el procés definitivament, d’aquella dita franquista sobre el territori espanyol “Una grande y libre”.

  1. Bon dia Albertet, com més ens apretin més es veurà el poc nivell intel.lectual dels nostres polítics de pa sucat amb oli. Malauradament, aquest migradesa de coeficients també és comuna als politiquets presumptament independentistes.

    Jo insisteixo en que s’han de cercar aliats a Europa i que algun país vegi que una Espanya dividida seria més dèbil econòmicament i menys competitiva. Al llarg de la història els conceptes geopolítics amb fet bascular més d’una balança per modificar fronteres. És a Europa on els nostres politiquets s’han de fer sentir i fer entendre que amb la nostra independència deixarien fora de convat a una altre país europeu. Només amb aliats farem alguna cosa perquè sols, res de res.

    Només cal veure els processos indenpendentistes dels Països Bàltics, on el rerafons era afeblir a l’antiga URSS treient-li els territoris més rics (política exterior USA). O el cas d’Eslovènia, amb els interessos alemanys eren a flor de pell amb les intencions independentistes.

    En fi, una Catalunya tancada i només pensant que hi ha un enemic que es diu Espanya com el dimoni escuat, no farà res. Hem de tenir una mentalitat oberta i sense complexos i mirar Europa cara a cara als ulls.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.