CAP A L’ALZINA DE CAN FERRERONS 24.01.2010
Per Joan Lladó
La intenció és el que val oi? Sí, i més, quan hi poses tots els mitjans per no aconseguir l’objectiu. Doncs aquesta és la nostra filosofia -de BTT, és clar-: és millor un bon camí que no pas aconseguir la fita. El demés són collonades. Que me quiten lo bailao, que diuen.
A la Plaça com sempre, no pas als Burots, perquè ara resulta que anem a fer un centenar de quilòmetres per carretera i no podem fer-ne dos més per quedar al lloc habitual. Posats a canviar i fer-ho més equitatiu fóra de quedar al cementiri de les Valls. Dic jo, vaja… I per més inri en diem la plaça de Granollers. Els Burots, collons! els Burots! que no s’ha de perdre la toponímia popular! Quedem d’anar cap a can Ferrerons. Som-hi.
Comencem la ruta per les Cinc Sènies, enfilem el turó d’Onofre Arnau blincant la carcanada a primera hora i, pels boscos de Mata, arribem a can Flequer. Porten el comandament les perxes de la colla: en Formiga i la Pantera Rosa. Tastem els graons de Sant Martí però avui ningú se’n surt amb èxit. Seguim cap a la cabana dels Caçadors i voltem cap a la Moreneta, el camí més dret per aconseguir la monumental alzina. Baixem el “fondo” selvàtic i ens impregnem de les més exquisides, adorables, sublims i dolces aromes que ens poden oferir els fangs salvatges de la serra de Marina.
Enfilem un xic més per poder gaudir d’un curt però tècnic descens trialer que ens portarà al fons de la vall de can Rimbles.
Com que és l’hora que és i som a prop de Canyamars, decidim d’esmorzar a can Víctor i després ja en parlarem.
Havent esmorzat reprenem la marxa vers l’objectiu inicial pujant per can Citados i pel bosc dels Rocs Rodons. Després d’un tram força brut, reprenem la pista que puja fins a can Bosc i la deixem per seguir-ne una altra que continuarà en corriol direcció la Creu d’Aguilar fins desaparèxier enmig del bosc. Fem els darrers metres a peu fins trobar un vell camí que ens menarà al GR. Per consens anem a la Creu per baixar la trialera. Aquí ens comencem a allunyar de l’objectiu.
El primer tram només és superat amb èxit pel Màster, per qui si no? I no us sabria dir si el Tete també. Alguns anem fent tentatives i d’altres que ho fan directament a peu. El segon escull, el passem primer el Tete i jo en primera instància i a la segona o la tercera el Màster, en Formiga i la Pantera.
Tornem a ser a la pista que puja de Canyamars i desfem el camí de pujada per baixar pels Rocs Rodons de can Cunit. En un graó de la zona el Tete i el Màster ens fan una demostració de destresa.
Travessem Canyamars i allí ens deixen en Logístic i l’Avi que tornen per carretera. La resta enfilem per l’enganxosa pista de la Moreneta fins a can Bruguera i baixem tot fent filigranes fins el Pericó.
Fins la propera i molta bici,
Joan Lladó
Els corriolaires: En Ken, en Logístic, l’Avi, l’Home no tant senzill, la Pantera Rosa, en Formiga, el Màster, el Tete i en Pistons.
Distància recorreguda: 42 km.
Desnivell + acum.: 1.350 m.
Els videos d’en Pistons: clica aquí.