PERILL D’ALLAUS I MAL TEMPS, DONCS BICICLETA 17.01.2010
Per Joan Lladó
Vam esperar fins el telenotícies de dissabte a la nit per decidir si aniríem o no a esquiar. Les previsions del temps no eren gens bones i sumat a l’alt perill d’allaus (3-4), tret de la zona Ter-Freser que estava a 3, ens quedaríem a fer bici de muntanya. De fet, a mi em venia més de gust d’anar a esquiar. Ja havia sortit dimecres a la nit i dissabte dos cops per carretera. No cal abusar tampoc!
A la plaça, més gent que mai i, de persones, ben poques. Estratègia per marxar a l’hora: o quedem sempre a les 7 o ho fem a les 8, ja tant se val, però amb la ruta estudiada el dia abans. Com que quedarem a l’hora de sempre i marxarem igualment tard, no sé què m’empatollo.
Surt, entre d’altres, la proposta de “la balena”. Dit i fet. Entrem a la riera d’Argentona per Sant Jaume i al desguàs del torrent de Maians hem de fer un tomb per enllaçar el corriol dels avis enginyers perquè el camp llaurat que hem de travessar està fet un bon fangar. L’alternativa que prenem ens la trobem cercada per totes bandes i finalment decidim de saltar la tanca per arribar tot seguit al refugi que hi ha a mig camí. Travessem Dosrius, enfilem direcció de la Torrassa, coll de can Bordoi i Castellbell. Fem el descens de “la balena” que ha estat genial i anem cap a esmorzar que ha estat l’anècdota del dia. Ja em diràs, una gallega sola al capdavant del bar i arriben 15 galifardeus a devorar…
Tornem per les vinyes i ho fem per un camí que ens fa perdre el tram més bonic d’aquesta grimpada i per arreglar-ho, l’intent de trobar una nova i més distreta ruta fallen. A la cruïlla de la pista d’El Corredor alguns se’n van avall i els altres anem fins a can Carreres, passant per la Roca dels Diables, les Colònies Forestals i baixem fins el pont del torrent de can Bordoi per anar a cercar el descens dels Misser a la Brolla Gran.
A Dosrius tothom s’escagarrina per tornar a enfilar i anem avall, a l’entrada de Coll de Bocs, també. Per matar l’ensopiment de la sortida, baixem la riera fins a Mataró com esperitats. A quarts d’una a casa.
A reveure,
Pistons.
Els corriolaires: L’Home no tant senzill, el Tete, la Pantera Rosa, el Maestro, el Senyor, en Ken, lo Pelat, en Prosciutto, el Recogío, el Màster, el Nét de la Trini, el Mamalló, la Flor, en Ventús i en Pistons.
Distància recorreguda: 48 km.
Desnivell + acum.: 970 m.
Les fotos d’en Prosciutto: cliqueu aquí.
Fa un any: El Canigó amb esquís. 17.01.2009
Fa dos anys: La Tossa d’Alp amb esquís. 20.01.2008
Fa tres anys: Passeig del diumenge. 21.01.2007