BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

TAGAMANENT AMB BICI DE CARRETERA. 29.12.2009

Per Martí Montserrat

Sens dubte, una de les pujades més dures.

A última hora no cal que vagi a treballar, a corre-cuita preparo els estris i surto als vols de les 10h i em dirigeixo cap el Montseny… solet,solet. Ja que ha estat tot tant precipitat  que no he pogut enredar ningú per compartir aquesta sortida. Surto de casa sense una idea establerta, Turó de L’Home?…o potser provar si ja han acabat d’asfaltar la pujadeta a Tagamanent i al pla de la calma?

… vaig fent camí per la collada de
Parpers i un cop al Vallès decideixo provar sort. Arribo a Canovelles i
d’aquí per la bonica i tranquil·la carretera de Marata fins a prop  de
la Garriga. Tot va bé vaig a bon ritme a pesar dels milions de mocs que
vaig traient  dels meus malaurats i castigats narius… Serà la “plaga
asfàltica”???? I això que ja estàvem avisats (oi Formiga?) je je je. Un
cop a la Garriga agafo uns 2km per la C17 direcció al Figaró, passo per
dins del poble i així evito 1km de C17 i un cop aquí ja no puc esquivar
més l’Autovia i haig de fer 1km més fins a Tagamanent… Fins aquí tot
ha estat molt fàcil, a partir d’ara ja no me les mamaré tant dolces
doncs m’esperen 7.5km amb 670m de desnivell i amb rampes duríssimes
fins al 22%!!!!  La majoria de rampes dures no són massa continues però
hi ha algun km que arriba a la barbaritat d’un 13.7% de mitjana!!! Pujo
com puc… cargolant-me damunt de la bicicleta i forçant la  màquina de
valent. Després de cada dura rampa em roda el cap ja que encara estic
mig convalescent de la plaga asfàltica i el nas no para… però falta
poc i com puc arribo sota el turó de Tagamanent i la casa del Bellver
amb un asfalt nou de trinca… per un cantó estic trist ja que a partir
d’ara arribarà molta més gent a aquest racó de món ple de pau i
bellesa, amb el risc que es perdi la calma i l’harmonia del lloc i
deixi de ser el Pla de la Calma. Però per la part ciclista, tenim una
molt bona pujada prop de casa per qui vulgui provar rampes i rampotes
variades.
M’afanyo a tornar a casa doncs haig de ser-hi a dinar i després de cinc
hores pedalant ja n’hi ha prou. No em complico la vida… torno pel
mateix camí de pujada però a la collada de Parpers,  no sé per què…
no aguanto el plat gros!!!

Martí Montserrat (mal anomenat Master) 

Les fotos: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.