REPRENEM LES NOCTURNES 13.01.2010
Per Joan Lladó
Després del parèntesi nadalenc, ahir vam tornar a gaudir de les escapades nocturnes i ho vam fer pujant a la nostra emblemàtica talaia: Burriac. Com deia en l’anterior entrada, ens costa de decidir on anar i quan ho fem, que sempre és tard, tenim dubtes. Jo venia amb la idea d’anar cap a la zona de Burriac que feia dies que no hi estava. En Valentí proposà d’ensenyar el nou corriol a en Ferran. En Martí també volia anar cap a Burriac. Sense altres propostes i no sé perquè, vam anar cap a la nostra zona. El més bonic de tot és que no hi ha mai polèmica per aquest tema: fem el que fem, sempre surt rodó.
Començàrem la pujada a can Cirés a Argentona per les sureres de can Serra de LLadó i anàrem enfilant fent ziga-zaga a la falda del Turó dels Oriols fins aconseguir el seu cim. Un cop a dalt, en Martí i jo baixàrem la trialera del camí del dipòsit per trobar-nos amb la resta al monòlit. Passant pel coll de Codera ens acomiadem de l’Àlvaru que se’n torna cap a casa. Diu que no està a l’alçada i no arria prou. No el podem convèncer.
Pugem a Burriac per la pista de llevant. Cal dir que la humitat del terra fa que les seves condicions per progressar-hi siguin immillorables tot i que s’hagi de ser habilidós amb l’equilibri.
A dalt, quatre fotos d’estudi per fer enveja i a gaudir de la baixada.
Al coll de Codera seguim el fil del Turó dels Oriols i prenem el descens que va gairebé paral·lel a la trialera dels dipòsits, per entendre’ns, i que mena al camí d’aquests. Fins als dipòsits la baixada ha estat d’onanisme. Seguim pel flanqueig fins el Bosc del Gitano i aprofito l’aturada als rocs per fer una parell de fotos més.
Tot baixant el descens de can Riera, en un dels sectors més ràpids, em trobo amb un gran pi travessat al mig del camí. Sort que no baixava amb les regnes fluixes…
La davallada fins a can Riera sempre és d’agraïr i amb l’estat actual del terra, no hi ha paraules…
Fins aviat,
Joan Lladó.
Els corriolaires: Lo Pelat, el Màster, l’Home no tant senzill, en Prosciutto, l’Àlvaru i en Pistons.
Distància recorreguda: 18 km.
Desnivell +acum.: 450 m.
Les fotos d’en Pistons: clica aquí.