Peguem-nos, els catalans, públicament.
Intimament si cal. Esbatussem-nos. Barallem-nos, amb bastons, amb canyes, amb forques, amb corbella, amb aixada, a sang, fins a fer-nos mal físic, fins que ens matem, peguem-nos amb contundència, davant la plaça espanyola. Entre nosaltres, no fóra cas que prenguera mal, el públic.
Mentrestant, que ells, els espanyols, el PSC, el PSOE, el PP, vagen adobant-nos les Caixes, les Tevés, els mapes del temps i els mapes amb fronteres, el finançament, l’educació, el treball, la immigració, les autopistes de pagament, els aeroports, els ports, els serveis secrets, els castells militars… I totes aquelles coses que són de rigor, amb austeritat si cal. Ells que decidesquen el país que volen per nosaltres, però… Nosaltres provem d’ésser tan educats i edificants com aquests dos pollastregots d’ERC i CiU, avui que públicament es deien el nom del porc, la pudor de merda que feia l’altre…
La sort que tenim d’uns polítics maldestres, qui ens l’haurà venuda, tanta papereta de rifa?