Per Joan Lladó
Xarli, disculpa’ns si vam sortir el dissabte enlloc del diumenge. Tota la culpa la té el Mamalló, ja ho saps.
L’objectiu d’aquesta excursió era la volta dels tres Colls de Núria segon intent. La comencem bé perquè celebren el centenari del cremallera i ens fan un bon descompte. Durant el trajecte del tren –agafem el primer a dos quarts de vuit– em protegeixo els peus amb esparadraps per evitar les nafres i butllofes. En la darrera sortida em van quedar com un mapa i per això rebo un sobrenom: “peus de mòmia”. Haaaauu.
A Núria el vent ja és fort. Abans de començar anem a esmorzar i passem per l’excusat. Prop de les nou comencem a foquejar. Ho fem pel Torrent de Finestrelles. Passada la confluència amb l’Embut, la neu, al vessant de ponent, és ventada i glaçada i no és gaire bona per progressar. El vent s’engresca i arribant al Roc de la Maula ja és violent. Allí, mentre esperem durant vint minuts que arribi la resta del grup, agafem fred. L’Enric sembla que s’estreni en l’esport i va perdent el material pel camí. A la pala cimera el vent és tan insistent que ens glaça les mandíbules i al cim del Finistrelles ens hem d’estirar per terra perquè no se’ns endugui avall. Pels horaris, pel ritme i pel vent, decidim de no continuar amb la volta. Baixem a Núria fent un bon descens i ens entaulem al bar del Santuari. Quan ja n’hem tingut prou, ens alcem i ens abillem per tornar-hi. No tenim clar què fer. En Wimper planifica segons els horaris de pas del cremallera i calcula que tenim unes tres hores per pujar i baixar i no anar gaire tard.
Enfilem per la coma de l’Embut i un xic més amunt del Forat de l’Embut, el Senyor, el Maestro i en Wimper ens fan senyals que se’n tornen. La resta, el Mamalló, en Peus de nancy i el Màster, per aquest ordre i ben plegats, seguim amunt, cap el Puigmal. Al Màster, que va al darrera, se li escalfen els frens; ens passa, ens tiba, sempre a una certa distància i, gairebé sense aturar-nos, fins el cim.
Per culpa del vent, ni l’un ni l’altre ténen paciència perquè ens fem una foto plegats i a la més mínima ja són avall per treure pells en un lloc arrecerat. Som-hi doncs. A les primeres pales, per l’estat de la neu i la llum que no ens deixa veure bé el relleu, no gaudim gens. La situació canvia quan ens endinsem a la clotada de l’embut. Allà, la neu acumulada és en òptimes condicions i la diversió assegurada fins el santuari.
Quan arribem a baix, no trobem els “companys” que resulta que ja són a Ribes entaulats.
Cap a les cinc berenem fabulosament amb forquilla i ganivet i cap avall satisfets.
La volta dels Tres Colls, ja caurà, ja.
Fins ben aviat,
Joan Lladó
Els corriolaires-blancs: El Mamalló, el Màster, el Maestro, en Wimper, el Senyor i en Peus de Mòmia o de Nancy.
Desnivell + acum.: 2100 m.
Cartografia: Mapa guia d’hivern Vall de Núria-Ulldeter Editorial Alpina
Les fotos: clica aquí.
Ja fa molts dies que la manca de temps no en permet de poder fruir d’escriure unes ratlles en aquest bloc, però no en puc abstreure avui d’escriure un comentari que ja fa dies que en rutlle per dintre.
Aquestes ratlles son per lloar les qualitats dels companys d’esquí de muntanya i sobretot per fer referència als “nou vinguts”, Giovanni i l’ Àngel. De tots es sabut l’empenta que normalment tenen aquests dos “pagaros”, però la meva sorpresa es l’adaptació al mitja ( llevat de les fàmoses voltes maries d’en Giovanni, que la dut a realitzar pràctiques in situ al bocs.
Crec que amb l’experiència adquirida amb la regularitat de la pràctica, aquest any podrem fruir per l’incorporació ja definitiva en el nombre d’amics que somiem amb poder lliscar per sobre les pales verges, fent vuits i emplenar-se la boca de ohhh al comprovar les traces dels descensos .
Hivern ben nevat fot el camp del Maresme i deixa el BTT aparcat.
El Maestro