ESQUÍ AL PIC DE NOUFONTS. RIPOLLÈS 07.12.2008
Per Joan Lladó
A un quart de set, un quart tard -m’he trobat tota l’aigua del “camel” vessada al damunt de la taula-, recullo en Giovanni a ca seva i fem cap a Queralbs. En la meva primera sortida de temporada que coincideix amb el pont de la Puríssima, només en som dos. Sort que el gasoil ha baixat… Fem un mos a Ripoll i aparco de qualsevol manera a l’estació de Queralbs -gairebé al límit del desbordament dels esfínters- per sortir xiulant a descarregar. Uuuuf!
Aparco el cotxe correctament i ens guarnim per anar a l’estació. El dia, com era previst, no és del tot clar. Tampoc fa massa fred. Després d’esperar-nos vint minuts, pugem al tren. Manquen vuit minuts per les nou. Cal desabrigar-se. Ni que fórem a Sibèria. No sé perquè es necessita tanta temperatura si tothom du abrigalls!
De camí cap a Núria passem pel nou túnel que de tant llarg, fa perdre l’encant del viatge i l’espectacularitat de les vistes que hom tenia de l’engorjat a sota els peus. Suposo que s’ha fet així per una qüestió de seguretat. Pels despreniments…
Aprofito l’estona enganxant-me esparadraps als peus per evitar possibles llagues. Tot just baixar del cremallera posem pells, ens calcem els esquís i comencem a enfilar cap a la Font d’en LLorenç i la Jaça de Baix, confluència del Torrent de Noufonts i el de Noucreus. Ens traiem roba: no fa fred ni gota de vent. Les botes em comencen a fer la guitza. No m’he embenat prou bé els peus i ho pagaré. Us sona això?
Fem les primeres voltes maría amb neu gelada i ens cal anar amb molt de compte car no hem posat les ganivetes i tenim els cantells un pèl arrodonits. De fet, a mi, quan més les vaig necessitar -les ganivetes-, no em serviren de res. Això és broma. I tant que ajuden! Que no ens malentenguin.
En un roc a mitja vall fem una petita aturada per mirar d’evitar el mal de les llagues. Ho resolc en part posant la llengüeta del botí per fora. Continuem i deixem enrere un parell d’excursionistes que van progressant amb grampons, els únics visitants que hem trobat a la zona. El silenci que impera a la coma és impressionant només trencat per la fressa del lliscar dels esquís i els cops de les botes. De tant en tant una veu molt, molt llunyana, un crit, procedent de l’embut del Puigmal trenca la monotonia.
De seguida arribem al peu de la pala que ens mena al coll i amb deu girs som pràcticament dalt. El darrer flanqueig ens fa la guitza: la neu ventada ha deixat una anguniosa i ondulada llenca de gel. Amb la suor glaçada, en Giovanni per un costat i jo per un altre, arribem a la cabana del Noufonts. No parem de fer fotos. El dia s’ha anat aclarint i, l’ambient i l’entorn s’ho valen. Com diu el company, divisem mitja Europa.
Des del coll anem progressant per la cresta on la neu és de molt bona qualitat. I ara una foto tu, i ara una foto jo, arribem al capdamunt de la pala cimera que travessem en un curt flanqueig entre pedres. Aquí he recordat l’allau que provocà l’amic Pep fa una colla d’anys, quan empreníem el descens.
Al cim (2861 m.), abans d’asseure’ns per fer l’entrepà, observem la panoràmica que ens envolta i intentem captar-la amb les càmeres. Les fotos van a raig.
Ens fem un bon seient perquè pretenem gaudir una bona estona de la pau del moment i observar atentament els cims que ens envolten, que en són molts. Res ens torba perquè ens haguem de moure. Som al paradís.
Al vessant nord i a tocar, tenim la cresta dels Racons pel costat de llevant i el Roc del Boc a ponent. Imponents vistos des d’aquí.
Després de gairebé tres quarts al cim, traiem les pells i ens preparem pel descens. A la pala cimera, encarada a sud-est, hi toca el sol de ple. La neu és bona. Amb els primers girs, rebem les primeres fogonades al cos i els peus es queixen de valent. Veiem els dos excursionistes baixant de cul des del coll de Noufonts, trencant les nostres traces de pujada.
En un dels corredors que desemboquen a la coma la neu és molt humida i al nostre pas es formen les rodes de neu. Des de baix observem les traçades i sembla que hi hagi passat un ramat de cabres. Baixant, anem cercant els lloms on sembla que la neu és més assequible i fent quatre ziga-zagues més, arribem a la confluència del torrent de Noucreus i de seguida enmig de la gentada a Núria. El canvi d’ambient és sobtat. Fem un coca-cola al davant del llac i ens embotim en un dels cremalleres. Fem un menú de l’esquiador a Ribes i cap avall a fer cues.
Curta, però molt assaborida excursió a un dels pics de l’olla.
Fins la propera,
Joan LLadó.
Els corriolaires: Prosciutto i Pistons.
Desnivell + acum.: 940 m.
Les fotos d’en Pistons: clica aquí.
Les fotos d’en Prosciutto: clica aquí.