BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Els cinc que ens trobem a la plaça anem cap a les Cinc Sènies i, xerrant, xerrant, ens arribem fins a Sant Vicenç, remuntem el dretut corriol fins les planes de can Montalt i continuem pel bonic corriol que, dubto que en Gomes hagi fet, i que ens mena al capdamunt de les cases d’el Coll del Pollastre. Seguim fins el Corral, també pel treballat sender i tot seguit decidim de pujar al turó de la Senyera. A peu, evidentment. Observem uns instants el paisatge de l’entorn. La casa Nova de Pibernat, els verals del Pi de Buac, etc. Baixem un troç a peu pel costat oposat a la pujada i de seguida prenem un nou camí que a la part baixa abandonarem per fer el darrer descens abans d’esmorzar pel bell mig del bosc fins la Font de Lurdes.

L’esmorzar, a Can Subirans. Bé, però un pèl carot. En Marcel i en Valentí se’n tornen i la resta continuem en direcció el Pi de Buac. En un dels darrers revolts deixem la pista per seguir el corriol que ens menarà a l’entrada superior de can Rupit. Passem la creu i enfilem cap el turó del Mig del Montalt. El viarany, esportiu i ciclable gairebé fins dalt, ara és molt malmès pel pas de motos i aigua i ens fa progressar penosament. Fins i tot el baixador fins la Ferradura és impracticable.

Continuem pel corriol de baixada fins a can Montalt i a trobar la pista del Mortirolo. La deixem després de dos-cents metres de pujada per agafar el corriol alternatiu a la pista que enllaça amb el de les Roques Boniques.

A LLavaneres continuem per la carretera enlloc de pujar Santa Mònica i baixar per Sant Martí, per exemple o el camí d’en Jordi. Ens passa un cilcista de carretera però el deixem fer. Prenem el Camí del Nord i cap a casa. És d’hora, les dotze.