Ulisses20

Fa un parell d?anys que Ramon Cardo, músic extraordinari, és el màxim responsable de la programació cultural a Bétera; si no de tota, almenys de la part més important. Fa un parell d?anys que ho fa, encertadament i de manera eficaç, per la qualitat del contingut dels programes i per l?assistència de públic als actes presentats. Al llarg de l?any i durant l?estiu amb escreix, gaudim d?un programa local com mai no havíem somiat, ni amb els governs de dretes ni d?esquerres. Ja veurem quanta corda queda i com serà de llarga aquesta processó de normalitat, que ens temem que tanta serenor no siga fruit d?una conxorxa majúscula.
Per això que aquesta aposta de la dreta per continuar amb Ramon al capdavant de l?edifici cultural del poble és, com a poc, d?agrair significadament: dijous 11, obri el programa de tardor Obrint Pas, per presentar Benvingust al Paradís, dins un concert commemoratiu del 9 d?octubre en companyia de dos grups que els faran de pròleg. L’actuació d’Obrint Pas és, per se, una decisió valenta després d?un estiu de calderes i de remordiment. I això és l’inici, que el trimestre s?acompanya amb Sol Picó, Pep Ricart, Sumyae, PTV, Bambalina, Companyia l?Hongaresa, concerts a dojo, exposicions i projeccions de cinema adreçat a públic infantil i adult.
Quan les coses es fan mínimament, és de parits ser-ne completament agraïts, al responsable cultural i a la regidoria que en dóna suport. Que la naturalitat s?ensenyorege d?una de les parcel·les de la vida del poble fa més agradós el passar tardorenc, sens dubte.

Sancionen FECSA i Endesa i REE, que és xarxa elèctrica d?espanya. Els sancionen, que vol dir que els multen econòmicament, que no hi haurà presó, però els faran pagar a tocatoni una miler de milions, per exemple, en moneda europea.
Per això mateix, ja podem començar a gratar-nos la butxaca, perquè qui pagarà serem nosaltres. Els usuaris d?Endesa, de FECSA i de REE, que és la xarxa elèctrica d?espanya. Perquè no seran els executius majors, els presidents, ni els menors, els altres grans càrrecs que seuen als Consells d’Administració i juguen a ser amos del món (juguen a l’escalèxtric, al monopoli, a la puta i a la ramoneta), mentre mengen a compte dels contribuents i de la nostra factureta. No, dels seus sous no eixirà la sanció. I tampoc no minvaran els guanys tan considerables, de pocavergonyes, que es reparteixen del benefici que els paguem tots i cadascun dels usuaris de tan magnes empreses. Això és segur, del que ells s’embutxaquen no pagaran res. Ves que tornaran, aquells menjafigues: la riota i la burla de nou, i nosaltres ja podem començar a tremolar de la pujada que faran, perquè aquella colla de corbs encara es repartiran per a ells i les seus famílies una part del pastís de la multa. Perquè serà això la sanció final: el fracàs de polítics, d’inspectors, de presidents de l’elèctrica, d’executius, d?empreses tan honorables, es converteix en una multa econòmica als usuaris, als desgraciats d?usuaris d?empreses de cartró i paper que tenen alts directius i no sé quantes martingales més per fer veure com són de professionals. Som el país de xauxa, i de pin-i-pon. Riem de ridícul i d?incompetència. Riem, perquè ja comencem a separar, les ovelles obedients, la part que ens correspon de la sanció. Ja ho veig al rebudet: a sota de moratòria nuclear hi haurà una altra moratòria, aquesta per irresponsabilitat d’ells (ics euros més iva) i toca?t la figa, ves. Sort que ja es veu que espanya fa aigües, que és un postís, un país de pandereta que no pot amagar res més sota l’estora. Per això mateix ens fan tanta gràcia les sancions i les multes. Qui són ells, cagadubtes d’irresponsabilitat major, per determinar de sancionar-nos cada dia que passa de la nostra vida.

I si ara, després que han tancat aquets bascos rebels, vénen a per nosaltres, mentre dormim? Si ens estem confiats, com si no passés res, que segons ells res no ha alterat el ritme d?una vida diària de sobresalt, d?espasme, que tancar vint o trenta persones de colp, a Espanya els sembla el més natural del món postfranquista, postconstitucional, i solament perquè es reunien a xerrar, a projectar, a planificar debat polític? A Europa potser que siga una cosa d?alarma, però pel Garçon i la resta d?Espanya, pp i psoe inclós, això ha de ser com obrir el forn i començar a vendre pa, tu, que qualsevol dia torna la pena de mort i ací no passa absolutament res. D?on poden arribar els del Tribunal d?Espanya i els jutges de fama, pel que fa a la burrera i a provocar-la grossa no hi ha límit. Com que són de la llei que ells dibuixen i apliquen.
No, no. Nosaltres podem anar-nos-en a dormir tranquils. Amb nosaltres no va aquest estil a l?Alba, que cantava l?Aute. Aquells és que són bascos, que és com dir que són il·legals i no poden ni quedar a sopar. I si queden a sopar, mal fet, tu, per això els han tancat. Aquells no han de quedar ni per encunyar la loteria de Nadal. Ara, que no sé si ells fan loteria per ajudar els presos, com que la loteria és espanyola, potser que per això no queden, com que a la marxa del Rei mono dels jutges, no quedaran bascos lliures?, ni loteria ni bingo, no podran fer. Perquè quan el ZZ i el PP diguen que l?Ibarretxe també és il·legal, ja els tancaran tots i en pau, llavor sí que hi haurà pau total, pau eterna i infinita. Sí, però nosaltres som valencians, vull dir que no tenim partits il·legals, i sí que podem quedar a sopar sense patir si el Garçon i el Marlaska enviaran la tropa a tancar-nos. I la loteria, bons som els valencians, talonaris a manta, tu. Nosaltres els valencians no hem de patir. Doncs, llavors, per què han prohibit els autors valencians o els cantants valencians a la televisió?, o per què prohibeixen ara una televisió catalana, si aquesta, pel que fa a respectar la pluralitat en va sobrada?, i per què no reben l?escola valenciana en audiència, i en canvi el mateix president apadrina clubs de futbol anglesos?, i per què prohibeixen que InfoTV tinga una freqüència digital, i per què envien a les escoles diaris gratuïts com el Mundo o la Razon o l’ABC, i no n?envien cap de valencià? I per què multen amb milers d’euros associacions culturals? I toleren ràdios colpistes com la COPE?
Ho dieu de veritat, que estem segurs? Tan tranquils que podem anar a dormir, sense més? Voleu dir que pel fet de pensar diferent, de dir-ne una de diferent a la seua, no tornaran a enviar-nos el requeté, la guàrdia civil, els militars, l?opus, els vicaris, i ens faran aprendre d?obligat anglés, per recitar de memòria una assignatura de convivència i ètica i moral ciutadana? Ahir a la TV del Mundo d?ells ja demanaven que tancaren més gent, que prohibiren autonomies, i de retop, que prohibiren més coses. Voleu dir que no vindrà un temps més fosc, i això farà passar per l?adreçador més de quatre blocaires descarats que la diuen llarga i no s?estan de pelar la caverna i el simulador demòcrata que s?ha instal·lat a Espanya del franquisme ença? Ara, a certes hores de la nit m?agafa pel barroc i la son no em deixa filar res pel dret. Fins demà.

Als espanyols fa dies que se?ls fa tramús la llengua, com als teuladins, de tant que xarren. Desfici, el seu desfici etern. Com que tenen tots els mitjans per expressar-se, no com d’altres que ens els hem de pagar i defensar a ultrança. I en aquest alenar rabiüt, no suporten que res ni ningú pose en dubte el cadafal de pàtria que s?esmicola amb el pas dels anys, que solament s?aguanta per l?església, els militars, les casernes, els mitjans, el Corte Inglés, el futbol, els bous, la fira d?abril, els jutges, l?Audiència, i tres o quatre centenars de penyes més, que malgrat tant de ciri i no poca processó, encara els fa tanta por si algú els diu com són de ridículs, amb tota aqueixa parafernàlia botiflera, que de la insinuació ja trauen a relluir el sidol i el tuf més resclosit. A poc que els grates, a dreta i a esquerra, els ix l?amenaça nacionalcatòlica, o franquista a seques. I ves que entre les fogueres borbòniques, el recapte del Prat de Barcelona, la solsida de l?Ibarretxe i les fallides urbanes tipus Llanera (tremolem els valencians de com estan d?estacades Bancaixa i la CAM), la cridòria toca a requeté: Zaplana reclama el retorn literari del 23F [això, segons la llei de partits no és una crida al terrorisme militar que hauria de ser penat pel tribunal de l?Ordre Públic], i el fiscal contra els joves, i Rambla contra Eliseu Climent i els repetidors, i el ZP contra l?expressió popular d?un poble (quin caram de vergonya no vol fer-nos passar: què vol dir que ell es negarà que Euskadi s?expresse? Si això atempta directament contra l?expressió lliure de les persones, i vosté és gairebé socialista, o socialdemòcrata, o demo a seques, que ja veiem que de tradició lliure i verament democràtica en tenim ben poca, ZZ.
Com que fa dies que el corral va tan divertit, ja en portem gairebé una setmana, patim per aquells que no han de tenir suficient temps per pixar a dins la tassa.

No és un ball, i no és un joc, sinó l’amenaça ferma d’una imminent acció de censura, d’inquisició al tercer mil·lenni. I aquesta vegada faran ús del poder que els atorga la irracionalitat, la por, l’excés mateix. Rambla és l?espasa que apunta invencible l?enemic català, al cor mateix i, nyas, perquè no es rendeix li talla el coll en redó, que li fa redolar el cap avall pel llit del riu acultural d?aquest cruent atac de ràbia. Llit de mort, dit també rambla, torrent sec, gairebé sempre erm, cobert de pedres, de còdols, d?escassetat de verds, de cultura, que de tan escàs horitzó que és la terra dels valencians, sembla orfa, planura i rambla.
L?home Rambla amenaça de tallar-nos en sec, talla per on és més sa, el metge postís, el fals home de ciència, talla el canal que uneix el nord i el sud a través de la imatge, imitant la Inquisició: matem l?heretge, crida Rambla, com van occir Galileu, o Sert, o van cremar tants d?altres. I això que al mateix DCVB, diccionari català-valencià-balear, que Rambla i els seus executors tard o prompte voldran prohibir a València, o cremar en plaça pública, per furgar en ferida i porgar els pecadors, és clarivident: com el mateix Rambla, l?home físic, camí o carrer destinat a passeig, d?idiotes, de convençuts que no ens volen bé, i per això atieu l?espasa d’ignorants contra el dimoni universal, que ací a València és allò que put a català, a universitat, a escola valenciana, a infoTV, a diaris en valencià, i a tutti quanti siga fora la llei còmplice, executora de l?església de l?Opus. Malgrat que Tres-serres, o els cavallers del Grial, o l?ONU li allargués la mà, ell, Rambla pròpia, assegura que una cosa no té res a veure amb l’altra, que segons li mana i encomana el president, déu omnipotent, això d?Acció i els repetidors independents és una vergonya en aquest país i s?ha acabat: i si voleu avingudes ja tenim rambla, seca, orca, però camí damunt el llit mort al cap i a la fi.
I encara finalment, Rambla, si tens el coltell preparat, bàrbar del sud, esfinx, tu que menes un firal de bèsties, el conjunt de bísties del mateix amo, menades per una sola persona a la fira, a la mort del poble, al degollador, escorxador sublim, desagnant final, afanyat, acabat l’arròs ràpidament: pitjors confrares i assassins han penat després la desvergonya de la Inquisició. Quina sort que la toponímia valenciana en vaja plena de rambles: Rambla de la Viuda, Rambla Carbonera, Rambla Seca i Rambla. Quina pena, deus pensar, que l’herència et siga àrab, mora, quin final tan pesat per dur al llom etern, Rambla. Quina sípia d?home, altrament rambla.

Assegura Rita que València deixarà enrere ciutats d?anomenada i de principals: Montecarlo, París, Londres, i encara NewYork o Berlín quedaran tan eclipsades que la nit serà total sobre la resta del món. Tothom voldrà fins i tot torcar-nos la pols que deixarem: no culturalment ni científica, no us espanteu, que nosaltres no ens perdem en ximpleries. Nosaltres volem ser l?aparador universal; vaja, que solament caldrà escriure a l?entrada de la ciutat ?benvinguts al prodigi?, i llavors els visitants veuran, allà on abans hi havia València, un Corte Inglés gegant, obert de cames les vint-i-quatre hores, perquè la gent se?n servesca a plaer, delícies i delicats a raig. Si voleu vela, vela tindreu, i si voleu cotxes, cotxes, falles i festes perennes? Made in Rita, huracà Rita, ha decidit de convertir els valencians, a tots sense excepció, incloent-hi ximples, descreguts, ateus i agnòstics, en l?admiració i l?enveja del món sencer, i ací inclou els nou milions de nens que moren l?any, i el centenar que el cap de setmana moriran en accident de trànsit, i les tres dones mortes en les últimes hores de violència domèstica, i els que són davall del pont, i els que vindran demà en pateres, si no s?ofeguen amb l?intent.
Tot això a canvi de res, de no res, perquè ella és l?alcaldessa, Rita, que és com dir l?ama del papa, el pare nostre, la mare de déu de tots, i avui mateix, perquè en veieu tanta intenció voluntària i gratuïta a canvi de no-res, ja ho he dit, ara mateix a València es posarà el primer quitrà del nou circuit urbà de cotxes veloços. Que segons ella, poca broma i agafeu-vos, farà tremolar el vellocí d?or i el Sant Calze, valencià per cert.
Tot això ja ho esbomben els programes de ràdio que la volen escoltar (dues cadenes de casa i tres de dretes que ja coneixem tothom, la Ser inclosa), que tots els valencians ben parits de Castelló, de València i d?Alacant, se senten orgullosos de ser valencians més que mai, que també vol dir espanyols o toreros, pel circuit i per la vela, i per ella, naturalment.

Ves que no diem res dels milers de valencians que cada matí, cada migdia, cada vesprada, han de creuar València, la ciutat de veritat, no la de somni, segons que anem i venim de treballar i ens embussem en unes infrastructures vials del segle tercer abans de Crist: per la via romana, sembla que ara transitem els valencians que van a Llíria, al Nord, al Sud, pel llit nou del riu, per travessar la perifèria urbana d?una ciutat il·luminada, d?il·limitades mesures segons l?alcaldessa, il·limitada ella. Potser per això el temps no compta, ni l?espai, quan som unes hores al volant per uns quants quilòmetres, perquè el nostre pensament és en aquell vint d?agost del circuit urbà, que ella ens empara els mals pensaments, com més eròtics més plaents.
Què voleu, pensarà ella, però no ho diu, per celestial: culpa del catalanisme!, d?Acció Cultural, de TV3, que nosaltres som fidels a la València autènticament d?espanya i els seus efluvis, i les desgràcies no són culpa del cel on vivim, remarca la sacerdotessa.
Ara mateix, arquitectes, senyoretes i meritoris del partit ja van preparant un cadafal urbà per compartir gins i sensacions de motor amb el Bernie i la colla de sangoneres dels mercedes i els ferraris, amb el primer quitrà. Quin prostíbul de ciutat, redéuma.