Ulisses20

Assegura Rita que València deixarà enrere ciutats d?anomenada i de principals: Montecarlo, París, Londres, i encara NewYork o Berlín quedaran tan eclipsades que la nit serà total sobre la resta del món. Tothom voldrà fins i tot torcar-nos la pols que deixarem: no culturalment ni científica, no us espanteu, que nosaltres no ens perdem en ximpleries. Nosaltres volem ser l?aparador universal; vaja, que solament caldrà escriure a l?entrada de la ciutat ?benvinguts al prodigi?, i llavors els visitants veuran, allà on abans hi havia València, un Corte Inglés gegant, obert de cames les vint-i-quatre hores, perquè la gent se?n servesca a plaer, delícies i delicats a raig. Si voleu vela, vela tindreu, i si voleu cotxes, cotxes, falles i festes perennes? Made in Rita, huracà Rita, ha decidit de convertir els valencians, a tots sense excepció, incloent-hi ximples, descreguts, ateus i agnòstics, en l?admiració i l?enveja del món sencer, i ací inclou els nou milions de nens que moren l?any, i el centenar que el cap de setmana moriran en accident de trànsit, i les tres dones mortes en les últimes hores de violència domèstica, i els que són davall del pont, i els que vindran demà en pateres, si no s?ofeguen amb l?intent.
Tot això a canvi de res, de no res, perquè ella és l?alcaldessa, Rita, que és com dir l?ama del papa, el pare nostre, la mare de déu de tots, i avui mateix, perquè en veieu tanta intenció voluntària i gratuïta a canvi de no-res, ja ho he dit, ara mateix a València es posarà el primer quitrà del nou circuit urbà de cotxes veloços. Que segons ella, poca broma i agafeu-vos, farà tremolar el vellocí d?or i el Sant Calze, valencià per cert.
Tot això ja ho esbomben els programes de ràdio que la volen escoltar (dues cadenes de casa i tres de dretes que ja coneixem tothom, la Ser inclosa), que tots els valencians ben parits de Castelló, de València i d?Alacant, se senten orgullosos de ser valencians més que mai, que també vol dir espanyols o toreros, pel circuit i per la vela, i per ella, naturalment.

Ves que no diem res dels milers de valencians que cada matí, cada migdia, cada vesprada, han de creuar València, la ciutat de veritat, no la de somni, segons que anem i venim de treballar i ens embussem en unes infrastructures vials del segle tercer abans de Crist: per la via romana, sembla que ara transitem els valencians que van a Llíria, al Nord, al Sud, pel llit nou del riu, per travessar la perifèria urbana d?una ciutat il·luminada, d?il·limitades mesures segons l?alcaldessa, il·limitada ella. Potser per això el temps no compta, ni l?espai, quan som unes hores al volant per uns quants quilòmetres, perquè el nostre pensament és en aquell vint d?agost del circuit urbà, que ella ens empara els mals pensaments, com més eròtics més plaents.
Què voleu, pensarà ella, però no ho diu, per celestial: culpa del catalanisme!, d?Acció Cultural, de TV3, que nosaltres som fidels a la València autènticament d?espanya i els seus efluvis, i les desgràcies no són culpa del cel on vivim, remarca la sacerdotessa.
Ara mateix, arquitectes, senyoretes i meritoris del partit ja van preparant un cadafal urbà per compartir gins i sensacions de motor amb el Bernie i la colla de sangoneres dels mercedes i els ferraris, amb el primer quitrà. Quin prostíbul de ciutat, redéuma.