ALBERT CORTES MONSERRAT

El secretari general de CDC, Felip Puig, ha explicat en una entrevista televisiva, i sense cap tipus de rubor, un secret a veus què ha confirmat com si tal cosa, i què consistia en els detalls del pacte Mas-Zapatero, on una rebaixa substancial de l’Estatut d’esquenes al Parlament, comportava el suport mutu per governar els convergents a la Generalitat i el PSOE amb el suport preferent de la federació a l’Estat Espanyol.

Efectivament, l’acord vergonyós de la Moncloa era una rebaixa a consciencia del nivell de l’Estatut Català a canvi de l’ambició pel poder a la Generalitat, i sent decisius a Madrid com a soci del socialisme espanyol. Desgraciadament per ells, aquesta jugada tant miserable el PSOE-C no la va acceptar o Zapatero simplement va enganyar a consciencia un cop mes a aquests passerells de pa sucat amb oli encegats pel poder perdut.

Resulta què el que sempre han venut com un exercici de responsabilitat i patriotisme, era simplement  un canvi de cromos amb una sola perjudicada què com sempre va ser Catalunya, cosa què no va semblar importar gaire a aquests què ara busquen noves formules del catalanisme per no enfrontar-se amb la creació de l’estat propi, què xoca amb els seus interessos i molts dels que financen el partit, i què a més justifica dient que era necessari salvar l’Estatut i donar estabilitat política a Espanya i Catalunya.

Les reaccions de la resta de forces no s’han fet esperar, i per exemple ERC acusa de carregar-se l’Estatut ambiciós del 30 de setembre a canvi de poder, i de no calcular que el PSOE-C no era tant submís com s’esperava.  Se’ns dubte no l’interessa recordar què la direcció republicana va optar pel  No forçat per la militància i no per gust, i tampoc recorda què el socialisme català mai ha votat en contra del PSOE a Madrid, i sí molts cops en contra dels interessos de Catalunya.

D’altra banda el portaveu socialista al congres David Fernandez, s’atreveix a donar lliçons què la sobirania de Catalunya resideix al Parlament i no al Congres, just al contrari del què han fet sempre, i nomes cal repassar hemeroteques per comprovar-ho, però ja se sap que el cinisme no te límits.

La mediocritat de tota aquesta colla de forces politiques catalanes no te fronteres, i son capaços com en Puig de reconèixer que van pactar un Estatut totalment retallat i amb poca utilitat respecte l’aprovat al Parlament, a canvi del poder, i poder gestionar aquestes engrunes què era el que menys els importava. i decidint a Madrid el que nomes nosaltres podem decidir.  Tot plegat força lamentable. i diu molt d’aquest direcció convergent que s’omple la boca de Catalunya, però què dit per ells son paraules què no tenen cap valor, i què demanen a crits un relleu amb ambició i sobretot lleialtat al país, cosa què desgraciadament cap partit pot dir que en tingui l’exclusiva.

La societat civil te que marcar la línia don vol què vagin els nostres partits, i no pot tolerar mes mesquineses com aquestes, i d’altres què nomes fan què entorpir el procés d’alliberament d’aquesta nació, en benefici personal d’uns pocs què ja han esgotat el crèdit de la dignitat, i aquí no hi pot haver segones oportunitats.