ALBERT CORTES MONSERRAT

El referèndum proposat pel primer ministre grec per acceptar la condonació d’una part del deute a canvi de fortes mesures de regressió econòmica, ha aixecat ampolles dins la Unió Europea, i amb la paradoxa que la opinió de la gent sembla un perill a evitar, i on per altra banda aquest fet es utilitzat per fins molt poc clars. A Tele 5 mentrestant segueixen amb la seva xenofòbia catalana, i on la mes mínima essència d’ètica ha deixat pas a un tot si val amb els catalans que ja passa de mida. Per últim l’Àngel Ros, aspirant a dirigir el PSOE-C, ens diu que el federalisme es molt racional, i costa d’enfrontar amb el sobiranisme molt més sentimental. Tot un garbuix d’idees que cal donar resposta.

En Papandreu i la seva obstinació a fer un referèndum al seu poble pels acords de la cimera europea per solucionar la crisi grega ha tingut gran impacte, i preocupació per la resposta, i l’alentiment de les mesures a aplicar, i que el mandatari grec per salvar la seva persona ha trobat aquesta vàlvula d’escapament difícil de controlar, es la democràcia directa que per una part no agrada gens el sistema, sempre tant amant de tenir tota la població sota control, i per altra s’ha de saber utilitzar i sobretot escoltar sense deixar-se endur per la demagògia. Per altra banda, la cadena privada espanyola  Telecinco en un capítol d’una sèrie, i amb el context de que un dels personatges troba un infant abandonat en un cistell a la porta de casa, pensa que podria passar si no el recull, i la seva conclusió es que el reculli qualsevol indesitjable, o una cosa pitjor, un català, tot un exemple del tipus de mitja del que parlem, i que fa uns dies ja va preguntar en un altre programa si preferiria un fill homosexual, negre o català amb un deliri sense fi. Per últim, en Ros defensa el federalisme racional davant l’independentisme sentimental, i ho veu com una necessitat a vendre amb renovació de missatge, i com un eina per frenar l’independentisme a Catalunya.

 

Realment, mai l’essència de la democràcia havia fet tanta por, i això es el paradigma de la perversió del sistema, i la realitat que aquests grans lobbys financers sense escrúpols segueixen movent els fils sense compassió, i amb una cortina de fum democràtica que cada cop es creu menys gent. La decisió del mandatari grec no es per amor, i per voler escoltar al poble en un cas tant greu, te altres raons personals i de pura supervivència política, i llavors entrem amb la mala utilització d’una cosa tant lloable com es la opinió del poble. Els missatges interessats i la demagògia sense visió global poden influir i molt en aquesta votació, i podria suposar fins hi tot la sortida de l’euro a Grècia, cosa que provocaria conseqüències imprevisibles en aquests moments. El cert es que els lobbys que abans esmentava, i les grans entitats financeres son molt culpables d’aquesta situació, i el cert també es que no estan  disposats a deixar de fer negoci tot hi la crisi existent, es trist que els estats principals europeus que aproven un crèdit amb un interès elevats, hagin estat els principals venedors d’armes a l’estat grec per exemple, o la poca cintura dels grans estats per gestionar la situació, deixant gairebé exculpats els principals culpables, i fent caure sobre els més febles les greus conseqüències. El cert es que els polítics esta molt bé que vulguin escoltar la opinió del poble, el problema es que desprès no prenen nota de les reclamacions d’aquest, i esclar, la seva incapacitat la paga amb escreix la mateixa població, amb un sistema que no acaba d’aclarir aquests punts foscos. Pel que fa a Telecinco, es francament indignat l’insult continu, el menyspreu sense mesura, i la xenofòbia sense fi contra Catalunya i els catalans, una cosa es una broma genèrica sense mala fe, i l’altre es l’atac despietat i sense compassió, sense cap codi ètic que censuri aquestes actituds. El problema es que si això, i amb molt menor mesura, es dirigeix a altres identitats s’encenen totes les alarmes, ara be amb els catalans tot s’hi val, potser seria hora de plantejar-se alguna acció judicial o ciutadana encara que sigui per dignitat. Per últim en Ros, no deu haver vist les motivacions per exemple en el CEO per votar sí en un referèndum d’autodeterminació i pel no, en el primer, el tema econòmic era primordial, i el sentimental residual, mentrestant en el segon el sentiment a falta d’arguments reals es al capdavant, llavors les paraules del dirigent socialista queden totalment sense sentit, ja que el federalisme es impossible, si una de les dues parts no vol federar-se, per tant nomes podrà apel·lar als seus desitjos o sentiments, no en base a cap realitat, ja n’hi ha prou de bajanades sense sentit per amagar el nacionalisme espanyol ranci del socialisme català i espanyol, i que nomes entén la imposició com a sistema preferit.